2

Els anys passaren i l’home, amb els nous estris al servei de la seva renovada tècnica, anà explorant i vencent cims i muntanyes. Començava a sentir-se triomfant humiliant neus verges sota el seu peu. El perfeccionament de nous mitjans assenyalava una nova època en la lluita per anar cada cop més lluny i més amunt. Apareix la «cordada» i s’estilitzen els piolets. El calçat es fa més pràctic i es comencen a emprar les botes ferrades «a la moda», amb «Tricounis» i «ala de mosca». Apareixen els mosquetons. L’equilibri inestable de l’alpinista en escalada lliure comença a desaparèixer… A durs cops de martells, els ferruginosos i pesats pitons eren estampits a la roca verge. Noves maniobres de corda eren així possibles. L’home començava a fer d’aranya i basculava per les verticals parets. S’atrevia a creuar vertiginosos murs de glaç en pur «cramponnage». Descendia per inversemblants precipicis amb «rappels» sofisticats. Se superava ja la romàntica «època d’or». Es començà a parlar de les grans «parets nord», i es creava, el 1926, l’escala Welzenbach dividida d’I a VI graus per a qualificar els problemes d’una escalada.

L’home començava ja a mirar les muntanyes d’una manera diferent i a catalogar-les segons la seva dificultat.