2
Ja tenia vint-i-set anys i, mentrestant, havia anat reunint d’altres materials seductors, però distanciats dels orígens, com un Petit tractat de l’evolució de Jahvè en temps d’Abraham, Et diari de la filla de Lot i dues pàgines de les Memòries secretes de Simó el mag, per citar únicament uns quants exemples, quan un dia li arribà una carta acompanyada d’un document que convé incloure ací, pel fet que es refereix a la primera muller d’Adam, de la qual ens dóna una imatge que no s’avé gens amb la que dotze anys enrera li revelava el text de Gulden Hoff.
Aquesta carta, enviada per correu normal, sense certificar, i escrita a màquina per uns dits no gaire competents, però correctament redactada, deia:
«Distingit senyor: deveu recordar que, ara fa vuit dies, o sia el 23 d’octubre darrer, parlàveu amb una altra persona de la vostra edat en un autobús de la línia 29. Sense haver-m’ho proposat (era tan a prop vostre!), vaig sentir una part d’aquesta conversa, en la qual us vau referir repetidament a Lilith. Em va semblar que estàveu força interessat pel tema i algunes de les vostres paraules les vaig trobar ben suggerents. Tot i que no tinc cap competència especial en l’assumpte, m’hauria agradat interpel·lar-vos, però la timidesa (reconec que potser patològica) del meu caràcter me’n va privar fins i tot quan vau deixar el vostre amic o conegut. Vaig baixar tanmateix a la vostra parada i em vaig prendre la llibertat de seguir-vos fins a casa i, després, gràcies a les bústies, d’esbrinar el vostre nom (confio no haver-me equivocat).
»Sóc un vell una mica feréstec i ple de manies, col·leccionista de papers rars i molts cops impertinents pel seu contingut, i entre ells en posseeixo un que us pot fer gràcia si de debò us preocupen (en el sentit que us plagui de donar a aquesta paraula) les qüestions relacionades amb un suposat origen diví de l’home. Vaig tenir la sort de poder comprar-lo a un preu raonable, ja fa tres anys, en una subhasta que es feia dels béns d’un eclesiàstic bretó, i el document, redactat en anglès, diu, al dors, que és escrit per un tal Walter Squil, també sacerdot. Devia ser un home obscur que probablement no publicà mai res, puix que enlloc, ni a la cada dia més immensa Enciclopèdia britànica, no he trobat esment del seu nom.
»Com veureu, el document en qüestió es titula La posició de Lilith, i potser forma part d’una obra més extensa. Opino, per alguna de les seves característiques, que data de començament del segle XVII, però podria equivocar-me.
»Va contra el meu costum deixar les peces de què disposo. Sé per experiències dels meus anys joves, quan en aquest aspecte era més despreocupat, que llibres i papers es perden molt fàcilment, fins i tot en mans de bons amics. Us n’envio, doncs, una còpia.
»Anònimament vostre (firma il·legible)».
La còpia, és clar, també era en anglès, un anglès, com ja havia vist el seu comunicant tot i fer unes reserves de segur que imposades per la modèstia, dels temps de Shakespeare. Li va caldre, doncs, com de tants altres textos, fer-ne una versió circumstanciada, o potser més aviat una adaptació, al propi idioma.