4

El quart document que es refereix a Lilith no va arribar-li en forma manuscrita, ni pretenia cap venerable antigor. Va descobrir-lo en el número 13 de la revista «Deuce!», corresponent a la data del 5 d’abril de l’any 1903. Va comprar l’exemplar a la fira de Bellcaire, atret, més que res, pel títol de la publicació, que, en argot anglès a partir de mitjan segle XVI, significa «mala sort!», i, alhora, seduït per la multimàscara i el gran interrogant dibuixats a la coberta.

L’article era signat, simplement, per les inicials J. J., i el seu autor hi feia una interpretació de la història, el mite o la llegenda de la primera dona i d’allò que s’esdevingué durant la creació. El títol era Sobre el conflicte de l’origen. Tot i que aquesta lectura fou feta l’any 1963, quan ell en tenia trenta-dos i havien passat, doncs, seixanta anys des del dia de la publicació d’aquell número a la ciutat de Walsh, Ohio, va escriure a l’adreça que la revista indicava, amb el prec que li comuniquessin el nom de l’autor i el seu lloc de residència, si encara vivia.

No va rebre cap resposta, però la carta no li fou retornada tot i que al sobre hi figurés el nom de qui la trametia, la qual cosa interpretà en el sentit que algú l’havia retinguda. Tanmateix, no insistí. Al cap de sis anys, aprofitant un viatge que feia a Amèrica del Nord va poder consultar un registre o repertori de publicacions de començament de segle, en el qual no trobà cap revista amb aquell nom. Tampoc no en posseïa cap exemplar la Biblioteca Nacional de Washington, on se’n conservaven tantes d’aquell període. Se li va acudir, ni que fos inversemblant, que podia tractar-se d’una publicació clandestina…

Una visita a l’antiga adreça va posar-lo en contacte amb una dona de setanta-set anys per confessió pròpia que sempre havia viscut a la casa, una construcció modesta, de tres pisos, en un sector vagament suburbial. Li afirmà, aquesta veïna, que allí mai no hi havia hagut la redacció de cap revista i que a l’apartament, quan ella era una nena, s’hi estava una dona solitària el nom de la qual recordà sense esforç: Jessie Jilemnicki. Les inicials corresponien a les de la persona que signava l’article, però segons la veïna en qüestió, extraordinàriament loquaç, aquella dona, una immigrant txeca d’uns quaranta anys i que parlava molt malament l’anglès, feia «la vida». Més endavant, va deixar la casa sense dir on se n’anava, i mai més no tornà al barri.

Renuncià, després d’aquesta visita, a seguir una investigació per a la qual li faltaven elements orientadors, però al cap de tres setmanes, en ser de nou a Barcelona, va descobrir que l’exemplar de «Deuce!» havia desaparegut misteriosament del seu despatx. Ni a la porta del domicili ni a les finestres no es notava cap senyal de violència i, d’altra banda, l’intrús no s’havia endut res més. Per sort, molt abans d’emprendre el seu viatge ja havia fet una traducció de l’article, la qual retrobà, intocada, en una de les seves carpetes. Va preguntar-se a qui devia interessar d’apoderar-se de l’escrit i en quin lloc i en quin moment entrà, sense saber-ho, en contacte amb la persona que s’havia pres la molèstia de furtar-lo o encarregà a algú que ho fes. No sabia, en aquell moment, que aquell era el primer episodi d’una aventura que, com veurem, en tenia dos.