Prev Next

El porc, els bous, les ovelles, el poni i la cabra

En aquell moment, la mare d’en Jordi va tornar de comprar del poble. Va entrar el cotxe dintre el pati. Portava una ampolla de llet en una mà i una bossa de queviures a l’altra.

La primera cosa que va veure va ser la gegantesca gallina marró que sobrepassava el petit Jordi. Li va caure l’ampolla de llet.

Llavors, l’àvia va començar a cridar-la des de dalt de tot de la teulada, i, quan va alçar la vista i va veure el cap de l’àvia alçant-se a través de les teules, li va caure la bossa de queviures.

—Què et sembla, això, eh, Maria? —cridava l’àvia—. Em jugo la pell que no has vist mai una gallina tan gran com aquesta! És la gallina gegant d’en Jordi!

—Però… però… però… —va balbucejar la mare d’en Jordi.

—Es la medecina màgica d’en Jordi! —cridà l’àvia—. Tots dos l’hem presa, la gallina i jo!

—Però com dimonis has pujat a la teulada? —va xisclar la mare.

—No hi he pujat! —va cloquejar la vella—. Els meus peus segueixen al terra de la sala d’estar!

Això era més del que la mare d’en Jordi podia entendre. Es va quedar simplement bocabadada i amb els ulls desorbitats. Feia la impressió d’estar a punt de desmaiar-se.

Un moment més tard, va aparèixer el pare d’en Jordi. Es deia Pere Pou. El senyor Pou era un home baixet, garrell i amb un cap enorme. Amb en Jordi era un pare simpàtic, però no era fàcil conviure amb ell perquè fins i tot les coses més petites el sufocaven i l’excitaven. La gallina que hi havia al corral no era, certament, una cosa petita, i quan el senyor Pou la va veure va començar a fer bots com si li cremés la terra sota els peus.

—Verge santíssima! —va esglaiar-se, agitant els braços—. Què és això? Què ha passat? D’on ha sortit? Es una gallina gegant! Qui ha fet això?

—Jo —va dir en Jordi.

—Mira’m a mi! —va cridar l’àvia des del capdamunt de la teulada—. No et preocupis per la gallina! I jo, què?

El senyor Pou va alçar la vista i va veure l’àvia.

—Calla, àvia —va dir.

No semblava sorprendre’l que la vella sobresortís a través del teulat. Era la gallina el que l’excitava. Mai no havia vist res semblant. Però, qui ho havia vist?

En Jordi començà a explicar al seu pare el com de la medecina màgica. Mentre feia això, la gran gallina marró es va asseure al mig del corral i es posà a fer cloc-cloc-cloc… cloc-cloc-cloc-cloc-cloc.

Tots se la miraven.

Quan es va tornar a aixecar, hi havia un ou marró al terra. L’ou era de la mida d’una pilota de futbol.

—Amb aquest ou es podrien fer ous remenats per vint persones! —va dir la senyora Pou.

—Jordi! —va cridar el senyor Pou—. Quanta medecina d’aquesta tens?

—Molta —digué en Jordi—. N’hi ha una gran cassola plena a la cuina, i aquesta ampolla d’aquí està gairebé plena.

—Vine amb mi! —va vociferar el senyor Pou, aferrant en Jordi pel braç—. Porta la medecina! Durant anys i anys he intentat criar animals cada cop més grans. Vaques, porcs i bens més grans per treure’n més bistecs, més botifarres i més costelles…

Primerament, van anar a la porcellera.

En Jordi va donar una cullerada de medecina al porc.

El garrí va treure fum pel morro i va posar-se a botar pertot arreu. Llavors va créixer i créixer.