La meravellosa medecina número quatre

Un altre cop dins la cuina, en Jordi, amb el seu pare, que l’observava amb ànsia, va vessar un quart de litre d’oli de motor i una mica d’anticongelant dins la cassola gegant.

—Torna-ho a bullir! —cridà el senyor Pou—. Bull-ho i remena-ho.

En Jordi ho va bullir i remenar.

—Mai no us en sortireu —va dir la senyora Pou—. No oblideu que no sols heu de tenir les mateixes coses, sinó també exactament les mateixes quantitats d’aquestes coses. I això, com ho podeu fer?

—No t’hi fiquis! —va cridar el senyor Pou—. Ja ho fem bé! Aquest cop ho hem aconseguit, ja ho veuràs!

Aquesta era la Meravellosa Medecina d’en Jordi Número Quatre, i, quan va haver bullit un parell de minuts, en Jordi va portar-ne novament una tassa plena al corral. El senyor Pou va córrer rera d’ell. La senyora Pou els va seguir més a poc a poc.

—Aquí al corral hi tindràs unes gallines veritablement estrambòtiques, si continues així —va dir ella.

—Ofereix-n’hi, Jordi! —va cridar el senyor Pou—. Dóna’n una cullerada a aquella d’allí! —va assenyalar amb el dit una gallina marró.

En Jordi es va agenollar i va allargar la cullera amb la nova medecina.

—Tita, tita —va dir—. Tasta una mica d’això. La gallina marró es va acostar i va mirar la cullera. Llavors va picar.

—Uix! —va fer.

Aleshores un xiulet graciós va sortir del seu bec.

—Mireu com creix! —va cridar el senyor Pou.

—No n’estiguis tan segur —va dir la senyora Pou—. Per què xiula d’aquesta manera?

—Calla, dona! —va cridar el senyor Pou—. Dóna-li una oportunitat!

Es van quedar allí, drets, observant la gallina marró.

—S’està fent més petita —va dir en Jordi—. Mira-la, papà. S’està encongint.

I així era, en efecte. En menys d’un minut, la gallina s’havia encongit tant que no era més gran que un pollet nounat. Tenia un aspecte ridícul.