Barcelona, 9 de setembre de 1921

Estimada Aurora,

Quan rebis aquesta carta jo ja seré lluny, però no volia marxar sense dir-te algunes coses. He volgut fer-ho per escrit perquè així puguis recordar sempre les meves paraules, però també perquè em sento tan avergonyida del comportament que vaig tenir amb tu la darrera vegada que vam parlar que no m’he atrevit a venir-te a veure. Et prego que em disculpis.

El motiu de la meva marxa és que ja hem aconseguit passatges per embarcar-nos amb destinació a l’illa de Fernando Poo, on viu el germà d’en Marià. Ja feia molt de temps que projectàvem aquest viatge, perquè creiem que allà podrem ser feliços i viure lliurement el nostre amor.

Ara que deixo Barcelona potser per sempre més, em dol no haver-te sabut comprendre. No et pots imaginar el dolor que em produeix això, filla meva. Que hagin hagut de passar tants anys perquè finalment t’entengui!

Ara m’adono que sempre et vaig tractar com una nena entremaliada i desobedient perquè no vaig saber veure que en el teu inconformisme hi havia una gran intel·ligència. La teva curiositat no era altra cosa que ganes de saber, i la teva rebel·lia, inconformisme cap a allò que no t’agradava. Ara veig que vaig ser massa dura amb tu. Però el més greu és que ho vaig ser fins i tot quan jo mateixa em vaig revoltar i vaig deixar-me endur pel cor. Filla meva estimada, perdona que t’hagi tractat com una malalta. He estat cega de no adonar-me que no hi ha res equivocat en tu. Ets fidel als teus pensaments i als teus sentiments, i això em fa sentir orgullosa de tu. En aquests temps de modernitat, ara que les dones comencen a dir-hi la seva, que ja no es resignen i que volen fer canviar la societat, tu, estimada Aurora, ben bé en podries ser un exemple. Admiro el teu coratge i desitjo de tot cor que la vida et doni allò que mereixes per la teva valentia. Res em faria més feliç que això.

Quan acabi aquesta carta escriuré també a la teva germana. Encara està dolguda amb tu perquè se sent traïda. Pensa que vas abandonar-la, però jo sé que et perdonarà tard o d’hora. T’estima i sempre ho farà.

Per la meva banda, ignoro què m’oferirà el futur en aquesta petita illa de la qual només sé que és al golf de Guinea i que està plena de plantacions de cacau. Però tingues per cert que us duré sempre a totes dues dins del cor, i que pregaré perquè el món que deixo evolucioni cap a una societat millor, un lloc on a les persones valentes i nobles com tu no se les reprimeixi, perquè sou les que feu avançar la humanitat. De veritat t’ho dic, filla meva, tot i que m’ha costat de veure.

Sigues feliç amb la Lita i perdona aquesta mare teva una mica cega, però que t’estima amb tota la seva ànima.

Eulàlia