EL CANT DELS MESOS

L’any 1901, per iniciativa d’un matrimoni amic, Víctor Català publicava el seu primer llibre, un poemari titulat El cant dels mesos. Era un recorregut per l’any, de la mateixa manera que havia fet Verdaguer a Roser de tot l’any, o Joan Maragall amb les poesies que s’agrupen a El pas de l’any, a les Obres Completes de la Selecta, i amb les poesies inèdites que van trobar-se després de la seva mort, on començava un viatge, també a través dels mesos, que va arribar fins al juny. El pas de l’any també estructurarà Solitud. Dècades després, encara en trobarem epígons a molts llibres de Carner (fins l’últim: El tomb de l’any) i a Les hores de Josep Pla. A través de diverses cates, sovint paisatgístiques, aquests escrits acaben fent la reflexió clàssica sobre el pas del temps i la vida.

No és, doncs, estrany que Maragall es fixés en El cant dels mesos de Víctor Català i n’escrivís una crítica al Diari de Barcelona. Això va permetre que s’iniciés la correspondència entre l’autora i el seu admirat Maragall.