1. Què és un eremita? Quin motiu hi ha perquè les ermites hagin de ser en paratges solitaris?

2. Fixa’t en el tret determinant del caràcter d’en Matias. Què és el primer que en sabem? Contrasta’l amb el personatge del pagès que els carrega. La Mila també ho fa. Treu-ne conclusions. Durant tot el capítol anirem veient quina relació tenen la Mila, acabada de casar, i el seu marit. No te’n perdis detall.

3. Tota la novel·la, això és molt important, està construïda des del punt de vista de la Mila. És en tercera persona, però és com si fos en primera. A partir de quina frase del primer paràgraf et sembla que ja ho podem dir?

4. Què porta amb ella, la Mila? I el marit?

5. «Els arns començaven la blanca florida». A quina època de l’any la fan, la pujada?

6. Explica la metàfora del tauler d’escacs i les figures.

7. Les muntanyes semblen altres coses. Una sembla un pit de dona, l’altra una nina, l’altra una cara. Aquest recurs, també el trobareu en alguns quadres d’en Dalí, també pròxim al Montgrí. Busca una fotografia del massís del Montgrí per veure quina forma té. Copia la frase en què es compara la muntanya amb una cara de dona. Quin sentiment produeix, aquesta cara?

8. L’entorn del camí és agressiu i amenaçador, i Podem dir que les plantes són animades? Com actuen?

9. «Això és pitjor que el purgatori», diu la Mila. Per què? Com és, físicament i moralment, el purgatori?

10. Fixa’t en l’última frase. La Mila deixa un món enrere i en descobreix un altre, que és el de la solitud. Podem dir que el paisatge exterior i el paisatge interior de la Mila són una mateixa cosa?

1. Entre aquest capítol i l’anterior ha passat un accident que ara coneixem. Quin?

2. El primer capítol descrivia l’entorn de l’ermita. Ara entrem amb la protagonista a l’ermita mateixa. Al cor de l’ermita hi ha sant Ponç. Fes un plànol de l’ermita, amb el pati i els dos pisos.

3. Es presenten dos personatges importants: en Gaietà, el pastor (la Mila li posa uns quaranta anys), i el nen. El tema de la maternitat és principal. La Mila és una dona tot just casada, és a dir que, segons les convencions de l’època, fins aquest moment no es trobava en la possibilitat de ser mare. Arriba a l’ermita i s’hi troba un home amb un nen. Els anteriors ermitans tenien una fillada. Relaciona això amb el tema de la maternitat.

4. Si en el primer capítol l’agressivitat venia de les plantes del camí, ara predominaran els animals. La mateixa ermita, al començament del capítol, és com si bordés. Apareixen la xiveca, un gos que es diu Mussol, els xais i després tot d’objectes que són presentats com si fossin animals. Cita’n exemples.

5. A què s’associa la xiveca del campanar? El marrà, que el pastor anomena rei Herodes, té una certa retirada amb el boc. A què s’associa, el boc? Què va fer, el Rei Herodes? Hi veus una contradicció?

6. El pastor actua com un home entès, dóna consells a la Mila, li fa de guia per l’ermita. Et sembla que això té res a veure amb el seu ofici? En termes cristians, què simbolitza un pastor?

7. «La basarda un se la fa», diu el pastor. Relaciona-ho amb la interiorització de la novel·la. La Mila se’n riu, perquè el pastor els ha rebut amb una falç a la mà per si de cas. Més endavant, quan surt el gos, el pastor li diu: «Reculeu pas, ermitana: tot és fantasia…». Són les mateixes pors, les del pastor i les de la Mila?

8. Un pagès, pel camí, els ha donat beure. Ara el pastor els dóna menjar. Podem considerar que el matrimoni, especialment la Mila, són uns desvalguts, en aquest món?

9. Para molta atenció al somni del final del capítol. Fixa’t en aquest peu deforme del sant, que la Mila compara amb la bossa del marit. Contraposa el sant amb el pastor. Què pot implicar la paraula «ermitana» per a una dona tot just casada? Com té el ventre, el sant? Interpreta què poden representar les boletes de galzeran.

1. La Mila continua rebent decepcions de les promeses del marit. Igual que el dia abans havia fet amb l’ermita, el pastor fa de guia a la Mila per la muntanya. El pastor la continua aconsellant: «Els maldecaps són grues de paper, com més fil se’ls hi dóna, més lluny se’n van…». En quina frase descriu el pastor la diferència de caràcter entre en Matias i la Mila? Per què et sembla que en Matias ha triat l’ofici d’ermità?

2. En aquest capítol, la Mila es mira el nen insistentment. Primer el veu abocat a la cisterna i, com si fos la seva mare, pateix que no hi caigui. Torna a fixar-s’hi més endavant, i «una alenada de febre li abrusava les entranyes». El tercer cop ja és a la cova del Bram —fixa’t que la cova fa de contrapès pagà a la capella cristiana de l’ermita; l’aigua és miraculosa com la imatge de Sant Ponç; fins i tot físicament, a la Mila li va semblar «que entrava en una altra capella»—: «La Mila se’l guaità enlluernada, [el nen] tornant a sentir en ses entranyes l’alenada calda de la febre». Recorda que el Bram és a dintre, a la panxa d’aquesta muntanya que se’ns ha presentat en forma de dona. El pastor diu «Miracles, miracles!», i la Mila beu d’aquesta aigua miraculosa. Llavors fa «de pensament un gran prec…». I aquí la narració s’interromp. Els punts suspensius són perquè el lector completi la frase: quin és aquest prec?

3. Explica amb paraules teves les circumstàncies de la mort de la dona del pastor. Què li ensenyen, una vegada morta, al pastor? Et sembla que té res a veure amb la resposta de la pregunta anterior?

4. En aquest capítol sabem que la ferida que va fer-se la Mila pujant a l’ermita té una relació amb el somni que va tenir. Quina?

5. Què hi ha a la història que explica el pastor de les minyones rebutjades pel rel moro que pugui tenir alguna cosa a veure amb la relació entre la Mila i el seu marit?

6. El pastor aconsella a la Mila que no miri tan amunt i que abaixi la vista a terra. Li agrada, a la Mila, el que veu? I, finalment, amb qui topa? Et sembla una contradicció que justament a terra s’hi trobi un personatge que es diu Ànima? Per què? Quin consell li dóna el pastor?

1. Com sap la Mila que algú ha entrat a la capella?

2. Digues els elements eròtics o carnals que la narració remarca de la Mila en el moment que apareix l’Ànima a la capella.

3. Contrasta el caràcter, la manera de parlar, la roba i l’ofici de l’Ànima amb els del pastor.

4. Explica què són els exvots. Busca’n una fotografia i explica la història que s’hi representa. S’ha dit que aquesta novel·la és molt pictòrica. Fixa’t en l’episodi dels exvots: descriu les pintures d’una manera diferent de com s’ha descrit abans el paisatge?

5. Al centre del capítol hi apareix un objecte que es relaciona amb la maternitat, que la Mila omple imaginàriament. Quin és? De seguida, la Mila crida el pastor. Després se’n penedeix. Per què?

6. El pastor li retreu a la Mila que sigui una mica «heretjota». Per què et sembla que Sant Ponç se li fa tan desagradable a la Mila?

7. Veus cap relació entre l’episodi de la cabellera i el matrimoni de la Mila amb en Matias?

1. Comenta aquest fragment explicant en quin moment de l’obra apareix i quines implicacions té.

2. Què li donen a la Mila, al mas Sant Ponç, a més de flors? Què són «ous per posar»? Fixa’t en la fórmula que utilitza el narrador per referir-se a la petició que fa la Mila: «el gran prec». Quan ha fet servir, abans, aquestes mateixes paraules?

3. En aquest capítol tenim per primer cop algunes notícies, no desenvolupades, de com va anar el matrimoni entre la Mila i en Matias. Quines són?

4. Explica la manera com couen els cargols.

5. Passat el ritual d’iniciació de quan el nen salta el foc, el pastor diu què en farà de la clova de «l’avi bover», el cargol gros. Més endavant encara hi insisteix. Recorda què havies respost, al capítol segon, sobre el marrà. El pastor també diu que si guarden les cloves les faran servir per fer fanalets a Sant Ponç.

6. Fixa’t què en fa l’Ànima (que té un ganivet «de banya»), de les cloves, quan es menja els cargols. Busca els trets «animals» del personatge en aquest capítol. A qui li diu «dona»? La descripció de l’Ànima pot fer-nos pensar en un marrà?

1. Fixa’t en la fórmula amb què el pastor comença la rondalla: «Vet aquí que per temps, quan encara els animals parlavin…». Quin és el personatge de Solitud que amb prou feines parla? Ara ja has llegit prou la novel·la per parlar del paper que l’instint —la nostra part «animal»— hi té. Des d’aquest punt de vista, què et suggereixen les paraules del pastor?

2. D’una manera semblant al simbolisme de la novel·la, les coses no només són el que semblen. L’ocellet resulta ser Floridalba. El nen primer no entén què és el collaret de roses que porta. El nen torna a ser vist com un «faunet». Què és un faune? Pot tenir res a veure amb la situació de la Mila?

3. A la rondalla, el vell es perd per l’amor. El tema de l’amor, fins ara, havia sortit?

1. Torna a fixar-te, en el primer paràgraf, en la correspondència, aquesta vegada explícita, entre el paisatge i la Mila. Pot tenir-hi res a veure la introducció del tema de l’amor a l’episodi precedent?

2. En quina descripció se’ns apareix la Mila en la plenitud de l’erotisme? Podem dir que d’alguna manera és ella qui crida l’Ànima? Com reacciona la Mila? Quin és el problema que té amb la confessió?

1. La Mila queda aturada veient com l’Ànima escorxa els conills. Quina imaginació l’horroritza?

2. Què passa durant la missa? Quina és la causa del desmai i d’haver de treure de la capella un vell i una criatura?

3. La Mila contempla des del balcó el pas del tabernacle amb Sant Ponç i sent «l’imperi august de la santedat». Veu com el Rector beneeix les roses «mateix les que es colltorçaven en sos pitxers de carn, que les altres que esclataven encara luxuriosament en les mateixes branques dels rosers». Què poden ser, aquests «pitxers de carn»? Et semblen menys luxurioses que les que són a les branques dels rosers?

4. Sant Ponç ha sortit de la capella i ha beneït les roses. Després ha tornat a dintre. No ha fet res més que seguir el temps. Et sembla que en aquest punt conflueixen els aspectes pagans amb els del cristianisme?

5. Fixa’t en els versos: «deixar així burlada / la gran astúcia infernal».

1. Acabada la part religiosa, ve l’altra cara de la moneda: el contrapunt pagà. «L’instint de la vida, excitat, gairebé incontenible, feia son curs». Aquells peregrins que resaven a la capella amb tant de fervor, com es comporten, ara? Quin pes té, en tot això, la luxúria?

2. Fes una llista de les vegades que en aquest capítol apareixen les criatures.

3. Diries que tenen característiques semblants, el desig carnal i la gana?

4. Mira en Matias a través dels ulls de la Mila quan passeja la capelleta del sant. A qui atreu aquesta capelleta «com un ardat de mosques»? Hi veus una interpretació simbòlica?

5. Quin efecte provoca la Mila entre els homes? És natural?

6. Qui ha de marxar d’aquella «saturnal»? Qui queda, finalment, a dintre les «gàbies de l’ermita»? Per què et sembla que l’autora fa servir la paraula «gàbies»?

7. A què es compara el començament de les sardanes?

8. Com acaba tot aquest abandonament als instints? Què passa si ens abandonem a la natura? Qui ho acaba pagant?

1. Quines són aquestes relíquies a què fa referència el títol?

2. Et sembla que el pastor té una bona opinió de la societat? Li sembla que va ser bona cosa, el diluvi?

3. En Matias no sap reaccionar davant del desastre. En qui troba la fortalesa, la Mila? Immediatament, quin personatge apareix?

4. La Mila es fixa en els llavis de l’Arnau. A continuació sabem que l’Arnau no es casa. De qui són aquests ulls que calmen i avergonyeixen la Mila?

5. Interpreta l’últim paràgraf del capítol, sobretot quan diu «i en ella mateixa».

1. Passen els mesos. A finals d’agost, la Mila veu pujar al Bram un adolescent moribund, acompanyat de la mare. És una altra aparició, com en el somni de sant Ponç, carregada de força visual —pictòrica— i que marca un punt d’inflexió en el tema de la maternitat. Comenta aquest fragment: «Va sospitar que la maternitat, aquella somiada font de ventures inestroncables i de conhorts de tota pena, podia ser a voltes, quelcom terrible, una mena de puniment».

2. Ara els problemes amb sant Ponç també són econòmics, perquè els diners de la capta que fa en Matias no es destinen a la capella. Et sembla que, altre cop, la Mila es troba amb la impossibilitat de viure segons les normes del sant? Tornem a trobar el pastor fent de jutge, com una encarnació de les lleis morals de Sant Ponç? Et sembla que hi ha alguna cosa sinistra en el pastor, quan torna a parlar del diluvi?

3. Com afecta l’hivern a la Mila? Quines conseqüències té, això, per a en Matias?

4. De quina manera va creixent, en aquest capítol, la solitud de la Mila?

5. Com en diríem, nosaltres, del «mal de muntanya»?

1. Com ha canviat l’humor de la Mila?

2. El pastor ensenya a la Mila a caminar sense por per les muntanyes. Això significa alguna altra cosa interior?

3. Finalment, coneixem el passat de la Mila. Com és que vivia amb els oncles? Quina és la procedència d’en Matias? Per què s’hi casa, la Mila?

4. Quin pecat comet el senyor de Llisquents? El càstig és alliçonador? El pastor torna a actuar com un defensor de la castedat, com faria Sant Ponç? Fixa’t en la primera resposta, d’on li diu el pastor que treu les rondalles?

5. Víctor Català va mantenir una relació epistolar amb els escriptors que considerava els seus mestres: Narcís Oller i Joan Maragall, un novel·lista i un poeta. Relaciona l’últim paràgraf del pastor amb aquest prefaci de Joan Maragall al seu «Elogi de la poesia»:

Poesia és l’art de la paraula, entenent per Art la bellesa passada a través de l’home, i per Bellesa la revelació de l’essència per la forma. Forma vull dir l’empremta que en la matèria de les coses ha deixat el ritme creador. Perquè, consistint la creació en l’esforç diví a través del caos, en l’essència de l’esforç està el ritme, o sia alternació d’acció i repòs. Així el trobem en moure’ls les onades en la mar, i en el petrificat oneig de les onades; en la disposició de les branques en el tronc, i en l’obrir-se de les fulles; en els cristalls de les pedres precioses, i els membres de tot cos animal; en l’udol del vent i el de les bèsties, i en el plor de l’home.

6. A l’entrevista de l’any 1926 que li fa Tomàs Garcés, parlant de Joan Maragall, Víctor Català diu: «Ell era depurat i jo turbulent. Això el feria. En el fons, jo era una derivació de la seva doctrina. Una mena d’última conseqüència davant la qual ell reculava». Comenta també, relacionant-lo amb les narracions del pastor, però també amb la novel·la sencera, aquest paràgraf del fragment IV de l’«Elogi de la poesia» de Maragall:

L’art és, doncs, la bellesa tranhumanada, tornada a Déu de més a prop, per la humana expressió del ritme revelat de la forma natural. Heu’s aquí la virtut redemptora de l’art: que mentre considerem la matèria de les coses sense aquella llum reveladora de la llur forma, del ritme, ens deixa indiferents, o ens commouen baixos interessos o passions enterbolidores; mes quan les sentim artísticament, com que llavors les sentim dintre del ritme universal revelador de l’esforç diví, del llur principi i fi divins, ens resten pures, sagrades, redimides en nosaltres, i per nosaltres als demés, de tot temor o baix apetit.

7. Què provoquen en la Mila les paraules del pastor?

1. L’ascensió al Cimalt és semblant a la pujada del primer capítol. En què?

2. El nom del Cimalt té alguna cosa a veure amb el coneixement? Què hi ha a dalt de tot del Cimalt?

3. Quan passa pel Pas de Llamp, la Mila recorda la mirada del pastor en la visita de l’Arnau i té una por: quina? Com s’exterioritza aquesta por a la geologia del Pas de Llamp?

4. Immediatament, però, la por li passa i diu que no s’oposaria a «la cosa aquella». A què es refereix aquesta expressió?

5. «Sembla la fita de moros», diu la Mila, del Jueu de Pom-Xiscleny. El pastor li contesta que no, que el Jueu és molt més gran. Rellegeix el fragment descriptiu de la fita de moros que hi ha al primer capítol. Quins dos elements eròtics —un de masculí i un de femení— hi apareixen? Per què et sembla que aquí tot és més gran?

6. Et sembla que té un significat simbòlic el fet que l’ascensió es faci durant un matí diàfan?

7. Tornant, per què la Mila evita passar pel Pas de Llamp?

8. En quin moment apareix l’Ànima? Què evita?

9. Compara la manera com la Mila veu el pastor escorxar la llebre amb la manera com havia vist l’Ànima escorxar el conill durant la festa de Sant Ponç.

1. Descriu la profecia de l’esquellinc.

2. Quin element fa pensar en una òliba? Busca a l’Alcover-Moll quin significat té aquesta bèstia a la cultura popular. Recordes quin animal semblant apareix al segon capítol de la novel·la?

3. On es veu tota l’aversió que el pastor sent per la gent?

4. «No hi ha res vert, al món… Tot són mentides, faules enganyadores…». Té res a veure el desengany amb el coneixement? I amb la solitud?

5. Podem afirmar, al final del capítol, que la solitud de la Mila s’ha tornat definitiva? Per què?

1. Abans de ser cridada per la jove, la Mila passa per davant del mas Sant Ponç. Ja no veu els habitants del mas de la mateixa manera. Què ha canviat?

2. Davant del cadàver del pastor, la mirada de l’Arnau dóna la raó a la Mila? Qui torna a estar amb ella? Al final del capítol, però, podem considerar que l’abandona definitivament?

1. Ressegueix els motius pels quals la Mila baixa al mas Sant Ponç.

2. Quins són aquests «serveis» que la Mila pensa que la jove li retreu? Quins són els autèntics motius que li sembla ara a la Mila que els del mas tenien per no poder suportar la relació entre el pastor i ella?

1. El capítol comença amb la petita festa de Murons. Allà encara hi retroba un element d’esperança. Quin és?

2. Quan la Mila tanca la porta del pati sent un grill. De què li vénen ganes? Per què canten, els grills?

3. D’on et sembla que surten els diners que l’Ànima ofereix a la Mila?

4. On és violada la Mila?

5. Al començament de la novel·la, la Mila es fa una ferida petita al cap. Al final, acaba amb una de gran, a la cara, que la marcarà de per vida. És com si la realitat entrés en ella físicament. Però hi ha una diferència important: «La Mila havia perdut la por». Recorda les paraules que el pastor li deia en aquest sentit.

6. Què entén, la Mila, a través del grill?

7. Hi ha més coses que la Mila comprèn: per exemple, que l’Ànima, per triomfar, havia de matar el pastor. Fes una lectura simbòlica d’aquesta idea. Finalment, per què el pastor no podia voler la Mila?

8. «Quants n’hi devia haver, de senyals que no es veien a tot arreu…». Comenta aquesta frase de la Mila relacionant-la amb la forma de la novel·la.

9. La Mila recorda el «prec fervorós aixecat al Bram». Recorda, tu, quin era. Per què et sembla que la Mila hi pensa justament ara?

10. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

11. «Els homes no han de contorbar amb les seves ingrates quimeres les grans solituds», diu al final del capítol. Et sembla que la Mila ho ha fet?

1. Finalment, què et sembla que ha après, la Mila?

2. Explica l’última frase de la novel·la.

3. Al pròleg de Caires vius (1907),Víctor Català hi escriu:

El geni —poder creador per excel·lència i principi revolucionari per excel·lència també— mai pertany als dòcils caps de ramada, sinó als pastors que s’imposen a ella. És sempre iconoclasta i ultradogmàtic; trenca tots els motlles, capgira totes les teories i imposa noves lleis, potser tan il·lògiques i pernicioses com les que vulnera, però noves a la fi, és dir, desestancadores, contràries a la immobilitat, signe de mort.

Relaciona aquestes paraules amb la història de la Mila i la seva resolució final.

4. Alan Yates va escriure que, a Solitud,

lluiten, dins l’esperit de la protagonista, les dues cares de la Natura, representades pel Pastor i per l’Ànima; dues versions d’ella, l’una costumista, l’altra plenament modernista. Amb la victòria inevitable de l’Ànima, el drama es converteix en tragèdia. A través de Solitud s’efectua la fusió de les dues forces. No és cap ambigüitat, sinó una síntesi artística, convenientment realitzada, que reflecteix l’experiència de l’autora. És el triomf de l’esperit modernista, i d’un sentit misteriós i agònic de la vida. (Serra d’Or, setembre del 1969).

Explica quines diferències hi ha entre aquestes dues forces o corrents literaris que fusiona la novel·la, segons Alan Yates.