L’autor

XAVIER RUBERT DE VENTÓS (Barcelona, 1 de setembre de 1939) és un filòsof, escriptor i polític català.

El 1961 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona, segons la tradició familiar, i el 1962 va cursar el darrer any de Filosofia a la Universidad Complutense de Madrid, per vocació.

Va ser catedràtic de Filosofia i d’Estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC), així com professor en les universitats de Barcelona i diverses universitats nord-americanes, com la de Harvard, Brown, Berkeley, Cincinnati i Nova York. A la Universitat de Nova York va fundar la Càtedra Barcelona-Nova York i el New York Institute for the Humanities.

Activista antifranquista, fou amic de Pasqual Maragall en la infància. Va ser membre del Partit dels Socialistes de Catalunya i parlamentari al Congrés de Madrid (1982-1986) i al Parlament Europeu a Estrasburg (1987-1994). El novembre de 2012 va signar un manifest públic en el qual donava suport a la candidatura de Convergència i Unió a les eleccions al Parlament de Catalunya.

És autor d’una extensa obra sobre filosofia, ètica i estètica, que ha estat traduïda a diversos idiomes, com el castellà, l’anglès, el portuguès, l’italià i l’alemany. Destaquen els assajos filosòfics El arte ensimismado (Premi Ciutat de Barcelona de 1963), Teoria de la sensibilitat (Premi Lletra d’Or de 1969), La estética y sus herejías (Premi Anagrama d’assaig de 1973), De la modernidad (1980), Per què filosofia (1983), Ética sin atributos (1996), Crítica de la modernidad (1998) i Dimonis íntims (2012), entre d’altres. També és autor d’assajos sobre temes polítics, amb obres com El laberinto de la hispanidad (Premi Espejo de España de 1987), Nacionalismos: El laberinto de la identidad (1994), Catalunya: de la identitat a la independència (1999) o Teoria de la sensibilitat nacionalista (2006). Amb El cortesà i el seu fantasma (1991) va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa de 1991.

El 1999 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de al Generalitat de Catalunya, i el 2011 amb el Premi Memorial Francesc Macià, per la defensa de la cultura i la llengua catalanes.

Molt actiu en la vida pública catalana, col·labora habitualment en diversos mitjans de televisió, ràdio i premsa escrita nacionals.