Vint-i-tresè descobriment
«Gran recurs per saber si estimes algú»
Tanca els ulls.
Ignacio. Especial entre els especials.
Sense cap mena de dubte, aquest és un dels consells que m’han fascinat més. A l’hospital, a la planta 3, hi acostumava a haver gent especial, la mal anomenada gent amb discapacitat mental (sempre he pensat que són dues paraules que caldria esborrar dels diccionaris).
Crec que són persones especials perquè fan que et sentis realment especial, són persones amb una gran innocència que aconsegueixen fer que les coses siguin senzilles i fàcils.
Potser el que m’entusiasmava més era veure com resolien els seus problemes, i sobretot com aconseguien saber si s’estimaven algú. Jo sempre he estat convençut que el gran mal de la nostra societat ve del fet de no saber si t’estimes la persona amb qui estàs. Això ens genera molts maldecaps, molts dubtes. M’estimo, o no, la persona que tinc al meu costat? És la persona adequada? N’hi ha cap altra que m’agradi més? Què faig?
El que has de fer quan dubtis és fer allò que feien els especials, el que ells em van ensenyar a fer. No és res espectacular, res de l’altre món, res que et pugui deixar bocabadat.
Molt sovint quan teníem problemes anàvem a veure’ls. Sempre hi ha un bé de Déu de dades que no tenen res a veure amb la decisió que hem de prendre, i ells les sabien detectar. Era com filtrar les dades que cal tenir per prendre la decisió correcta.
Ells sempre ens aconsellaven, i ens deien: TANCA ELS ULLS. Aquest tancar els ulls per a ells era una cosa gairebé màgica. Tancaves els ulls i era com aconseguir extraure’n tots els detalls sense importància. Així aconseguies eliminar un sentit, segurament el sentit que et distreu més, pel qual entra més informació.
A l’hospital practicàvem molt aquesta gimnàstica de tancar els ulls. Ara ho faig més que mai, he descobert tantes coses, he pres tantes decisions amb els ulls tancats! I el més increïble és que ho veus tot molt clar.