Bateria de preguntes grogues

M’agraden els ordinadors. Per no sé quin motiu, hi congenio. M’agrada saber que quan alguna cosa no funciona pots apagar l’ordinador i tornar-lo a encendre. És una solució màgica.

Crec que no estaria malament que amb les persones passés el mateix, que quan no entenguessis algú, quan una cosa fos realment estranya, poguessis reiniciar aquella persona, apagar-la i encendre-la novament.

Això seria la primera cosa que aportaria al nostre món; la segona seria la icona de «desfer» dels processadors de text com el Word. Em sembla una funció meravellosa. Si t’equivoques prems la tecla «desfer», aquella fletxa que gira, i torna a sortir l’última cosa que havies fet.

No sé quantes vegades al dia la clicaríem. Estic segur que una mitjana de cent o dues-centes vegades al dia. Mai no tindríem la sensació d’haver pres la decisió adequada.

I si desfer funcionés retroactivament? Estic segur que molta gent voldria recuperar els vint anys i no fer una cosa, o els quinze i no fer-ne una altra, o els vuit i… Potser fins i tot el moment de néixer, i no néixer.

La tercera cosa que m’agrada és aquell apartat que hi ha a tots els programes de «dubtes que podeu tenir amb aquest programa». Acostumen a ser dubtes que molta gent ha tingut, i els programadors, que ja ho saben, els inclouen. M’agrada trobar el dubte que jo tinc a l’arxiu d’ajut perquè sé que resoldré el meu problema. Però, sabeu què? Que també m’agrada no trobar-l’hi, perquè aleshores penso que no sóc tan previsible com es pensen. M’agrada tenir dubtes estranys, sorprenents i, sobretot, nous. Em fa sentir viu.

Així que, a la bateria de dubtes sobre els grocs, no patiu si la vostra no hi és. Això vol dir que sou vius, molt vius. I segur que la resposta la trobareu al vostre interior.

1. Un familiar pot ser groc?

És clar que sí. Els germans són els nostres primers grocs possibles, els principals candidats. De petit dorms amb ells si comparteixes l’habitació. T’abraces, t’acarones. Són i poden ser grocs.

En el cas dels pares i de les mares, també pot ser, però és menys probable. Però segur que hi ha casos.

Heu de pensar que qualsevol persona és susceptible de ser groga.

2. Els grocs poden transformar-se en amics o en una relació d’amor o de sexe?

A la vida, tot es pot transformar. Jo ho denomino perdre el color o intensificar el color. De vegades es tornen d’un groc pàl·lid i es transformen en amics. De vegades agafen un color taronja i es converteixen en amants o amors.

Tant vosaltres com el vostre groc decidireu què voleu ser. El que és segur és que després no es pot tirar enrere. Quan el groc s’intensifica o s’apaga, mai més no torna a ser groc.

3. I si descobreixo que una persona és el meu groc però ella no hi creu? L’hi he de dir?

Bé, els grocs són cosa de dos. Amb això vull dir que el vostre groc d’una persona si aquesta persona és una groga vostra. No pot ser que una persona sigui un groc i per a ella no signifiqueu res. La relació és bijectiva.

Ja us havia dit que no seria fàcil, això. També pot ser que una persona no us vulgui fer de groc (o perquè no hi creu o perquè no us considera groc); aleshores l’heu de deixar marxar, oblidar-la; potser no era el moment de tenir aquell groc.

A la vida s’ha de saber dir no i acceptar-los, també. Ja vindran uns altres temps. A més, qui sap? Potser us havíeu equivocat i no era un groc.

4. De què es parla amb un groc?

No he volgut tractar abans aquesta qüestió perquè jo penso que cadascú ha de parlar d’allò que vulgui amb el seu groc. No cal que siguin coses molt profundes, poden ser converses banals que us fan sentir molt bé.

La necessitat de trobar un groc no és per tenir-hi converses complicades, per arreglar el món o el vostre món, sinó perquè aquestes persones, en certa mesura, donin sentit a la vostra vida. Harmonitzen la vostra lluita interior, us donen pau.

Tampoc no he volgut parlar-ne gaire per no condicionar-vos i perquè no penseu que s’ha de tractar un tema determinat. Els temes ja sortiran, no us hi amoïneu. Vénen amb els grocs.

Jo crec que tothom té un cercle de persones amb les quals pot parlar de tot, amb les quals se sent bé, a les quals els uneix alguna cosa especial. Aquests són exemples d’amics que s’haurien de convertir immediatament en grocs.

5. Si sóc noi, tindré més grocs nois o més grocs noies?

No és una qüestió de sexe; res a la vida és una qüestió de sexe. Suposo que tindreu grocs nois i grocs noies. La bellesa de què parlàvem no té a veure amb la sexualitat sinó amb els detalls o les marques que es manifesten i que a primer cop d’ull no sabeu entendre.

Hi haurà una mica de tot, igual que amb les edats; no hi ha cap regla fixa.

Com sempre, hi ha excepcions. No us heu de condicionar buscant regles, només heu de pensar en llistes.

6. I si algú fa veure que sóc el seu groc però en realitat només busca carícies, abraçades i dormir amb mi?

Sempre que crees una cosa, un concepte, algú el perverteix, el fa servir o el modifica. Som nosaltres els qui fem servir el concepte groc i som nosaltres els qui l’hem de saber fer servir.

Així doncs, la resposta és que si el descobriu us adonareu que va contra tot allò que significa el concepte groc i sabreu què fer.

7. I si no sé fer la llista? Si no tinc grocs? Pot ser, això?

Pot ser que no els necessiteu, per l’època en què us trobeu, i si no els necessiteu potser no en trobareu les marques. Us heu de concedir temps, no es tracta de sortir-se’n en mitja hora, potser fins i tot hi haureu de dedicar un any sencer.

8. Quines marques tens, tu?

Crec que tothom ha de mantenir les seves en secret, per això no us n’he dit res. Crec que són coses que no s’han de fer públiques. És com si perdessin el valor que tenen. Ja que ens escarrassem a trobar-les, hem de valorar aquesta feina. Ha de ser una cosa vostra, pròpia i privada.

Potser en podeu parlar i explicar-ho a un altre groc, si us cal, però em sembla que no ho necessitareu.

9. Li has de dir a una persona si vol fer-te de groc o simplement el pots conèixer sense dir que és el teu groc?

No cal preguntar sempre a la gent si volen ser el vostre groc, podeu continuar com fins ara: coneixeu grocs però no els torneu a veure, però el que compta és que ara ja sabeu que aquella persona és un groc. Us sentireu més tranquils i més feliços.

10. Puc presentar dos grocs? Poden ser grocs entre ells?

No tenen per què ser-ho, perquè les nou o deu marques que et van fer pensar que era un groc no seran les mateixes que van fer que l’altra persona pensés que tu eres el seu.

I és clar que els pots presentar, seria genial que ho fessis, però això no vol dir que arribin a ser grocs l’un de l’altre i viceversa.

11. I què passa amb els amics? Són de segona divisió, aleshores?

En absolut. Els amics són allà, però n’hi ha que evolucionen i passen a ser grocs. És com si hi hagués un altre escalafó.

Aquesta és una llista sobre les relacions. L’ordre no indica que una sigui millor que l’altra:

1. Coneguts: gent que veus una vegada a la feina, al carrer, que et presenten però amb la qual encara no has sintonitzat.

2. Amics: poden ser de l’escola, de la feina, de la universitat, de la teva afició. Són persones que et cauen bé, amb qui notes que tens afinitats, amb qui et diverteixes, que t’ajuden, que t’expliquen coses i amb qui també us podeu abraçar i fer moixaines i dormir plegades. Sempre que us vingui de gust.

Potser no són grocs però això no ha d’impedir que els donis el mateix tracte que als grocs.

3. Grocs: cada persona en té 23, i són més que amics. Són persones que trobes i que et canvien la vida (a curt o a llarg termini). Afecte, abraçades, carícies, dorms amb elles. Equilibren l’afecte de la teva vida i en prenen el monopoli a la parella. Els grocs s’enduen el quaranta per cent del contacte físic.

4. La parella o l’amant: continua existint, això no canvia, però ja no té el monopoli del contacte físic. Ha d’aprendre a compartir i ha de saber que ara el quaranta per cent el tenen els grocs. No significa que la parella perdi un seixanta per cent, sinó que ara tens un cent quaranta per cent de contacte físic.

Tot i això, en el meu món ideal el millor seria transformat els amics i convertir-los en grocs, superar la barrera dels 23.

12. I si la meva parella no entén que tinc grocs?

Tot canvi resulta complicat. La gelosia és normal. Com es pot entendre que la persona que estimes dormi amb altres persones? Bé, doncs entenent el concepte, entenent que en aquest món necessites veure els grocs adormir-se i despertar-se.

Sé que podria escriure un centenar de preguntes, però sempre n’apareixen dotze als manuals dels programes, les dotze principals. Així que, tal com t’he dit, si la teva no hi és, alegra-te’n; no és de les típiques, és nova.