ÚLTIM ACTE

1

Va ser un dia llarg d’espera. Primer en aquesta estació, després a la de Llemotges i finalment pels carrers del casc antic de Périgueux.

Encara que no hi hagués estat mai, aquell lloc li portava un munt de records. D’Artagnan corria pertot arreu, s’endinsava als cafès i cridava: «Ep, brivall! Taverner! El teu millor vi!». Fora d’això, hi havia un munt d’ampolles d’oli de nou, de confits, colls farcits i les mateixes marques de roba que hi ha a la resta del món.

La flor de lis n’havia sortit una mica perjudicada. Però es veu que a la Xina les broden molt més bé de preu.

Bah… Era el món que havíem fet entre tots… L’havies d’estimar tal com era… I a més a més les pedres antigues que explicaven novel·les de capa i espasa tampoc no es podien tocar.

La Mathilde passejava perquè havia decidit esperar que s’acabés el torn. Mostrar-se en la penombra. No perquè fos més romàntic, sinó perquè estava escagarrinada.

Sí, feia veure que observava la filosofia del lloc però de fet no les tenia totes, la nostra jove amiga. La còlera del gran xef plantat l’havia fet trontollar. Potser l’animal en qüestió estava realment sonat, al capdavall. Potser estava a punt de ficar-se a la gola del llop… O, pitjor, d’una mala bèstia. O d’algú a qui se li’n fotia íntegrament, la burgeseta carregada de duros dels Camps Elisis, amb les seves promeses falses i les paraules que recordava…

O, molt pitjor encara: d’algú que d’aquí a poques hores assenyalaria el rellotge i li diria:

—Em sap greu… Ja no servim, avui.

Sí, potser estava a punt de perdre una vida més en el joc idiota que s’havia inventat per passar el temps.

Misèria…

Hola, taverner! Una coca-cola ben freda per treure el ventre de pena!

A la plaça del mercat es va posar de puntetes i va fotografiar un pelegrí molt bonic esculpit a la pedra en el camí de Sant Jaume.

Clic-clac. Record de vacances.

En el pitjor dels casos, si tot sortia realment malament, se la posaria de fons de pantalla.

Com si fos un pòstit amb bastó per recordar-se eternament com n’era d’arriscat estimar el proïsme i seguir-hi creient.