Notes
[1] Ponència que vaig presentar al «Congrés Internacional Pere Anguera», que se celebrà a Reus i Tarragona, del 13 al 15 d’abril de 2011, en homenatge a aquest destacat historiador traspassat el 2010. Publicada per Ramon Arnavat i Antoni Gavaldà, eds., a Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II), Catarroja, Afers, 2012, pàg. 361-387. [Torna]
[2] Jaume Vicens i Vives, Notícia de Catalunya, Barcelona, Àncora, 1960. [Torna]
[3] Jaume Vicens i Vives, i Montserrat Llorens, Industrials i polítics del segle XIX, Barcelona, Teide, 1958, pàg. 6. [Torna]
[4] Hom pot trobar una bona part de les darreres aportacions sobre aquesta qüestió a la bibliografia que hi ha al final del present text. [Torna]
[5] Un exemple d’això és l’afirmació «España, por lo tanto, era desde principios del siglo XVI una nación», tesi defensada per Juan Pablo Fusi a «España. La evolución de la identidad nacional», dins de Fernando García de Cortázar, Papeles de la Fundación FAES, núm. 63, Madrid, 2001, pàg. 93-107. [Torna]
[6] Josep Fontana, La fi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1868), vol. V d’Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, Barcelona, Edicions 62, 1988; posteriorment Fontana ha enriquit aquesta tesi a La revolució liberal a Catalunya, Eumo-Pagès Editors, Lleida, 2000; «En els orígens del desvetllament d’una consciència nacional catalana», a Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d’història (1931-2001), Barcelona, Columna, 2001, pàg. 55-58, i fins i tot, en un pla més general hispànic, a La época del liberalismo, vol. 6 d’Historia de España, dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares, Barcelona, Crítica-Marcial Pons, 2007. I més recentment amb l’excel·lent obra La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo Editorial, 2014. [Torna]
[7] Un bon estat de la qüestió sobre el règim liberal espanyol del segle XIX és el text de Salvador Calatayud, Jesús Millán i M. Cruz Romeo, «El Estado en la configuración de la España Contemporánea. Una revisión de los problemas historiográficos», al llibre editat pels mateixos autors i intitulat Estado y periferias en la España del siglo XIX. Nuevos enfoques, València, Publicacions de la Universitat de València, 2009, pàg. 9-130. [Torna]
[8] Sobre aquesta qüestió mireu l’article de Lluís Ferran Toledano González, «El projecte català per a Espanya. La classe dirigent catalana i el procés constitucional de Cadis (1808-1814)», a Afers, núm. 68, «Valencians, mallorquins i catalans a les Corts de Cadis», Catarroja, 2011, pàg. 71-96. [Torna]
[9] Matías Remisa Verdaguer, Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808-1814), Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008. [Torna]
[10] Jordi Roca, «Lectura catalana de la Constitució de 1812: una proposta federalitzant del liberalisme moderat a Catalunya durant el Trienni Liberal», text inèdit facilitat per l’autor. [Torna]
[11] El projecte dirigit per Mikel Urquijo, Joseba Agirreazkuenaga, Pedro Carasa, Javier Moreno, Borja de Riquer i Maria Sierra, i finançat per les Corts espanyoles. S’ha publicat ja la primera fase, el Diccionario. [Torna]
[12] Cataluña en España, Barcelona, Imprenta Barcelonesa, 1855, pàg. 23. [Torna]
[13] He tractat àmpliament aquestes qüestions al meu llibre Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Vic, Eumo, 2000, especialment al capítol «La difícil acomodació de Catalunya dins l’Espanya liberal», pàg. 87-110 i a «Acció política dels conservadors liberals catalans. De Martí d’Eixalà a Duran i Bas», a Josep M. Fradera (coord.), Societat, política i cultura a Catalunya, 1830-1880, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2002, pàg. 201-217. [Torna]
[14] Antonio Guerola, Memoria de mi administración en la província de Barcelona, 1864. [Torna]
[15] Manel Risques Canbella, El Govern Civil de Barcelona al segle XIX, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995. [Torna]
[16] Ídem. [Torna]
[17] El 24 de juliol de 1851, Ildefons Cerdà començà el seu discurs al Congrés dient que procedia d’un país «que habla un dialecto muy diferente del idioma nacional, extraño a los estudios de su literatura y más ajeno aún a los ejercicios de la oratoria». [Torna]
[18] Josep Fontana Lázaro, «Discurs d’investidura com a doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili». Sessió acadèmica extraordinària de 20 de juny de 2010, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2010, pàg. 17-31. [Torna]
[19] Manuel Duran y Bas, Noticia de la vida y escritos del Excm. Sr. Francisco Permanyer y Tuyet, Barcelona, Imprenta del Diario de Barcelona, 1870, pàg. 46. [Torna]
[20] Sobre les característiques del catalanisme de la fi de segle podeu consultar el meu article «Modernitat i pluralitat, dos elements bàsics per a entendre i analitzar el catalanisme», publicat a Identitats contemporànies. Catalunya i Espanya, Vic, Eumo, 2000, pàg. 215-231. [Torna]
[21] Pere Anguera, Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme (1808-1868), Barcelona, Empúries, 2000. [Torna]
[22] Per a Almirall, la identitat catalana no sols no era incompatible amb l’espanyola, sinó que podia i havia de contribuir a consolidar la idea d’una nova Espanya. La catalana i l’espanyola eren, així, unes identitats compatibles no excloents dins d’un marc nou de replantejament de les relacions polítiques. [Torna]
[23] Text publicat amb el títol «Construcció i destrucció de la Solidaritat Catalana: el paper de la Lliga Regionalista» al llibre de Gemma Rubí i Francesc Espinet (eds.), Solidaritat Catalana i Espanya (1905-1909), Barcelona, Base, 2008. [Torna]
[24] Julián Santos, Historia de las dos Españas, Madrid, Taurus, 2004. [Torna]
[25] Eugeni d’Ors, «Cròniques de Madrid. Intel·lectuals», La Veu de Catalunya, 4 d’agost de 1905, pàg. 3. [Torna]
[26] Text publicat amb el títol «Francesc Cambó, un regeneracionista desbordat per la política de masses», dins el meu llibre Identitats contemporànies. Catalunya i Espanya, Vic, Eumo Editorial, 2000, pàg. 181-212. [Torna]
[27] Vegeu, per exemple, les diferències entre les tesis del llibre de María Jesús González, El universo consevador de Antonio Maura. Biografía y proyecto de Estado, Madrid, Biblioteca Nueva, 1997, i el de Javier Tusell, Antonio Maura, una biografía política, Madrid, Alianza Editorial, 1994. [Torna]
[28] Encara que no tracta de la seva etapa de govern, l’estudi més actual sobre el líder liberal és el de Salvador Forner Muñoz, Canalejas y el Partido Liberal Democrático (1900-1910), Madrid, Instituto de Cultura Juan Gil Albert, Cátedra, 1993. [Torna]
[29] Tot i la seva indubtable importància, les tesis formulades per Jesús Pabón, Cambó, Barcelona, Alpha, 1952-1969, 3 vol., han estat àmpliament revisades per la historiografia més actual. [Torna]
[30] Francesc Cambó, Memòries (1876-1936), Barcelona, Alpha, 1981. [Torna]
[31] Vegeu Borja de Riquer, Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904), Barcelona, Edicions 62, 1977; i també «El conservadorisme polític català: del fracàs del moderantisme al desencís de la Restauració». Recerques, 11 (1981), pàg. 29-80. (Vegeu supra 113-167). [Torna]
[32] Carta de Manuel Duran i Bas a Teodor Llorente, de 5 de juliol de 1901. Arxiu Duran i Bas, Arxiu Nacional de Catalunya. [Torna]
[33] Des del 1914, la Lliga Regionalista serà la primera força parlamentària de Catalunya, encara que no tindrà mai la majoria absoluta. El nombre de diputats d’aquest partit oscil·larà entre un mínim de dotze, el 1914, a un màxim de vint-i-un, el 1918, sobre el total dels quaranta-quatre elegits a Catalunya. [Torna]
[34] En una carta a Prat de la Riba, de 21 d’octubre de 1909, Cambó explica la seva entrevista amb Maura i escriu: «M’ha dit que l’eliminació del partit liberal depenia de mi, doncs si jo aixecava la bandera d’un partit espanyol reformista, gran part dels seus vindrien amb nosaltres i ell tindria una satisfacció immensa amb que formessin així els dos partits turnants… Crec que aquesta és una solució a pensar…, crec que no perderiem res a donar algun entretenc a la conveniència de la creació d’un partit regionalista espanyol a base nostra… L’exèrcit i el rei confien molt en nosaltres. Suposo haureu vist l’article de fondo de la “Correspondencia Militar” d’avui aconsellant als militars de Barcelona que ens votin a nosaltres». Fons Prat de la Riba, Arxiu Nacional de Catalunya. [Torna]
[35] Sobre la formació de la Mancomunitat, vegeu Albert Balcells, Enric Pujol i Jordi Sabater, La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans-Proa, 1997. Sobre el debat parlamentari, vegeu Enric Ucelay-Da Cal, «La Diputació i la Mancomunitat: 1914-1923», dins Borja de Riquer (dir.), Història de la Diputació de Barcelona, vol. 2, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987. [Torna]
[36] Frases pronunciades per Cambó al Congrés dels Diputats, el 7 de juny de 1916: Francesc Cambó, Discursos parlamentaris (1907-1935), Barcelona, Alpha, 1991, pàg. 321. [Torna]
[37] Ibídem, pàg. 321. [Torna]
[38] Carta de Cambó a Prat de la Riba de 5 de novembre de 1916, Fons Prat de la Riba, Arxiu Nacional de Catalunya. [Torna]
[39] Francesc Cambó, Memòries…, pàg. 287-288. [Torna]
[40] Per a l’entrevista entre Cambó i Alfons XIII, vegeu Francesc Cambó, Memòries…, pàg. 298-300. He tractat amb més deteniment aquesta qüestió al meu llibre Alfons XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político, Barcelona, RBA libros, 2013. [Torna]
[41] Ibídem, pàg. 303. [Torna]
[42] Ibídem, pàg. 307. [Torna]
[43] Ibídem, pàg. 329. [Torna]
[44] Ibídem, pàg. 315-316. [Torna]
[45] Carlos Seco és qui ha trobat proves de la intervenció de Cambó en aquest afer: vegeu «El último gobierno de Eduardo Dato», Boletín de la Real Academia de la Historia, t. CLXXXVIII (1991), pàg. 278. [Torna]
[46] Soledad Bengoechea, Organització patronal i conflicte social a Catalunya, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, pàg. 255. [Torna]
[47] Tracto aquesta qüestió amb deteniment al meu llibre Cambó en Argentina. Negocios y corrupción política, Barcelona, Edhasa, 2016. [Torna]
[48] Carlos Seco, «La gran oportunidad perdida en “Cambó”», Cuenta y Razón, 4 (tardor de 1981), pàg. 49. [Torna]
[49] Francesc Cambó, Memòries…, pàg. 364. [Torna]
[50] Jesús Pabón, Cambó, vol. II, pàg. 449. [Torna]
[51] Isidre Molas, El catalanismo hegemónico. Cambó y el Centro Constitucional, Barcelona, A. Redondo, 1972. [Torna]
[52] En aquest article no tractem a fons l’actuació de Francesc Cambó durant aquest episodi final, cosa que sí he fet al meu llibre Francesc Cambó. Entre la Monarquia i la República (1930-1932), Barcelona, Editorial Base, 2007. [Torna]
[53] José Varela Ortega, «Orígenes y desarrollo de la democracia: algunas reflexiones comparatives», a José Varela Ortega, et al., Política en la Restauración (1875-1923), Madrid, lnstituto Universitario Ortega y Gasset. S. A., 1996, pàg. 81 [Torna]
[54] Teresa Carnero Arbat, «Democratización limitada y deterioro político, España 1874-1930», Política en la Restauración…, pàg. 111-138. [Torna]
[55] Discurs pronunciat al Saló de Cent, el 7 de setembre de 2006, a l’Acte Commemoratiu de l’11 de setembre de 1714, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. Publicat per l’Institut de Cultura de Barcelona, 2006. [Torna]
[56] Luis Jiménez de Asúa, La constitución de la democracia española y el problema regional, Buenos Aires, Losada, 1946, pàg. 57-67. [Torna]
[57] Carles Pi i Sunyer, La República y la guerra. Memorias de un político catalán, Mèxic, Oasis, 1975, pàg. 83-84. [Torna]
[58] Carta de Francesc Cambó a Joan Ventosa, sense data, però segurament del 18 de juliol de 1936. Fons documental Narcís de Carreras, Arxiu Nacional de Catalunya. He respectat el text català tal com està escrit. [Torna]
[59] Text del general Emilio Mola citat per José del Castillo y Santiago Álvarez a Barcelona, objetivo cubierto, Barcelona, Timón, 1958, pàg. 10-12. [Torna]
[60] José Escribano, Pedro Sainz Rodríguez, Madrid, Fundación Universitaria Española, 1998, pàg. 132. [Torna]
[61] Carta de Francesc Cambó a Joan Ventosa, segurament del 18 de juliol de 1936. Fons documental Narcís de Carreras. Arxiu Nacional de Catalunya. [Torna]
[62] Ídem. El darrer paràgraf citat és d’una carta de Cambó a Ventosa, escrita a Abazzia, el mateix 18 de juliol de 1936. [Torna]
[63] Àngel Duarte, «República, nació i ciutadania. El pensament polític i social», a Pere Gabriel (dir.), Història de la cultura catalana, vol. IX, «República, autogovern i guerra, 1931-1939», Barcelona, Edicions 62, 1998, pàg. 96. [Torna]
[64] Text publicat al llibre de Manel Risques (ed.), Visca la República!, Barcelona, Proa, 2007, pàg. 71-110. [Torna]
[65] Sobre el catalanisme d’esquerres poden consultar-se, entre d’altres, les següents obres: Joan B. Culla, El catalanisme d’esquerres (1928-1936), Barcelona, Curial, 1977; Maria Dolors Ivern, Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-1936, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989, 2 vol. [Torna]
[66] Sobre aquesta qüestió vegeu el llibre d’Arnau González Vilalta, Els diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006. [Torna]
[67] Sobre les dretes catalanistes pot consultar-se, a més de l’obra de Francesc Cambó, Memòries polítiques, 1876-1936, Barcelona, Alpha, 1981, les obres d’Isidre Molas, Lliga Catalana, Barcelona, Edicions 62, 1971, 2 vol., i els meus, L’últim Cambó (1936-1947). La dreta catalanista durant la Guerra Civil i el franquisme, Vic, Eumo, 1996, i Francesc Cambó. Entre la Monarquia i la República (1930-1932), Barcelona, Base, 2007. [Torna]
[68] Carta de Francesc Cambó a Joan Ventosa, ídem, op. cit. nota 4. [Torna]
[69] He tractat aquesta qüestió al meu article «Joan Ventosa i Calvell, l’home de la Lliga Catalana a Burgos. Les relacions dels catalanistes conservadors amb els militars rebels durant la Guerra Civil», a Segle XX, núm. 5, Barcelona, 2012, pàgs. 37-61. [Torna]
[70] Text publicat al llibre de Julián Casanova i Paul Preston (eds.), La Guerra Civil española, Madrid, Fundación Pablo Iglesias, 2008, pàg. 161-195. És la traducció del castellà [Torna]
[71] Frederic Escofet, Al servei de Catalunya i de la República. La victòria (19 de juliol de 1936), París, Edicions Catalanes de París, 1973. [Torna]
[72] Manuel Risques i Carlos Barrachina, Procés a la Guàrdia Civil: Barcelona 1939, Barcelona, Pòrtic, 2001. [Torna]
[73] Francisco Lacruz, El alzamiento, la revolución y el terror en Barcelona, Barcelona, Arysel, 1943. [Torna]
[74] Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya, La repressió a la rereguarda de Catalunya (1936-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2 vol., 1989 i 1990. [Torna]
[75] Ruben Doll-Petit, Els «catalans de Gènova»: història de l’èxode i l’adhesió d’una classe dirigent en temps de guerra, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003. [Torna]
[76] Manuel Azaña, La velada de Benicarló, Madrid, Castalia, 2005, pàg. 101-104. [Torna]
[77] Manuel Azaña, Cuaderno de La Pobleta, pàg. 107-108. La citació és del dia 29 de juliol de 1937. [Torna]
[78] Julián Zugazagoitia, Guerra y vicisitudes de los españoles, Barcelona, Tusquets, vol. 2, pàg. 155. [Torna]
[79] A l’espera de la publicació definitiva d’aquesta gran recerca es pot consultar l’article de Jordi Oliva i Llorens, «El cost humà de la Guerra Civil: els soldats morts als fronts de combat i víctimes d’accidents derivats de la guerra», a Miscel·lània d’Homenatge a Josep Benet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, pàg. 561-577. [Torna]
[80] Juliá, Santos (coord.), Víctimas de la Guerra Civil, Madrid, Temas de Hoy, 1999. [Torna]
[81] Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya, Catalunya sota les bombes (1936-1939), Barcelona, Edicions 62, 1986. [Torna]
[82] Vicenç Guarner, L’aixecament militar i la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980. [Torna]
[83] Joan Serrallonga i Urquidi, Refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra (1936-1939), Barcelona, Base, 2004. [Torna]
[84] Borja de Riquer, L’últim Cambó (1936-1947). La dreta catalanista davant la Guerra Civil i el primer franquisme, Vic, Eumo, 1996. [Torna]
[85] Vegeu el meu article «Joan Ventosa i Calvell, l’home de la Lliga Catalana a Burgos. Les relacions dels catalanistes conservadors amb els militars rebels durant la Guerra Civil», a Segle XX, núm. 5, Barcelona, 2012, pàg. 37-61. [Torna]
[86] En aquest apartat hi trobareu sis articles publicats a la premsa recentment que tracten qüestions també referents a les relacions entre Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. [Torna]
[87] Conferència pronunciada al Parlament de Catalunya, el 25 de maig de 2015, organitzada per l’associació d’exparlamentaris d’aquesta cambra. [Torna]