Agraïments

Resulta que quan publiques la primera novel·la se’t gira una feinada: no només has de donar les gràcies als que ha influït en aquella obra en concret, sinó que també has d’agrair l’ajuda de tothom que d’alguna manera t’ha fet escriptor. I, com podeu comprovar, quan t’asseus i hi penses, la llista es pot tornar aclaparadorament llarga.

Al llarg de la meva trajectòria he topat amb molta gent disposada a apostar per mi, fins i tot quan jo no ho hauria fet. Aquí, doncs, intentaré la tasca monumental de fer justícia a la generositat i la fe increïbles que han mostrat.

Aquest llibre —i aquesta vida— no haurien estat possibles sense:

Els meus pares, Reinaldo i Martha, que em llegien llibres molt abans que jo sabés llegir; els meus germans, Mario i Stephanie, que escoltaven els contes que els explicava, i el meu avi, que em va ensenyar com narrar-los.

La Laurie i en Rick Machado, una presència constant i amorosa.

Les dones que em van regalar llibres i em van proveir de recursos la imaginació incipient: l’Eleanor Jacobs, la Sue Thompson, l’Stefanie «Omama». Hoffman, la Karen Maurer i la Winnifred Younkin.

La Marilyn Stinebaugh, que em va permetre malparlar de Hemingway a classe, em va deixar llibres de la seva biblioteca personal i em va ensenyar el que la literatura pot arribar a ser.

L’Adam Malantonio, que em va fer una banda sonora.

La Mindy McKonly, que se’m va prendre seriosament.

En Marnanel Thurman, que m’ha regalat quinze anys d’amistat i esplendor.

L’Amanda Myre, l’Amy Weishampel, l’Anne Paschke, en Sam Aguirre, en Jon Lipe, la Katie Molski, la Kelli Dunlap, en Sam Hicks, en Neal Fersko i la Rebekah Moan, que van créixer amb mi i m’han ajudat a ser qui soc.

En Jim, en James i en Josh, que em van escoltar i em van ajudar a trobar les meves pròpies respostes.

En Harvey Grossinger, que em va regalar temps i saber.

L’Allan Gurganus, que em va encoratjar a prendre la decisió correcta.

En John Witte i la Laura Hampton, que amb l’amistat i l’amor van fer que em mantingués ferma quan tot feia aigües.

L’Iowa Writer’s Workshop, i la gent magnífica que el dirigeix: la Connie Brothers, la Deb West, en Jan Zenisek i, esclar, la Lan Samantha Chang.

Els meus companys de classe d’Iowa, amics estimats, que em van fer més llesta i més bona escriptora: l’Amy Parker, en Ben Mauk, en Benett Sims, en Daniel Castro, l’E. J. Fischer, l’Evan James, en Mark Mayer, la Rebecca Rukeyser, en Tony Tulathimutte i en Zac Gall.

Els meus nombrosos professors d’escriptura —l’Alexander Chee, la Cassandra Clare, la Delia Sherman, en Harvey Grossinger, la Holly Black, en Jeffery Ford, en Kevin Brockmeier, la Lan Samantha Chang, la Michelle Huneven, la Randon Noble, en Ted Chiang i en Wells Tower—, que van ser exigents quan calia exigència, encoratjadors quan calia coratge i amables sempre.

La classe del 2012 del Clarion Science Fiction & Fantasy Writer’s Workshop: en Chris Kammerud, en Dan McMinn, la Deborah Bailey, l’E. G. Cosh, l’Eliza Blair, l’Eric Esser, en Jonathan Fortin, la Lara Donnelly, la Lisa Bolekaja, en Luke R. Pebler, en Pierre Liebenberg, la Ruby Katigbak, la Sadie Bruce, en Sam J. Miller i la Sarah Mack. (Sempre sereu els meus robots desmanegats).

Els amables i inspirats escriptors de l’Sycamore Hill 2014 i 2015: l’Andy Ducan, l’Anil Menon, en Chris Brown, en Christopher Rowe, en Dale Bailey, en Gavin Grant, la Jen Volant, la Karen Joy Fowler, la Kelly Link, la Kiini Ibura Salaam, la L. Timmel Duchamp, en Matt Kressel, la Mauren McHugh, la Meghan McCarron, en Michael Blumlein, la Molly Gloss, en Nathan Ballingrud, la Rachel Swirsky, en Richard Butner, la Sarah Pinsker i en Ted Chiang.

El temps i el suport econòmic que m’han regalat Beth’s Cabin, CINTAS Foundation, Clarion Foundation, Copernicus Society of America, Elizabeth George Foundation, Hedgebrook, Millay Colony for the Arts, els meus mecenes de Patreon, Playa, Speculative Literature Foundation, Spruceton Inn, Susan C. Petrey Scholarship Fund, la Universitat d’Iowa, Wallace Foundation, Whiting Foundation i Yaddo.

La Yuka Igarashi, que em té calada.

En Kent Wolf, que ha cregut en mi des del principi i que és un defensor pacient i incansable.

La dedicació i la feina dura de la Caroline Nitz, la Fiona McCrae, la Katie Dublinski, la Marisa Atkinson, l’Steve Woodward, la Yana Makuwa, en Casey O’Neil, la Karen Gu i tot l’equip de Graywolf.

L’Ethan Nosowsky, que m’ha guiat i ha confiat en mi, i això ha fet que aquest llibre sigui millor del que m’imaginava.

Cada dona artista que m’ha precedit. No tinc paraules per dir el seu coratge.

I la meva dona, la Val Howlett, que és la meva primera i millor lectora, i també la meva escriptora preferida. No hauria estat capaç de fer res de tot això sense ella.