Capítol 9
Aquell matí, com un matí qualsevol que començava a veure la claror, un neó es reflectia encara a la paret de la casa del davant, pampalluguejava. Vaig aturar l’enregistradora. La veu cessà i els papers acabaren d’omplir tota la meva història, la novel·la. Vaig fer-ne còpies i la vaig enviar per correu. Des que vivia amb la Carme i la Istar, m’havia acostumat a llevar-me abans que elles. Escrivia. Treballava. La Carme s’ho prenia molt seriosament i em corregia els escrits i me’ls mecanografiava. Trobava meravellosa la meva novel·la i m’assegurava que el premi seria meu. «Tens molta imaginació» —em deia—. «Amb la traça que tens no m’estranya que escriguis tot això. Et podrien donar la medalla d’or a la titola més frenètica» —va dir. Jo no compartia la seva opinió. La Carme em vingué per darrera i deixà caure la mà fins més avall de la cintura. Em besà al coll.
—T’estimo —digué.
Vaig besar-la.
—No volia que em follessis allí, davant de l’altra Istar, aquell dia.
—Jo mai no ho havia fet amb ningú, ja ho has vist —digué.
Els cotxes bramulaven amb ràbia, com sempre. La ciutat semblava despertar-se tranquil·la amb aquella cançó habitual. Havia sortit a guaitar al balcó; el temps ja refrescava els clatells descoberts.
—Tinc gana —digué la Carme.
—Jo també —va dir la Istar.
—Deixeu-me que us dugui a fer un bon esmorzar. —Vam anar amb autobús tots tres fins al meu antic barri.
Vam baixar al bar del Mario, i el Mario, que en realitat es deia Màrius, es va haver d’aprendre una nova lliçó:
—Tres de botifarra —cridà.
Ens asseguérem en una taula i parlàrem mentre se sentia com començaven a crepitar les botifarres damunt la planxa.
—Tu creus que s’ho creuran, que és veritat?
—Sempre ets a temps de poder-ho demostrar.
L’endemà, pràcticament tot continuaria igual: jo esperant el premi, la Carme aniria a les seves classes, la Istar també, la Istar a l’editorial, l’altra als seus negocis, la Laura provocant lleterades telefòniques, la Rosa dirigint, i la senyora Pobert, què deurà fer demà: de senyora o de minyona?
Octubre 1987