Una «africana» una mica original

Era la temporada 1917 del Liceu. Havia estat anunciada l’òpera La Africana, de Meyerbeer. Hi havia una expectació enorme, ja que era esperada la interpretació del gran Hipólito Lázaro. A las sis de la tarda, però, es va perfilar una amenaça que feia perillar la representació, ja que els comparses s’havien declarat en vaga. L’empresari Volpini, que n’havia viscut de totes i era valent, no es va espantar massa; tot seguit va negociar amb el general Marina, de Capitania, i li va demanar una vuitantena de soldats. La resposta fou immediata i afirmativa, ja que hi havia precedents de tropes que actuaven de figurants per omplir l’escenari.

El soldats, junt amb dos caporals i manats per dos sergents, van arribar amb puntualitat militar al Liceu. Van ser disfressats de soldats portuguesos i es van esperar al tercer acte, que era quan havien d’actuar.

Faltava poc per començar, quan el sergent li va preguntar a Filippo Dado, el director d’escena, quina era la seva missió. «Molt senzilla», li va comentar, «vostès ocupen la coberta de la nau portuguesa i en començar els indis l’atac per tractar de prendre’l a l’assalt, els seus soldats han de defensar amb valentia el vaixell». «A les seves ordres», va replicar-li el sergent amb marcialitat.

El sotsoficial va anar a l’encontre dels seus homes i els va dir:

—Atenció! Quan els indis ataquin, heu de defensar el vaixell.

Scribe, autor del llibret, plantejava una lluita que, després d’un cos a cos, es decanta tot seguit en favor dels indis, que finalment ocupen la coberta i fan presoners els militars portuguesos. Tot seguint les ordres del sergent, cada vegada que un aborigen intentava pujar, els soldats, que havien agafat els arcabussos pel canó, els hi clavaven un fort cop de culata al cap. Cal aclarir que cap d’aquells pacífics indis va aconseguir posar ni un sol peu a dalt del vaixell?