‘CORPUS CORRUPTUM’

Arribares a la meva vida com aquella ona gegant i alta que, quan jo estava distreta mirant el vol fosc d’un corb marí, no havia vist venir d’enfora i que m’agafà per tota la còrpora, em tapà el cos, em capgirà i m’arrossegà per dins les saboneres dels seus budells d’aigua viva una bona estona fins que em llançà damunt l’arena com una despulla caçada per la tempesta.

Havíeu triomfat per majoria absoluta a les eleccions i anàveu gats de suc i de poder. A l’hotel Albatros, on es feia la festa de celebració, hi havia una piscina molt gran amb forma de ronyó que tenia una illeta enmig amb una pista de ball on tocava un grup de salsa. Estava molt cansada perquè havia estat interventora tot el sant dia amb un company i dues amigues de la feina que m’havien assegurat que si guanyaven els nostres canviaria la meva vida. Sopàrem de tapes a la bodega del Carme i seguírem per la tevé l’escrutini. Guanyàvem, guanyàvem, guanyàvem a les totes! Anàrem de quatres a la seu del partit, on el futur president va fer un míting i l’aplaudírem a voler. Després ens convidaren a la festassa. Hi vaig conèixer gent, vaig menjar i beure, vaig ballar fins a l’esgotament. Estava un poc marejada i vaig pujar a una terrasseta entre palmeres i una balustrada que era un mirador perfecte. Sortires de la fosca amb una botella de xampany. Em saludares, et presentares i em digueres si volia brindar amb tu. Tot va ser tan ràpid i tan intens que quan em vaig descobrir dins els teus braços em semblava que estava somniant. Eres un ós pelut i salvatge i les teves maneres encairades m’agradaven perquè em tocaves amb la suavitat d’un nin que descobreix per primera vegada el cos d’una dona. Em despertares electricitats adormides i et vaig rapinyar amb aquelles ungles pintades de negre, que et deixaven esgarrinxades per les cuixes, per les anques, per l’esquena i et feien gemegar de gust. Sempre m’havia sabut adaptar quasi naturalment a qualsevol situació, però amb tu em resultava tot més fàcil i em trobava amb un còmplice que s’apuntava amb precisió als meus jocs més subterranis, més entremaliats i més tirats. Acabàrem despullats dins una gran rodona de càrritx i feia servir aquelles vergues llargueres per fuetejar-te i fer-te pessigolles. Al cap d’una setmana em citares a la seu de la conselleria. A tu, agent immobiliari, que coneixies molt bé el món de la construcció, la urbanització i la promoció, t’havien donat un càrrec ben adient: director general del Territori. El teu despatx era una sala immensa d’un casalot noble del barri vell que tenia un gran finestral balconer des d’on es dominava el port i el castell de Bellver fins al cap de cala Figuera. M’assegurares el lloc de secretària de confiança. La meva feina seria ben senzilla i personal. M’encarregaria de fer servir totes les informacions oficials abans que sortissin al BOIB per fer negocis teus. No eres gens boig, i això m’ho havies explicat fil per randa al teu apartament del passeig Marítim, on el dia abans havíem pegat el darrer pinyol. Començà una època de rodatge de la meva feina en què vaig admirar la teva facilitat per fer tots els papers de l’auca. Eres un tot terreny: tant podies dur una roda informativa en contra d’uns periodistes ecologistes que et volien crucificar per haver permès un camp de golf amb un hotel de cent habitacions d’oferta addicional, com mostrar la platja del Trenc a un ministre del medi ambient de Baviera destacant la importància dels parcs naturals terrestres i marítims per defensar la sostenibilitat de l’illa. A poc a poc les nostres pràctiques sexuals i polítiques agafaven angles més perillosos. Primer començares pel sex-toy més tòpic: unes manilles. Però en vàrem treure prou suc quan organitzàvem sessions en què et tenia tot el temps fermat a la capçalera del llit i em donaves carta blanca per fer-te les brutors i moixonies que em passaven pel cos, per la punta dels dits i pel puny i tot. M’agradava quan xisclaves com un porcellot en mans del matador i em demanaves clemència. Després em regalares una pistola de bon de veres, un colt 45 que et duia records de les pel·lícules de l’oest i dels mítics actors que l’havien fet servir, des de John Wayne i Gary Cooper fins a Clint Eastwood. Un dels primers jocs va ser comparar la mida del canó i de la teva verga. Guanyà la verga. I això et va envalentir i durant una bona temporada aquella eina, carregada de bales de bon de veres, ens donà joc per fer-la servir com a estimulant dels forats més diversos. Passava el temps i et senties tan poderós i amb tanta d’impunitat absoluta que oblidares que calia anar molt amb compte amb aquelles mangarrufes. I anar alerta amb els de més a prop, com jo t’havia dit moltes de vegades. Especialment amb la teva dona, n’Encarni Bassa, filla d’un dels hotelers més vampírics, que t’entaferrà unes fotos que li havia donat un detectiu de son pare en què tu i jo ens besàvem a la vorera del llac Leman de Ginebra durant una de les nostres escapades monetàries disfressades de feina. L’existència és una guerra permanent que tant pot durar cent anys com deu i que s’acabarà de totes maneres amb una desfeta. Mentre em deies això assegut al despatx, veia el teu sexe que s’agitava dins els calçons blancs, i el teixit gris de cotó i caixmir s’aixecava com una tenda de campanya pel cantó de la bragueta. Eres incorregible i m’excitaves quan menys ho esperava. Acabàrem aquells quatre anys de sexe, joia, entusiasme, gaudi i grans beneficis amb un triomf de bell nou en nombre d’electors, però engegats del poder per mor d’un Pacte de Progrés. Em vaig trobar a l’atur i amb el meu amant destronat. Començava una època de vaques magres. Era com si t’hagués pegat l’andropausa. Va ser llavors quan escalonàrem els nostres contactes. Vaig saber que t’havien detingut per un telediari: anaves emmanillat i amb la cara alta, i semblava que somreies orgullós com quan jo et fermava a la capçalera del llit. T’havia traït un dels teus col·laboradors de confiança. Et passares un parell de dies als calabossos policíacs i et varen fer pagar una fiança milionària. A les fotos de quan t’amollaren pareixia que t’havien clavat deu anys damunt. Quan et vaig telefonar no te’n podies avenir. Tothom, fins i tot la beata de la teva dona, t’havia abandonat i et pensaves que jo faria el mateix. De cap manera. Et vaig cuidar com una infermera diligent i lleial. Han estat sis mesos molt durs, molt negres i molt tristos. El teu advocat t’ha assegurat que la primera condemna serà com a mínim de quatre anys. I m’has dit el que volies. Hem passat una nit amb xampany i viagra. Hem boixat com puputs. T’he inventat els meus artificis més singulars, i després hem agafat els dos cotxes. Abans de sortir el sol hem anat a aquell punt negre de la carretera de Banyalbufar on hi ha tants d’accidents. Tu has posat punt mort i amb el meu parafang t’he empès al fondal cap al qual el teu porsche s’ha llançat amb tota la força de la llei. La llei de la gravetat.