RETALLS DE PAPEROTS

Quanta paperassa.

Gairebé faig com les monges de clausura que, en nom del sant esperit de santa pobresa, giren a l’inrevés els sobres de carta que reben, els empeguen i els fan tornar a servir per escriure a la madre general o al padre visitador.

Per esborrallar aquests gargots, aprofito la cara blanca del paperam que m’arriba. No pas poc, i de tota mena. Propaganda de cotilles de senyora, captes de missioners, anuncis de màquines de rentar, acords del Consell del Presbiteri, comunes, viatges a Lurdes i viatges a la Conxinxina. Me’n sobren, de sobres. Si guixés tots els paperots, donaria per a una enciclopèdia.

Amuntego les guixades en un calaix, a balquena. No els solc rellegir, em temo que m’hi esparraco. Però en una hora vagarosa m’he guaitat els darrers fulls de la munteguera.

M’he esblaïmat de llegir com les engego de sàvies. Els anglesos van per l’esquerra, Pai s’escriu Py, Dartmoor és una presó. De sobrepuig, em despenjo amb subproductes culturals, societats capitalistes decadents, democràcia socialista, corrupcions i contradiccions burgeses, Marxs, continguts socials, nostàlgies imperialistes, angoixes vitals, abstractes, subconscients i Freuds.

Potser té raó el míster, no sóc tan totxo com m’afiguro.

—Tronxo, ets tronxo.

L’escolanet sap què es diu. A les posobres del vespre, sentint xerrar i xerrar els veïns, m’he fet una cultureta de llefiscada. L’Estruc les engega com una metralladora, la Montsy no s’atura i la Pam no va enrera. La xerrameca se m’ha encomanat com la verola. I no pas a mi sol. Jugant a la botifarra, el Bolusiano no sé què va dir de la dialèctica.

Es veu que per ser savi cal parlar com la Pitonissa. Sort que míster Py es deixa entendre. Deu ser per allò de l’escolàstica apresa a Oxford, tot i que, per a mi, l’escolàstica sigui tan trencaclosques com el Kant, el Marx i el Freud.

Uf. Ara no sé per quins set sous dic aquestes.

Sí, ho dic perquè les dec engegar sense engaltar. Després d’hores i hores de xerrera, me n’ha quedat la cantarella i molt poc de la lletra.

Se m’ha acabat el paperot. Veig que és un anunci de cotxe que no tindré mai. Es més lluent i llampant que el del míster.

I, ves per on, hauré de continuar en un altre paperot.