POLÍTICA

En sé poques, però n’hi ha una que me la sé pla bé. Mai no m’entramparan a la política. Altra feina tenim els capellans que anar a trabucades o remenar l’olla dels partits.

Més i més a pagès. Els pagesos es malfien de la política i dels polítics. Siguin del coll que siguin, només en saben d’ells quan venen a fotre’ls els quartos. I no els vingueu amb la repartidora, que els fotria quartos i terra. Fet i fet i des de segles, el pagès ha sigut l’ase dels cops de tots els governs.

—Tronxo, que t’emboliques.

—Ja veuràs, mocós, quan et toqui l’IVA.

Però no tinc més remei que parlar de política perquè, poc o molt, ens n’arriben esquitxos i feina em donen a demanar pau i seny a la marededéu del Greny.

—Fill meu, no m’hi fiquis.

—Vós rai, Mestressa, que no sou al censo electoral.

Bé, anem on anàvem.

Fa mort del Franco només va somoure el Bolusiano. Que es va torrar més del compte fent la ploranera com mai. I no en va tenir prou. El diumenge després de la mort d’aquell home, es va plantar al primer banc de missa amb tots els guarniments militars, va restar firmes la missa sencera, va sortir cap a la porta com si dugués un batalló al darrera. I santes paus.

I santa democràcia orapronobis. No en podia ser d’altre, ens va venir a pregó del Ficanassos, cridant a ca la Bruta.

—Ja tenim democràcia.

Ja teníem democràcia. El Ficanassos glopejava democràcia, els de la televisió glopejaven democràcia, diu que els diaris glopejaven democràcia. El Bolusiano no s’havia canviat el gec i tenia les seves opinions, perquè, tot i que costi de creure, és del Barça.

—De todos modos, continua guanyant el Real Madrid.

Amb la democràcia van venir les eleccions.

Els pagesos solen votar sense posar-s’hi pedres al fetge. Però de secret, no res. Ací tothom se sap les girades, tothom sap com aniran els vots ja abans del recompte.

Per sort, fins aleshores el safareig polític només havia fet una mica de toll. Fins les eleccions municipals, que són les més enverinades a vila, passaven com si res pel Greny. El Bolusiano continuava batlle fent saber que només acceptava «el oneroso cargo en servicio a la ciudadanía».

Però aquell any, quan tothom comptava amb la «llista única i ciudadana» del Bolusiano, va arribar-nos el Ficanassos. Es presentava per batlle. I, Tronxo, al cau. Poca remena, botifarra curta, compte amb els sermons, compte amb quines unes en deixes anar, roc a la faixa i a veure venir.

—Doneu-nos pau i seny, marededéu del Greny.

Quan els pagesos agafen la rauxa, no hi ha qui els aturi; però aquest cop no es van pas somoure. El Bolusiano feia com si res, el Ficanassos burxava d’amagatotis, després de veure que no se’n sortiria amb mítings. Diu que anava casa per casa a fer propaganda electoral.

Una nit tancada, quan ja era a gitar-me, vaig sentir que picaven a la porta amb poca fressa. Era el Ficanassos. Va demanar-me polidament per entrar, vaig fer-lo entrar i, Mare de Déu Santíssima, em va besar la mà.

Anava descabdellant-se.

—Mossèn, ja sap que jo sóc ateu, però respecto la religió potser més que alguns de la cruzada. El poble necessita sang nova, progrés.

I patantim patantam.

Li vaig dir que prou i se’n va anar. No se’n devia anar gaire a ple perquè havia perdut l’esma de fer-me l’amistat.

Bé, ja m’havia tret del damunt el Ficanassos.

Però una altra nit tancada, quan ja era a gitar-me, vaig tornar a sentir que picaven a la porta amb poca fressa. Era el Bolusiano.

—Pater, li quiero demanar un favor.

—Bolusiano, no m’emboliquis a la política. No penso votar-te.

—Así que va amb el Ficanassos.

—Tampoc no penso votar-lo.

—Neutral, pater, que así m’agraden els curas que no van amb els meus.

Es va gratar el cap.

—Pater, li vull demanar que vote el Ficanassos.

—T’has begut l’enteniment.

—Si vostè, pater, el vota, el Ficanassos s’aguantarà la rabieta.

—Bolusiano, no m’emboliquis.

—Usted manda, pater.

El Ficanassos no parava de predicots per sota mà o a la valenta, fent bullir l’olla del progrés, la llibertat i la democràcia. El Bolusiano no en deixava anar gaires, només deia, de tant en tant, que més val ruc conegut que savi per conèixer.

El Bolusiano continua de batlle.

El Ficanassos es va esbafar de l’escaguitxada amb un article al diari d’allò més enverinat amb l’obscurantisme medieval. I patantim patantam.

El Greny va tomar a la feina de cada dia.