CRIM

Míster Py i jo ens ajupírem per ullar.

El Bolusiano era un cadàver que feia goig a tant el quilo. Semblava una balena arponejada. O, si voleu, un garrinàs el dia de sant Martí.

Míster Py va encendre la pipa. No perdia el temperament, que deia ell.

—Curiós. Realment. Molt curiós.

No va pas tenir temps de dir res més.

Pim!

Semblava un tret, venia del clot del riu. Jo vaig botre, míster Py es va girar a guaitar cap enllà sense perdre buferada, com si ja s’ho esperés.

Pam!

Semblava un altre tret, venia de més avall del clot del riu.

—Si us plau. No es mogui, reverend. Vaig a veure què.

Anava pas a pas pels ròssecs de la baga, no corria.

Pum!

Semblava un tercer tret, venia encara de més avall del clot del riu.

Lluny l’una de l’altra, tres fumeroles ballaven al fons del clot.

Sense apressar el pas, míster Py va cridar-me.

—Si us plau. No es mogui, reverend. Vaig i torno.

Em vaig quedar palplantat guaitant les fumeroles.

Pataplaf!

Patacada a la closca.

I vaig perdre el món de vista.