AQUELLA VELLA RÀDIO
Vaig néixer amb la cançó del Cola Cao, que patrocinava les radionovel·les de Sautier Casaseca, les cartes de la Francis i l’enyorada Maria Matilde Almendros saludant els emigrants cada vespre. Me’ls imaginava en alguna habitació llòbrega de Rotterdam o Munic plorant d’enyorament en escoltar la seva carta llegida per la vellutada veu de l’Almendros i encara ara se’m posa la pell de gallina. Al menjador de casa es feia un silenci escolàstic per escoltar les històries dels que no havien tingut tanta sort com el pare i havien hagut d’emigrar per guanyar-se la vida amb dignitat. A primers dels seixanta, la ràdio era la coreografia sentimental de la nostra vida comuna.
El dia que va entrar la primera tele a casa l’àvia va dir que la ràdio tenia els dies comptats. Però tant ella com la mare, que es passaven el dia brodant llençols i estovalles, seguien fidels a Radio Fémina i A quién felicitamos hoy, amb el gran Alberto Domper. A la meva habitació, amb un petit i modern transistor que m’havien regalat per l’aniversari, vaig fer de la ràdio la finestra al món que no existia: El clan de la una, Al mil por mil, Trotadiscos, amb el trio Àngel Casas, Rafael Turia i Constantino Romero, i els primers anys de Ràdio Barcelona FM van fer per la meva educació infinitament més que les lletanies dels capellans.
No us estranyeu, doncs, que el dia que el Toni Esteve em va convidar a col·laborar a Ràdio Arenys, la primera emissora municipal de l’Estat, vaig sentir que, aquell aparell petit, proper i gairebé íntim amb què havia anat creixent per herència familiar, era ja i per sempre una part fonamental de la meva manera de viure. Després va venir RNE, i treballar amb mites com la mateixa Matilde Almendros, Maria Esther Jaumot, Juan Manuel Soriano o Luis Arribas Castro, i d’allà a participar en l’arrencada de Catalunya Ràdio i veure, per fi, satisfet el desig de poder fer ràdio en català, acomplint així l’única fidelitat possible: la que dec a la llengua.
També vaig ser a l’estudi, al costat d’en Josep Cuní, el dia que COM Ràdio va començar a emetre la seva programació. I ara continuo dient coses de tant en tant a Catalunya Ràdio i a la Xarxa.
La ràdio ha modelat la meva forma d’entendre el món i la gent, i estic segur que a molta gent també. És per això que em sé privilegiat de ser membre d’aquest model de comunicació de masses popular, gairebé íntim de tan proper, seriós i respectuós amb les persones. Tal com els milions d’oients volen. A ells els dec la prerrogativa de ser escoltat.