Emès el 8-8-00

El més enllà

A mi, tots els temes paranormals m’impressionen. Com cada vegada que veig la pel·li El exorcista. Aquella nena que el cap li dóna voltes i diu «¿has visto lo que ha hecho la perra de tu hija?». Quin cos se’t queda, tu! Com l’Antonio David parlant amb el Pedro Carrasco: «¿Has visto lo que ha hecho la julandrona de tu hija?». Mira, parlant de la nena d’El exorcista i me n’he anat al clan Jurado.

Quan penso en temes paranormals —Rocío Jurado a banda, José Luis Moreno i tot això fora ja, perquè no pot ser normal—, sempre em ve al cap el professor Jiménez del Oso. Els més veterans sabem de qui estem parlant, d’aquell home amb aquella depressió permanent, que anava pels puestos deprimit: «Póngame un café». Jo crec que anava així per la vida. Aquell home parlava d’Expedients X a l’espanyola, com les cares de Bélmez, que sortien en una paret i a terra també i no es podien esborrar amb res. A un poble que es deia Bélmez, d’aquí el nom «Cares de Bélmez». En van trobar unes a Coma-ruga i van dir: «No sirven. Bélmez». Bromes a banda, es veu que hi havia la Verge i sants, i una dona allí: «Pues yo lo friego y no sale!». Tots pensant: això ho pinta aquesta dona. I no, no, què havia de pintar aquella dona! Aquella dona no pintava res a casa seva! Només calia veure el marit. Sortien unes cores que feien por. Com les fotos dels sogres que tens a la paret, que les amagues i la dona les torna a penjar. I dius: «Nena, ha tornat a aparèixer la foto de ton pare! Truca al Jiménez del Oso!». I diu: «L’he penjat jo perquè venen demà a sopar, capullo!». I tu dius: «Ah, vale! És que quan entro a casa i veig ton pare em dóna mal rotllo».

La gent a Espanya té afició a veure cares en llocs insospitats. Recordo el cas —és autèntic— d’un home que veia la cara de Jesucrist en un pernil. Van anar les càmeres allà i tot: «Pues aquí vemos a Nuestro Señor». Sí, home, pensava jo, i la de Jordi Pujol en un plat de botifarra amb mongetes. Per favor, home! Sí, sí, ell ho veia. I tenia el pernil guardat i la gent resava a un pernil!

Les revistes que es dediquen a aquests temes ja tenen noms que fan com a por: Karma 7, Más Allá, Enigmas. No n’hi ha cap que es digui Fantasmas. Per què? Perquè podries pensar que és una revista de golf, per exemple.

L’home sempre ha estat obsessionat pel més enllà. Tothom es pregunta en aquells sopars a l’estiu, que no tens pressa, sempre surt la típica pregunta: què hi haurà després de la mort? Hosti, heu vist l’univers? És finit o té un final? Tot són parelles a punt de separar-se, ja han tocat tots els temes i han d’anar cap a d’altres qüestions. Que hi haurà després de la mort? Tothom ho vol saber, però ningú té ganes de comprovar-ho. A veure qui és el guapo que diu: ja em mato jo i vinc. No! Això és com si et diuen que la Camilla Parker-Bowles s’ho fa molt bé al llit. Penses: «Vale, però algú ha tornat amb vida per explicar-ho?». No ho sabem què hi ha després d’una nit amb la Camilla.

Algú del públic ha parlat mai amb un mort? No? Doncs ja us presentaré un veí meu. És tan muermo que va demanar feina a Pompes Fúnebres i el van tombar al psicotècnic. Massa seriós, li van dir. Per aquesta feina és massa seriós. Un home gris.

Per saber si parles amb algú que s’ha mort de debò t’has de fixar en la veu. No he sentit mai un fantasma que parli normal: «Hola, què tal, per anar a Coma-ruga?». Els fantasmes han de tenir veu d’ultratomba, profunda, cavernosa, com el Vidal-Quadras.

Els fantasmes han d’estar borrosos. Això també és molt important. Tu no veuràs un fantasma clar com el Nus. Ha d’estar borrós, com desenfocat. Una vegada anant en cotxe vaig parar davant una silueta d’un ser borrós, i vaig dir «tinc poders, sóc mentalista!». I el paio borrós em va contestar: «Sople fuerte por la boquilla y notarà usted el poder de la Ley, gilipollas». Li vaig dir: «¿No es usted un fantasma?». Multa, cinquanta pepinos.

El que no he entès mai és perquè els fantasmes parlen sempre en castellà. Els has de dir «espíritu, espíritu, yo te invoco». Llavors ell ve. No pots dir: «Ei, esperit xiroi, fes cap una estona!». Et diu: «¡Habla cristiano!». Com si els catalans no tinguéssim esperits propis. Reivindiquem-los! Reivindiquem esperits catalans!