JACQUES ANATOLE FRANÇOIS THIBAULT, que signava les seves obres amb el pseudònim d’ANATOLE FRANCE (París, 16 d’abril del 1844 - Saint-Cyr-sur-Loire, Turena, 12 d’octubre del 1924), fou un escriptor francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1921.

Va estudiar el batxillerat a París. El 1859 va publicar la seva primera obra, La légende de Sainte Radegonde. Més tard va publicar dos llibres de poemes, Les poèmes dorés (1873) i Les noces corinthiennes (1876).

Aleshores es guanyava la vida fent diversos treballs, fins que el 1876 va obtenir una plaça a la biblioteca del Senat, feina que li va permetre completar la seva formació. El seu primer assaig novel·lístic va publicar-lo el 1879: Jocaste et les chat maigre. Més tard, el 1881, va publicar la segona novel·la, Le crime de Sytvestre Bonnard, que fou premiada per l’Acadèmia Francesa i que li va assegurar un lloc de preeminència.

Va publicar moltes altres obres, sobretot de narrativa, i també de crítica literària i social, de memòries, de teatre… D’entre la seva obra novel·lística, destaquen també la tetralogia Histoire contemporaine —formada per les novel·les L’Orme du mail (1897), Le Mannequin d’osier (1897), L’Anneau d’améthyste (1899) i Monsieur Bergeret à Paris (1901)—, Thaïs (1890), La Rôtisserie de la reine Pédauque (1892), Le Lys rouge (1894), L’Île des Pingouins (1908), Les dieux ont soif (1912) i La Révolte des anges (1914), entre d’altres.

Va col·laborar en la majoria dels periòdics de París, com Temps, L’Aurore, L’Écho de Paris o L’Humanité. El 1896 va accedir a l’Acadèmia Francesa, i el 1922 va obtenir el Premi Nobel. Morí a la Béchellerie, a Saint-Cyr, prop de Tours, el 12 d’octubre del 1924, quan tenia ja més de 80 anys.