«LA PETITE MUETTE»
La lletra H, que és muda, la tenim associada en el nostre moment cultural a una bomba que inaugura la moderna història de l’horror. Hi va haver una època, però, en què la gent d’aquests verals a les coses una mica imprecises en lloc de dir-ne x, que és lletra equacional i flexible, en deien «bache», o més ben dit «batxe». Es tracta d’un castellanisme flagrant, i, segons explica Gustavo Correas en el seu Vocabulario de refranes y frases proverbiales, del 1627, «llámese hache en lo que no importa que lo nombremos de esta o de otra manera».
Es clarament una expressió que es troba en franc desús, però que en temps no gaire reculats fou prou freqüent entre nosaltres, com ho demostra la seva utilització en textos literaris de qualitat indiscutible. Per exemple, la trobo en els Drames rurals de Víctor Català. En un conte que es titula Nochebuena —Déu n’hi do!—, dues velles discuteixen sobre l’edat. Quan la que ha estat taxada al voltant dels vuitanta anys protesta —«¿Què dius, borranga?»—, i afirma que en té setanta-nou, la taxadora li fa: «Bé, digue-li hatxe».
Ignoro quina devia ser la penetració d’expressió tan peculiar de les illes Balears. La reacció de l’amo en Xec tenint «temptacions de dir-li en aquell botiguer que no era hatxe ni altra cosa semblant», sembla suggerir que el seu ús es donava sobretot al Principat, i pel que es dedueix del conte de Víctor Català, que el de Ruiz i Pablo confirma, entre les capes menys cultivades de la societat. Per la dinàmica de les escenes, i per la reacció irònica i distant —menorquina— de l’amo en Xec, aquesta expressió és probable que se sentís com a cosa castissa.
Tanmateix l’expressió devia ser prou estesa, i el debat entre el seu recurs per utilitat i el rebuig per estrangeria prou viu, com perquè la broma fos inevitable. La trobo a Raimon Casellas. A Pulchrum aut aptum, conte que pertany al Llibre d’històries, un escultor planeja fer un efebus que sostingui a la mà dreta «graciosament alçada… un tió, flamera o digue-li atxa». I és un dels moments d’humor de l’obra de Casellas.