CONTRA LA MOTXILLA

Crec que és llei general, avalada per l’antiguitat, el seny i el bon gust, que els recipients que contenen les més diverses coses s’adeqüin a la naturalesa, ús i valor de la cosa que han de tenir dins. Hom diposita les joies en estoigs o escrinys singularment treballats, amb peces de formes distintes per tal d’ajustar-se a la seva diversitat, folrats de vellut o seda, desprenent-se del conjunt un indubtable aire de dignitat i noblesa, tal com una joia requereix. I exactament el mateix s’esdevé amb tota mena d’estris: de l’instrumental mèdic als pinzells, del compàs de l’arquitecte a les eines del mecànic. Arreu s’observa una relació entre la matèria i forma d’allò que conté amb la forma i matèria d’allò que és contingut. El mal gust, la beneiteria, el disbarat es produeixen quan es dóna un mal ús d’això, quan una cosa és desada en un lloc que no li correspon perquè ha estat pensat per a d’altres funcions, per contenir altres coses.

Fa un temps, potser molt de temps, els nanos d’aquest país anaven a escola amb una cartera. O sia un objecte que servia per contenir llibres i que s’agafava amb la mà. Els més petits traginaven a l’esquena un estri amb vocació de cartera, car ja és sabut que les seves necessitats no són sempre intel·lectuals.

Més tard els nois van deixar d’anar amb cartera. Hom duia els llibres a la mà mostrant a tothom, i potser volent, quin era el seu grau de vocació acadèmica.

Ara els nois van a l’escola amb motxilla. Aquest estri de caires bucòlics, propi de pastors, atletes i militars, és un sac incòmode, on no hi ha més ordre que el de caiguda, on tot es barreja sense solta ni volta, on els llibres de física i les samarretes suades conviuen estretament i intercanvien experiències. Ja sé que és moda ianqui, i que hi contribueix la importància actual de l’esport. Però em sembla perillós no remarcar la manca total de naturalitat del fet d’estudiar, que s’obté, entre d’altres maneres, separant els llibres de la natura que la motxilla representa, i del cos que el xandall recorda. Els llibres han d’anar a part. I qui vulgui anar a collir bolets, que s’espavili. Pensi’s que, a més, si s’abandonava la motxilla, al metro hi cabríem gairebé tots.