DICCIONS
El protagonista de l’última novel·la de Terenci Moix, que duu el nom singular de Lleonard Pler, i que s’assembla bastant al seu creador, confessa a Olímpia Estruch que el que ell voldria en el fons és ser com ella, ja que no pot ser ella mateixa. Aquest nom és el que vesteix un personatge que equival a Núria Espert. Terenci és mitòman, i és perfectament comprensible que se senti atret per una actriu que en tots els seus detalls es deixa contemplar com una diva. El mateix li succeeix amb Montserrat Caballé.
Cal entendre que ser diva és estar per damunt del bé i del mal, com aquells qui han entrat en una casta d’autèntics intocables. Ara, una cosa és ser diva, que és el resultat de factors molt diversos finalment agrupats, sobre la qual cosa no hi pot haver discussió, i una altra, força diferent, és ser un bon cantant o un bon actor.
Catalunya té una bona tradició teatral, a la qual ha estat paral·lela una línia crítica respecte dels nostres actors, sobretot pel que fa a la manera de dir, que compta amb alguns textos d’exemplar sornegueria, deguts a espectadors com Josep Pla. Pla criticava una dicció afectada, impossible de trobar en cap moment ni en cap lloc conegut, que fa malbé els textos i lleva tot interès a l’escena. En el modern teatre català, per a mi, Núria Espert representa com ningú aquest dir antinatural característic de la nostra escena.
El seu estil ha creat escola, i són moltes les actrius que segueixen aquest model d’interpretació, herència potser d’un pensament simbolista, i que consisteix a no dir res com al carrer es diria, i a suposar que tot ha de ser suggerit a través del falset i tirant cap al tràgic. Quan qui segueix aquestes pautes és un home, com en el cas d’Enric Majó, el seu deixeble més fidel i més exacte, els resultats són espectaculars. O això em sembla a mi. Naturalment dec estar molt equivocat, però sóc dels que penso que per demanar un got d’aigua no cal donar a entendre que hom s’està —literalment— morint de set. N’hi ha prou a dir les paraules justes i atabalar el menys possible els cambrers i la distingida clientela.