ADRIENNE GUSUOFU

EL T EM VA PORTAR A COMPRAR ROBA, em va comprar unes ulleres de sol grogues i un barret de franel·la d’estil anglès. Me’l va posar tot feliç i em va dir:

—Que guapa.

Al cap de pocs dies em va tornar a comprar roba occidental vermella de «senyoreta americana». Allò em va fer pensar que abans, quan estava amb el G, podíem estar reflexionant estona sobre si empràvem els diners per fer un àpat al McDonald’s o bé per comprar-nos una peça de roba de seixanta iuans.

—¿M’acompanyaràs a una festa aquest vespre? Et presentaré alguns dels meus amics.

En un club vam veure una actuació molt xula. Era una activitat de promoció d’un artista nou organitzada per una casa discogràfica. Dalt de l’escenari un noi que s’assemblava al cantant Nicholas Tse cantava pacientment: «A causa de la nostra joventut…», de la segona part de la frase me n’he oblidat, però en resum venia a dir que els joves tenen la raó. Company, ¿i què passa si som joves? Es molt cansat ser jove. Ella que està desolada, ¿de qui s’enamorarà ara? Hi ha un amor que està predestinat a no poder-se materialitzar, tant se val si hi ha odi. Oh, no ploris més en aquestes nits solitàries.

El T em va presentar els seus amics:

—Aquest és l’AB, aquest és l’ABC, aquest és l’ABCD, aquest és l’ABCDE…

Els vaig anar saludant un per un. Aparentment, tots estaven molt sorpresos que, contra tot pronòstic, el T també tingués nòvia. D’acord amb el que havia dit el T aquell mateix any, a la possible nòvia li posava tres condicions: la primera, que no prengués la iniciativa; la segona, que no tingués diners, i la tercera, que no tingués temps (per això ningú es fixava en ell). Em va despertar l’interès aquell ABCD no gaire alt i que duia un abric amb caputxa. De seguida que vaig parlar-hi vaig saber que l’ABCD havia estat a Música Popular.

—De fet, he llegit les coses que has escrit —li vaig dir tota contenta, cosa que va provocar que el T no em tragués els ulls de sobre.

Vaig deixar llegir els meus manuscrits als amics del T, el T acabava de presentar-me de la manera següent: «Aquesta és la meva nòvia, la Chun Sue. Està escrivint una novel·la…». Potser li semblava que el fet que jo escrivís una novel·la l’honorava a ell.

L’AB, l’ABC i l’ABCDE, després de fer-hi un cop d’ull, van quedar muts. L’ABCD va dir que li agradava molt, que el meu primer tros l’havia commogut. Crec que era perquè quan mirava aquelles actuacions que no li agradaven, es quedava dret sense moure’s, igual que jo. No mostrava la més mínima frivolitat ni era gens rebuscat. Era una persona d’allò més senzilla.