AGRAÏMENTS

Abans de posar punt i final m’agradaria enviar des d’aquestes pàgines un afectuós record als patrons de l’Escàndol, el South Pacífic, el Drakkar, l’Inpavic, l’Esburbat, el Silvia, el Desacato, el Kefalos, el Baldufeta, el Golfet IV, el Xook i el Viva. I alhora agrair-los les seves involuntàries aportacions, sense les qual hauria estat impossible portar aquest llibre a bon port.

També voldria fer palesa la meva admiració pels patrons de El plàstic Fantàstic, el Flota-màgic, i el Totatiesa, al que no tinc el gust de conèixer però que pel valor i la imaginació posada de manifest a l’hora de triar el nom dels seus vaixells es fan mereixedors d’aquest petit homenatge.

Capítol apart el formen els patrons de la Vendette, el Regió 7, l’espàrrec i el Purtzel vaixells que pel seu avançat disseny i equipament són models a seguir pels amants de la vela.

També cal fer esment al capità i la marineria del Port esportiu del Masnou, a l’escola de Vela del club Nàutic de El Masnou, a l’Alfred Rodríguez Pico, al 932017474 i en general a tots aquells que un dia senten el crit de la mar i no poden resistir-se a l’impuls intern que els fa embarcar família, televisor, gos i el hamster de la nena per compartir amb ells l’espectacle d’un capvespre d’estiu, quan els llums de l’autopista del Maresme s’esvaeixen enmig de la calitja i la resplendor de la ciutat es fon en l’horitzó, mentre ells busquen desesperadament a les cartes nàutiques el seu camí al mar.

A l’últim, de de l’admiració més profunda i sincera vull retre homenatge públic a totes aquelles dones que un capvespre d’estiu, quan els llums de l’autopista del Maresme s’esvaeixen enmig de la calitja i la resplendor de la ciutat es fon en l’horitzó, sota un cel d’estrelles, mentre els seus marits, amb la serenitat que dona conèixer els secrets de la navegació busquen desesperadament un camí a la mar.

Elles, després d’haver endreçat el rebost, la nevera, d’haver netejar el terra, fregat el bany, fet els llits, col·locar la roba dels nens, la del marit i la seva, netejar la coberta, donat un cop de mà amb la barqueta, preparat unes pizzes per als nens, una truita de patates pel marit perquè no li agrada la pizza, posat els nens i el gos a dormir, rentat els plats del sopar, lligat la gàbia del hàmster, després d’haver preparat els bocates i els termos de cafè per passar la nit, i estar-se fins les dues de la matinada compartint la solitud del mar amb ell, finalment decideixen anar cap al llit perquè a elles, això de la vela no és que no els agradi, es que no els acaba de fer el pes.