Agraïments

Vaig escriure El Projecte Rosie molt ràpid. Només aixecava el cap per consultar alguna cosa a la meva dona, l’Anne, que és escriptora, a la meva filla Dominique o als meus companys del curs d’escriptura de la Michelle Aung Thin, de la RMIT University.

Després que Text Publishing l’acceptés, el meu original va millorar moltíssim gràcies a la implicació de la meva editora, l’Alison Arnold, que va entendre perfectament on volia anar a parar, i a l’apassionat suport del Michael Heyward i tot el seu equip, especialment la Jane Novak, la Kirsty Wilson, el Chong Weng Ho i la Michelle Calligaro. Gràcies, també, als esforços de l’Anne Beilby perquè els editors internacionals es fixessin en la meva novel·la, la història del Don i la Rosie es podrà llegir en trenta llengües diferents.

Però la història d’aquest llibre té un currículum molt més llarg. Va començar sent un guió, mentre estudiava guió cinematogràfic a la RMIT University. L’Anne, el meu fill Daniel i jo vam anar parlant de la trama originària durant una caminada per Nova Zelanda. L’any 2007, a The Envelope Please, va sortir publicat un esborrany dels personatges amb el títol The Klara Project: Phase 1; el primer esbós del guió, amb un argument diferent i una Klara hongaresa i una mica friqui en lloc de la Rosie, el vaig acabar l’any 2008, després d’arribar a la conclusió que havia de ser una comèdia i no un drama. Durant els cinc anys següents la història hi va guanyar moltíssim, cosa que he d’agrair a tots els que em van animar, em van criticar i em van convèncer que no m’havia d’acontentar amb el que ja tenia.

La facultat de literatura de la RMIT University em va ensenyar els principis bàsics de la narratologia i també em va ajudar amb el guió. En aquest sentit, he de donar especialment les gràcies a la Clare Renner, la directora; al Tim Ferguson, una llegenda de la comèdia; al David Rapsey i l’Ian Pringle, uns veterans productors cinematogràfics que no han estalviat crítiques afectuoses; al Boris Trbic, que em va encomanar el gust per les comèdies de Hollywood amb protagonistes femenines amb molt de caràcter. El Cary Grant hauria sigut un Don perfecte. La Jo Moylan va ser la meva companya d’escriptura durant l’any que més canvis va patir la novel·la. El fet de fer curtmetratges amb els estudiants d’audiovisuals, sota la batuta del Rowan Humphrey i el Simon Embury, em va ensenyar moltes coses sobre el que funcionava i el que no funcionava. Veient retallar tot el que era superflu en els meus diàlegs, l’equivalent digital del metratge que antigament acabava al terra de la sala de muntatge, vaig aprendre a escriure tenint en compte l’economia. La Kim Krejus, de 16th Street Actors Studio, va buscar un grup d’actors plens de talent que en van fer una lectura molt alliçonadora.

Tinc la sort de formar part d’un grup d’escriptors plens de talent i de ganes de treballar: la Irina Goundortseva, l’Steve Mitchell, la Susannah Petty i la May Yeung. Sempre parlàvem de la Rosie, i l’entusiasme de la Irina va ser fonamental i em va animar a passar d’un relat breu a un projecte molt més ambiciós. Més endavant, la Heidi Winnen va ser la primera persona, fora de la meva família, que em va suggerir que la novel·la tenia un gran potencial.

El text ha millorat molt gràcies als brillants comentaris dels gurus del guió Steve Kaplan i Michael Hauge. Si vaig poder comptar amb la seva ajuda va ser, d’altra banda, gràcies al Marcus West, d’Inscription, i a l’Australian Writer’s Guild, que va finançar un premi de comèdia romàntica l’any 2010. Els productors Peter Lee i Ros Walker i el director John Paul Fischbach també hi han fet valuosíssimes aportacions.

El camí que el duria a veure la llum va començar el 2012, quan El Projecte Rosie va guanyar el Victorian Premier’s Literary Award per a originals no publicats, i per tant dono les gràcies tant al Victorian State Government i al Wheeler Centre, per finançar i gestionar aquest guardó, com a tot el jurat, el Nick Gadd, el Peter Mews, la Zoe Dattner i el Roderick Poole, per la seva valenta decisió.

Hi ha hagut molta més gent que ens han donat suport a mi i a la Rosie durant els sis anys que han transcorregut des que vaig tenir la idea fins que s’ha publicat la novel·la, especialment el Jon Backhouse, la Rebecca Carter, la Cameron Clarke, la Sara Cullen, la Fran Cusworth, la Barbara Gliddon, l’Amanda Golding, el Vin Hedger, la Kate Hicks, l’Amy Jasper, el Noel Maloney, el Brian McKenzie, l’Steve Melnikoff, el Ben Michael, la Helen O’Connell, la Rebecca Peniston-Bird, l’April Reeve, el John Reeves, la Sue i el Chris Waddell, la Geri i el Pete Walsh, i els meus companys de la RMIT University.

L’amanida de llagosta del Don està basada en una recepta del llibre del Teage Ezard Contemporary Australian Food. Ideal per a una vetllada romàntica a la terrassa amb una ampolla de xampany rosat Drappier.