Assajos breus

Ídols

Idealitzar és idolitzar. Però els ídols tenen, indefectiblement, peus de fang. Cosa que, en definitiva, no és culpa d’ells, sinó de l’idolitzador o idealitzador. Els peus de fang són la part que aquest ha posat de si mateix en el seu ídol.

De Diari 1952/1960

El purità

El purità odia el pecador més que no pas el pecat. Odia —enveja— la llibertat de pecar que es pren el pecador.

De Diari 1952/1960

Com canviem

Les nostres idees canvien perquè nosaltres —i tot— canviem seguit seguit. Canvi pot voler dir enriquiment, rectificació o fins i tot contradicció. En tot cas, els nostres pensaments i les nostres creences d’avui només són provisionals. Demà, l’any que ve, sempre, seran provisionals. Això ens hauria d’encomanar una certa discreció a l’hora de contrastar-los amb els altres. Qui sap si un dia pensarem com ells, creurem com ells!

De Diari 1952/1960

Sort

La sort dels altres sempre ens sembla excessiva i, sobretot, immerescuda. Per això l’anomenem «sort».

De Diari 1952/1960

Els fanàtics

Només els fanàtics no s’equivoquen… Potser tots aquells que es pensen que no s’equivoquen, precisament per pensar-s’ho, ja són «fanàtics». En el fons, si el fanatisme no és això, què és?

De Diari 1952/1960

Diners

No entenc aquells que diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!

De Diccionari per a ociosos

Fer

Sempre fem —estem fent— alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer.

De Diccionari per a ociosos

Idees

Tota coincidència entre les meues idees i les teues és això: pura coincidència.

De Diccionari per a ociosos

Ser

Tothom s’imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.

De Diccionari per a ociosos

Diàleg pseudo-fictici

—I vostè, com és que encara no s’ha suïcidat?

—Oh, mire, tinc tanta feina, que no he pogut ocupar-me’n…

De Causar-se d’esperar