3. Propostes concretes sobre els textos seleccionats

El món de cada dia

3.1. Realitza, en equip, una enquesta per saber què pensa la gent de més de trenta anys sobre la delinqüència i la seguretat en les grans ciutats. Per orientar-vos, us proposem les següents preguntes:

—Creu que cada dia es produeixen més delictes?

—Personalment creu que ara es viu amb més por que abans?

—Creu que les grans ciutats són perilloses?

—A què creu que es deu l’augment de la delinqüència?:

1. A l’excessiva llibertat de la gent jove.

2. A la falta de policies.

3. A la falta d’autoritat per part dels pares, dels professors i del govern.

4. Al major nombre d’habitants, perquè aquesta època no és ni millor ni pitjor que les altres.

5. A altres causes.

3.2. Llig atentament l’article titulat «Les xifres de la delinqüència» i enumera’n les idees principals.

—Creus que el plantejament inicial de l’article es basa en un sentiment real d’inseguretat ciutadana per part de la gent? Consulteu les conclusions de la vostra enquesta.

—Quines són les matisacions que Fuster argumenta per discrepar de les conclusions que es deriven de les xifres cada vegada més nombroses de delictes?

3.3. Prepareu un debat sobre aquest tema: És la nostra època més violenta que les anteriors? Són els joves d’ara més propensos a robar, assassinar, violar, estafar, etc.? Són els joves els que majoritàriament realitzen els delictes?

3.4. S’ha dit sovint que una de les característiques de l’estil de Joan Fuster és la seua ironia i humorisme, com també la invenció de paraules i el seu canvi, intencionat, de significat.

Altres característiques del seu estil són les frases curtes, la utilització de cometes per ressaltar paraules, les expressions col·loquials, les exclamacions i l’adjectivació adequada i abundant.

Intenta detectar i comentar totes aquestes característiques del seu estil en els textos titulats «Observació d’un voyeur» i «Ràpida teoria del porro».

3.5. Fes un breu comentari del text titulat «Del circ» amb els teus companys. Després d’aquest, intenta escriure un assaig que tracte d’explicar per què el ser humà realitza de vegades funcions perilloses per guanyar-se la vida. Creus que el risc ens atrau? Hi ha plaer a contemplar el risc dels altres?

3.6. Realitza per escrit una anàlisi en profunditat de l’assaig titulat «Importància del carrer». Resumeix-ne la idea principal i enumera les idees secundàries.

3.7. En «Importància del carrer», Fuster fa referència a la situació de la nostra llengua.

Pren com a punt de partida aquests comentaris per a proposar un debat a la classe sobre la situació real i la problemàtica del valencià. Prepara amb els teus companys el debat. Caldrà buscar informació.

3.8. A la Introducció s’ha dit que un dels dos grans blocs temàtics dels assajos fusterians és la crisi de l’home en el món canviant d’avui. Després d’haver llegit i comentat els escrits d’aquesta primera part, enumera alguns dels canvis tractats per Fuster i que afecten a la forma de vida quotidiana de les persones.

3.9. Escriu tu un assaig amb una problemàtica semblant. Parteix d’un fet que consideres simbòlic (la desaparició oral de les rondalles, la pèrdua de costums tradicionals del teu poble o, per exemple, l’escassa assistència de públic als cinemes) i tracta de traure unes reflexions generals sobre les noves formes de vida.

En la nostra «societat de consum»

3.10. Després de llegir atentament i de comentar tots els escrits reunits en aquesta part, elabora un resum on s’expressen els principals avantatges i inconvenients que Fuster troba en l’anomenada «societat de consum».

3.11. Fuster és partidari del benestar i, sobretot, de les conseqüències tècniques de la ciència (l’aspirina, el tocadiscos, etc.), però també hi veu un perill: la pèrdua de llibertat individual. La publicitat i els mitjans de comunicació poden arribar a influir excessivament en les persones. Organitzeu un debat sobre aquest tema.

3.12. Redacta, de forma breu, la teua opinió personal sobre el que intenta dir-nos l’autor en l’assaig titulat «L’exorcisme».

3.13. Creus que per als polítics d’ara ja no és suficient tenir bones idees i bon programa? Creus que els són necessaris els assessors d’imatge?

3.14. Compara l’estil d’articles com «Petita teoria de l’eslògan», «De cinema» o «La ciència i la seua conseqüència» amb l’estil dels articles «Observació d’un voyeur» i «Ràpida teoria del porro». Hi trobeu diferències formals i lingüístiques? Us sembla notar un canvi de to? En quins articles hi ha un registre més culte? Justifiqueu les vostres respostes.

Reflexions generals i diverses

3.15. Realitza per escrit una anàlisi amb profunditat de l’assaig titulat «El gos». Assenyala de quina idea parteix i quines conclusions va extraient.

3.16. De tots els assajos d’aquesta part, quin és el que més t’ha agradat? Explica per què.

3.17. Per a Fuster, el concepte de «primeres necessitats» és variable i depèn de l’època i del lloc. Hi estàs d’acord? Fes una llista de les que consideres per a tu «primeres necessitats».

3.18. Rellegeix els assajos breus d’aquesta part. Intenta escriure’n un de semblant. Per exemple, sobre l’enveja, la perfecció, l’amistat, l’amor o sobre qualsevol altra cosa que t’interesse.

De joves i de vells

3.19. Realitza un esquema amb les característiques que té la joventut en cadascuna de les dècades analitzades en l’assaig «Una joventut cada deu anys» i en la seua «Puntualització».

3.20. L’assaig anterior es podria fàcilment continuar. Ha passat el temps i han vingut nous joves. Informa’t com eren els joves dels anys 70 o 80, quins grups hi havia, quines eren les seues preocupacions, etc. Hi havia diferències entre ells? I els joves i adolescents d’ara com són? Hi ha distints grups? Redacta-ho tot com si continuares el text de Fuster.

3.21. Llig l’assaig «Els nous anacoretes». Creus que entre la joventut hi ha en cada època grups amb un desig d’apartar-se de la societat, de «passar-se d’ella»? ¿Creus que és una bona solució deixar el món en mans dels adults? La societat acaba assimilant i integrant els joves o, pel contrari, creus que sempre hi ha persones que s’hi resisteixen? Feu un debat sobre això.

3.22. Després de la lectura de «Límits de l’adolescència» i de «Qüestions d’edats», expressa la teua opinió. Consideres que la joventut dura cada vegada més? La higiene i la medicina preventiva han ajudat a crear una falsa o una vertadera vitalitat dels vells?

Ecologisme i contradiccions

3.23. Quines són al teu parer les contradiccions que Fuster troba en l’ecologisme?

3.24. Fuster afirma sentir simpatia pels ecologistes. No obstant això, no comparteix del tot les seues tesis. Sabries explicar quins podrien ser-ne els motius? L’actitud racionalista de Fuster, allunyada sempre de qualsevol fanatisme o extremisme, creus que hi pot influir?

De la por a la guerra

3.25. Realitza, en equip, una enquesta entre els alumnes del teu centre sobre quines són les pors que més els preocupen. Extrau després les conclusions pertinents.

3.26. Creus que després dels successos històrics de la desintegració del bloc socialista i la fi de la guerra freda, ha disminuït el perill de guerra apocalíptica esmentada per Fuster en els seus escrits?

3.27. Podríem dir que Fuster és un pacifista? Justifica la teua resposta.

3.28. Analitza amb profunditat l’article titulat «Contra el pacifisme» i ressalta també les característiques del seu estil. Quina significació té la paraula «ells» entre cometes?

Aforismes i altres assajos breus

3.29. Fes una selecció dels aforismes que més t’han agradat.

3.30. Creus que un aforisme és un assaig en la seua mínima expressió?

3.31. Elegeix-ne un i amplia el seu significat. Es a dir, escriu a partir d’ell un escrit més llarg.

3.32. Intenta escriure aforismes i ensenya’ls als teus amics i amigues de la classe.

Dues notes per acabar

3.33. Després d’haver llegit aquest llibre ja coneixes una part de l’obra de Joan Fuster i, possiblement, no et serà difícil contestar a la següent qüestió. Hi ha crítics que consideren que, en l’escrit titulat «Escepticisme», l’autor s’hi ha retratat. Creus que Fuster és realment un escèptic en tots els aspectes que ell ha apuntat?

3.34. En el darrer text d’aquesta antologia es poden observar molts dels tics característics de l’estil de Joan Fuster. Assenyala quins són i quina funció tenen en el context dels seus escrits.

3.35. Has observat aquesta actitud de cautela, de dubte, al llarg de tots els textos del llibre? Assenyala’n tres casos concrets que hages observat al llarg del llibre.