Si al capítol anterior descobríem que Uzcudun era un autèntic execrable, ara coneixerem un Il·lustre que va acabar sent víctima del seu personatge. Parlem d’un actor carismàtic, símbol per antonomàsia del cinema d’aventures i per a qui actuar era només una aventura més. Un home que ho tenia tot: era guapo, atlètic, simpàtic, però ho va enviar tot a la merda a causa de la seva afició desmesurada al sexe (amb qui fos, tant li era figa o raïm) i a les drogues. Parlem del Captain Blood, de Gentleman Jim, de Robin Hood o del general Custer: Ens referim al gran Errol Flynn.

El gran director anglès de cinema Irving Rapper el va definir com «un home que va tenir el món a les seves mans i el va enviar al Diable». I és que la seva vida, a més del cinema, està marcada per les orgies, el consum de narcòtics, l’abús a menors, les acusacions de violació i una col·lecció d’amants que van des de l’actriu Joan Bennett a l’escriptor Truman Capote.

De ben petit ja es veia per on anirien els trets. Va néixer a Tasmània i va viure a Austàlia, on no va quedar un col·legi que no l’expulsés per mal comportament. Només el tornaven a acceptar pel prestigi acadèmic del seu pare, el gran biòleg marí Theodore Thomas Flynn, que havia estat deixeble de Darwin. Si el gran científic anglès arriba a conèixer la descendència del seu alumne, segur que es replanteja la Teoria de l’Evolució.

Veient que estudiar no era el seu fort i que només li agradava el mar, que sempre va ser l’amor de la seva vida, des de molt jovenent es va posar a treballar per no ser un ni-ni. Ara arrasaria com a tronista a Mujeres y hombres y viceversa, perquè la veritat és que era un tros de tio. Però es va posar a treballar. A les feines, però, no va durar gaire. Sempre el feien fora per dos motius: o bé ficava la mà a la caixa per apostar a l’hipòdrom o bé es ficava al llit amb la dona de l’amo.

Abans dels vint-i-cinc anys ja havia treballat en una serreria, d’oficinista del Govern, de quinqui formant part de la famosa «banda de la navalla», de buscador d’or, de mariner, de traficant d’esclaus, d’ensumador d’ampolles per tornar-les a omplir i, no s’ho perdin, havia estat ja jutjat per assassinat. El jurat va convenir que realment havia matat un home, però que ho havia fet en defensa pròpia. Els riscos de traficar amb esclaus… Hi havia molta competència, entre els traficants a les plantacions de copra, a Nova Guinea!

En una d’aquestes feines, fent de mariner, va transportar un equip de cinema per Austràlia que feia reportatges d’aquests de naturalesa. La 2 ja ajudava la gent a fer migdiades, als anys trenta. El director del reportatge el va filmar més a ell que als ocells que buscaven i així va veure que tenia futur en el cinema i que a aquella planta tan ben disposada per a l’aventura se li podia treure partit.

Des dels inicis, va entendre que es podia viure de ser tan guapo i cara dura. Va marxar a Londres i es va allotjar a l’Hotel Berkeley. Quan va arribar l’hora de pagar el compte va fingir un atac d’apendicitis. El van portar a un clínica privada i, quan va tocar pagar la factura, ho va fer la infermera, amb la qual se’n va anar viure i de qui va fugir quan va sentir la paraula matrimoni i «tinc una falta». Va creuar l’Atlàntic decidit a ser una estrella de Hollywood.

A Austràlia havia fet un petit paper en una pel·li sobre el Motí del Bounty (en el qual va participar un avantpassat de la seva mare) i tres o quatre cosetes a Anglaterra. Als Estats Units va posar un anunci en una revista de cinema en el qual deia: «Errol Flynn ha treballat a Berea Colden, un èxit!; a El Motí del Bounty, una bomba!; a Appelsby’s Cinema, imprescindible! i a Georgeus Groom, excepcional!». De totes aquestes pel·lícules, només n’existia una. Les altres eren inventades.

El fet és que el contracta la Warner per fer de guapo en paperets sense massa importància. Aquí, la influència de la seva amant, l’actriu Lili Damita, que seria la seva primera esposa, és fonamental. Damita era una actriu francesa coneguda per la seva bisexualitat, que havia estat l’amant del rei Alfons XIII. Una Corina, però en catxonda.

Flynn va aconseguir el seu primer gran paper quan l’actor anglès Robert Donat es negà a complir el seu contracte amb la Warner per interpretar el Captain Blood, una pel·li de pirates. Donat tenia asma i no es veia tot el dia fent salts de vaixell en vaixell, era un actor que considerava menor el gènere d’aventures i, a més, Hitchcock li havia proposat protagonitzar Els 39 esglaons. Se’n va desvincular. I qui passava per allà disposat a posar-se les malles, agafar l’espasa i fer el que fes falta? Flynn.

Que la seva experiència es resumís en quatre paperets no va ser un problema. Estava dotat per al cinema d’aventures. Físicament superdotat (havia practicat natació, esgrima i boxa), feia ell la majoria d’escenes de perill. I les feia mamat. I, a vegades, també begut.

La guerra dels seus directors, especialment Michael Curtiz, una espècie de nazi dels platós, per allunyar-lo de la beguda és èpica. Cansats que arribés d’empalmada als rodatges, li van prohibir l’alcohol, però Flynn aconseguia que en els pots dels maquilladors hi hagués bourbon en lloc de tònic desmaquillador. Un dia el van veure menjant moltes taronges al camerino. Resulta que, al matí, amb una xeringa els injectava vodka i així ningú sospitava que bevia.

No tot era culpa seva, els companys de rodatge del Hollywood babilònic hi ajudaven (per als de l’ESO, Babilònia és com un after, però amb molt més vici). A Robin Hood, al seu company que feia de Litlle John i a ell els van haver de lligar al cavall per rodar una escena sense caure, de la trompa que portaven. A La càrrega de la Brigada Lleugera es va trobar una ànima bessona, David Niven.

Quan va conèixer Niven, el seu matrimoni amb Damita ja era un escàndol d’infidelitats i baralles. Diu la llegenda que cap parella ha trencat més vaixelles que ells dos. Eren brutals, les seves baralles, i un dia Flynn va deixar KO la seva dona amb una ampolla de xampany. La revista Time tenia una secció setmanal que es titulava: «Errol Flynn: Notícies de la setmana». Així que Niven i Flynn van anar a viure junts en una casa que Damita va batejar com Cirrosi a prop del mar.

Flynn tenia un iot, el Siroco, on li agradava muntar les seves orgies. Recollia noies (i nois) pels restaurants, bars o els platós i els portava al vaixell. Però això li va portar seriosos problemes.

L’11 d’octubre de 1942 la policia irromp a casa seva i el deté acusat de «violació estatutària». La resposta de Flynn és que no sap de quin animal li estan parlant. Més enllà de la conya, la cosa era molt seriosa. La violació estatutària significa que a Califòrnia es considera violació el contacte sexual amb menors d’edat, tot i que aquesta relació sigui consentida. A Flynn, dues noies, Betty Hansen, de disset anys, i Peggy Satterlee, de quinze, l’acusaven de violació. Anava a judici i s’enfrontava a deu anys de pressó.

Betty Hansen va ser detinguda per exercir la prostitució a Los Angeles i la policia li va trobar a la bossa el número de telèfon de casa de Flynn, que no sortia a la guia. Li van fer preguntes i va relatar que un dia amb uns amics va anar a una festa a casa de l’actor i que, després de jugar a tennis i nedar a la piscina, es va trobar malament, va vomitar, Flynn la va acompanyar a rentar-se i la va violar amb els mitjons posats.

Per la seva part, Peggy era una ballarina de quinze anys que un dia es va sumar a les festes del Siroco, el iot de Flynn, i va assegurar que l’actor, amb el cuento d’ensenyar-li la lluna plena des de l’ull de bou de la seva cambra, va penetrar-la per babord i estribord. Literal.

Evidentment, el judici va ser un espectacle i, probablement, la millor actuació de Flynn dins i fora del plató. El seu advocat, Jerry Geisler (també de Chaplin en els seus afers amb menors), va aconseguir desacreditar les dues noies, que d’innocents no en tenien res, i es va asegurar que, dels dotze membres del jurat, nou fossin dones. Va quedar absolt, però per si les mosques, Flynn va confessar anys després que durant el judici tenia un pilot preparat amb una avioneta per treure’l dels Estats Units.

D’aquest incident, Flynn en va sortir com una estrella, però molt tocat personalment. Això sí, va casar-se amb Nora Eddington, l’encarregada de l’estanc del Tribunal, a la qual es va lligar entre vista i vista. A partir d’aquell moment, Flynn va posar un cartell a la porta de casa seva que deia: «Senyoretes, es prega presentin la partida de naixement o el carnet de conduir abans de creuar la porta».

Molt castigat per l’alcohol i les drogues, Flynn va veure com cada vegada la indústria del cinema l’apartava, hisenda i les seves exdones el perseguien per evasió fiscal i no pagar les pensions. Amb cinquanta anys, havia fet vint-i-cinc pel·lícules i se’l veia acabat i arruïnat, però el seu mite va existir sempre.

Un mite vinculat a aquesta música perquè, com va confessar Marilyn Monroe a Truman Capote en una entrevista, Errol Flynn seguia sent capaç a les festes de tocar l’himne americà al piano amb el seu penis, cosa que està per confirmar.

El que és ben cert és que Flynn va anar-se’n al llit amb Capote quan aquest tenia només divuit anys i Capote recorda a les seves memòries que «si no arriba a ser perquè es deia Errol Flynn ni em recordaria d’ell», i que en plena decrepitud econòmica va acabar pagant els deutes concursant en programes de televisió del tipus Quiere ser millonario responent preguntes sobre el mar. Guanyava sempre.

Va morir d’un atac de cor al Canadà, on havia anat a vendre el seu iot, l’única possessió que li quedava. A l’autòpsia, el forense no es va creure que aquell cos tingués només cinquanta anys, tenia els òrgans d’un home de setanta. Al seu enterrament, Raoul Walsh, que portava el ferètre, va comentar que la caixa pesava molt. És que el van enterrar amb unes quantes caixes de vodka ficades dins el taüt. Va ser enterrat al cementiri de Forrest Lawn sense làpida que l’identifiqués. Només les seves filles saben quina és la fossa enmig d’un mar de tombes on reposa l’execrable pel qual van sospirar totes les dones, i molts homes, de la primera meitat del segle XX.