Fundació Feminista Clara Charnofsky
Lexington Avenue, 615
Nova York, N. Y.
EUA

18 de maig del 1994

Benvolgudes persones,

Els escric per sol·licitar una subvenció per a MERDA (Moviment Educatiu de Rebuig a la Discriminació Arbitrària), però abans d’entrar en matèria vull posar-los al corrent sobre la nostra associació, formada per un humil servidor i la meva sòcia.

La meva logista, la Georgina, de qui estic molt orgullós, és l’únic membre de sexe femení de l’equip d’assalt de la policia de Montreal, un càrrec que ha assolit tot i trobar-se en una posició de desavantatge i ser objecte de xiulets, mirades lascives i altres formes d’assetjament sexual. La setmana passada mateix, per exemple, quan se n’anava de la comissaria desena vestida de carrer (un jersei cenyit, minifaldilles, mitges negres de reixeta i sabates de taló d’agulla), l’oficial de guàrdia va arrufar les celles i va exclamar: «Noi, Georgy, avui fas goig de debò».

Jo sóc qui fa les feines de la casa i es cuida dels dos fills que tenim, l’Oscar i en Radcliffe. Me l’estimo molt, la Georgina, però hi ha vegades que no sé per on agafar-la. Pot ser que després de la feina conegui alguna dona al Sappho’s Cellar, el seu local nocturn preferit, i que la convidi a casa a sopar sense telefonar-me abans. No és que em sàpiga greu, però no m’agrada que em trobin amb bata o davantal. Una trucada d’avís seria d’agrair, perquè em donaria temps per posar-me alguna cosa més «de mudar», i de passada canviar els tovallons de paper de la taula parada per uns de roba.

Ahir, cap al tard, la Georgina em va trucar per dir-me que no vindria a sopar. Es veu que dues policies de la comissaria desena, la Brunhilde Mueller i l’Helene Dionne, havien decidit casar-se i formar una família. Totes les dones de la comissaria havien organitzat una despedida de solteres, i havien encomanat un parell de taules en un local de striptease masculí de l’East End. Gràcies a això em vaig permetre un luxe que rara vegada em puc permetre: llegir el diari del matí. I hi vaig trobar, a la primera pàgina de la secció d’esports, una fotografia d’en Mike Tyson, aquell violador convicte, que al cap de no gaire havia de tornar a aspirar a la corona dels pesos pesants. Això em va donar una idea lluminosa.

L’endemà al matí vaig parar taula amb les millors estovalles de fil que tinc i vaig convidar tota la junta directiva de MERDA a berenar a la cuina de casa.

No m’agrada penjar-me medalles, però la veritat és que van rebre la meva proposta amb xisclets d’entusiasme. Vet aquí: senzillament, ¿no seria meravellós que en Mike Tyson, aquest violador del gènere femení, aquest oprobi per a les minories visibles de tota mena, combatés contra una dona pel títol mundial dels pesos pesants i en sortís derrotat? Seria una fita indiscutible en la història del feminisme. Amb aquest propòsit, MERDA està disposat a emprendre la recerca d’aquesta contrincant per tot el país. Els mitjans econòmics de què disposem, però, són limitats, i és per això que sol·licitem a la Fundació Feminista Clara Charnofsky una subvenció de cinquanta mil dòlars en qualitat de complement al que puguem obtenir per mitjà de vendes de pastissos i vetllades de bingo. Podrien contribuir a fer néixer la primera campiona del món de boxa de pesos pesants. ¿Què els sembla?

MERDA espera amb ànsia la seva resposta.

Atentament,