Notes

^[001] La grafia correcta és Coreo. [Torna]

^[002] En realitat en Richard va acabar quart. En Ted Lindsay, dels Red Wings de Detroit, va quedar primer amb vint-i-tres gols i cinquanta-cinc assistències. En Sid Abel va quedar segon, en Gordie Howe tercer, i a continuació en Richard. [Torna]

^[003] Va ser el Queen Mary, que va fer el seu últim viatge l’any 1967, en què es va encreuar amb el Queen Elizabeth a alta mar a les dotze i deu del migdia del 25 de setembre del 1967. [Torna]

^[004] Waterloo, on el duc de Wellington i el mariscal de camp prussià Gebhard Leberecht von Blücher van derrotar Napoleó el 18 de juny del 1815. [Torna]

^[005] De fet, el dos cavalls era un Citroën. Es va presentar al saló de l’automòbil de París del 1948, i es va retirar de la producció l’any 1990. [Torna]

^[006] [«a smile and a shoeshine»]. No va ser Odets, sinó Arthur Miller a La mort d’un viatjant, Viking Press Inc., Nova York, 1949, p. 138. [Torna]

^[007] Segons el meu diari, en Blair i la meva mare hi van passar el 7 d’octubre, i el congrés era a Edimburg. [Torna]

^[008] L’home del vestit gris la va escriure Sloan Wilson el 1955; va ser The Hucksters, de Frederic Wakeman, la novel·la a partir de la qual MGM va fer una pel·lícula el 1947 amb Clark Gable, Deborah Kerr i Sydney Greenstreet de protagonistes, que actualment també es pot veure en una versió acolorida amb ordinador. [Torna]

^[009] En realitat va ser L. P. Hartley aal començament de The Go-Between (1953). [Torna]

^[010] Havia de ser algun altre llibre, perquè Bonjour tristesse no es va publicar fins al 1954. [Torna]

^[011] A la p. 48 es diu que és un Citroën. [Torna]

^[012] Voltaire. [Torna]

^[013] Santa Fe de Nou Mèxic. [Torna]

^[014] En realitat ho va dir Jean-Paul Sartre. [Torna]

^[015] En realitat era David Copperfield. Vegeu el començament de El vigilant en el camp de sègol (1951), de J. D. Salinger. [Torna]

^[016] Les illes de Quemoy i de Matsu són a l’estret de Taiwan, i els comunistes de la Xina continental no van començar a bombardejar-les fins a l’agost del 1958. Amenaçats pel secretari d’estat dels Estats Units de l’època, que era John Foster Dulles, de cop van limitar els bombardejos només als dies senars. Al final, el març del 1959, els bombardejos van cessar del tot sense explicació. [Torna]

^[017] Pat Boone no va gravar la seva primera cançó d’èxit, «Two Hearts, Two Kisses», fins al 1955. [Torna]

^[018] Auden, en realitat. [Torna]

^[019] En realitat, en James E. Chaney, de vint-i-un anys, era negre. [Torna]

^[020] Als diaris manuscrits d’en McIver, dipositats a la Universitat de Calgary, aquesta referència a la Clara diu així: «Abans em tallaria les venes, com va fer C^*** (sense èxit, faute de mieux, com totes les altres coses que ha emprès)». Llibreta 31, setembre-novembre del 1951, p. 83. [Torna]

^[021] Jackson Pollock (1912-1956). [Torna]

^[022] L’anotació d’aquest dia, tal com apareix manuscrita a la llibreta 31, setembre-novembre del 1951, p. 89, no conté l’última frase. «Em fa por que algun dia pugui arribar a matar algú» devia afegir-ho més tard, després dels fets. [Torna]

^[023] «Els anys no la marceixen, ni el costum li desgasta | la infinita varietat que té». Antoni i Cleopatra, segon acte, escena segona. [Torna]

^[024] El crit. [Torna]

^[025] El Charles de Gaulle no ha tingut mai cap altre nom. L’aeroport en qüestió deu ser Le Bourget. [Torna]

^[026] El Ford Escort no es va començar a fabricar fins a l’any 1968. [Torna]

^[027] A la temporada 1970-1971, que va ser l’última en què va jugar amb els Canadiens, Beliveau va cobrar-ne cent mil. [Torna]

^[028] Tres vegades, en realitat. [Torna]

^[029] El traductor de Molloy va ser Patrick Bowles. Wainhouse va traduir Sade, i és l’autor de Hedyphagetica. A Romantic Argument after certain Old Models. Scenes of Anthropophagy, and Assortment of Heroes. [Torna]

^[030] No gaire més de vint-i-quatre hores. Vegeu les pp. 179-180. [Torna]

^[031] L’anotació manuscrita original que apareix als diaris de McIver, dipositats a la secció de col·leccions especials de la biblioteca de la Universitat de Calgary, diu: «[…] encara que no guardés el celibat, cosa que aniria en contra de la seva naturalesa ociosa. Però aquesta tarda, interrompent-me novament mentre treballava, m’ha tornat a sotmetre […]». Vegeu llibreta 112, p. 42. [Torna]

^[032] L’institut Weizmann de Haifa. [Torna]

^[033] És moll de l’os de vedella. [Torna]

^[034] L’expressió ajust a la baixa, en realitat, no es va incorporar al llenguatge empresarial fins al setembre del 1975, en què la revista US News & World Report va informar els seus lectors del següent: «L’època de les ampliacions ha passat; ara el que toca és reduir i retallar. Els enginyers de Detroit anomenen això “ajust a la baixa”». Sis anys més tard, quan hi va haver la recessió del 1981 i les empreses van començar a acomiadar treballadors a milers, l’expressió ajust a la baixa i el terme reajust van adquirir el seu significat actual. [Torna]

^[035] Eivissa. [Torna]

^[036] En realitat, aquesta carta d’en Boogie és del 1957, i no la va enviar des de Taiwan sinó des de Nova York, on en Boogie va assistir al seu primer concert de rock. [Torna]

^[037] Mentre em repassava el manuscrit del meu pare, limitant-me a corregir dades i completar noms o dates allà on la memòria li havia fallat, casualment m’estava llegint les memòries de Peter Vansittart del Londres de postguerra, In the Fifties (John Murray, Londres, 1995), i vaig ensopegar amb aquest fragment a la p. 29: «L’any1938, un coronel resclosit de qui dèiem de broma que havia perdut una cama a Mons, una altra a Ypres, una altra al Marne i el que li quedava de senderi al Somme, m’havia etzibat: “El seu amic Auden no aprecia gaire Herr Hitler, però ¿m’acompanyarà a plantar-li cara?”. Moltes de les persones de qui Auden es reia —coronels, estudiants fluixos de col·legis privats, golfistes de barris residencials, mitjanies de conversa suada, esnobs romàntics però amb dos dits de front— van salvar la civilització occidental. La idea que jo tenia d’Auden com a comando antifeixista no es podia defensar quan, amb els bàrbars acostant-se, se’n va anar cap als Estats Units».

No puc afegir el plagi a la munió de pecats a què el meu pare ha de respondre; m’estimo més creure que la Kate tenia raó quan insistia que havia de ser un error innocent. «Segur que el papa tenia les seves fitxes al davant —va dir—, i va prendre un pensament d’en Vansittart que havia transcrit per un de propi». [Torna]

^[038] En Chico. Però també hi havia un quart germà, en Zeppo, que va sortir a moltes de les pel·lícules. [Torna]

^[039] A Escòcia, segons la legislació actual, fins i tot un advocat-procurador hauria pogut defensar el seu cas. [Torna]

^[040]Pepsi és un terme pejoratiu d’argot per designar els francocanadencs, que tenen fama de prendre Pepsi-Cola per esmorzar. [Torna]

^[041] En Backstrom va marcar als quatre minuts i dotze segons després d’una combinació entre en Geoffrion i en Moore. [Torna]

^[042] En realitat va ser l’Ezio Pinza a South Pacific, que es va representar quatre anys i nou mesos a Broadway. [Torna]

^[043] En Geoffrion va marcar al minut tretze i quaranta-dos segons, després d’una combinació entre en Backstrom i en Harvey. [Torna]

^[044] En Johnson va marcar al minut setze i vint-i-sis segons, després d’una assistència d’en Backstrom. [Torna]

^[045] En realitat va ser en Pulford qui va marcar primer, al minut quatre i vint-i-set segons, després d’una combinació entre l’Armstrong i en Brewer. En Bonin va marcar al minut nou i cinquanta-sis segons, després d’una combinació entre en Henri Richard i en Harvey, mentre que en Geoffrion va marcar al minut dinou i vint-i-sis segons, després d’una combinació entre en Backstrom i en Johnson. [Torna]

^[046] El Toronto va fer dos gols a la tercera part: d’en Mahovlich, al minut dotze i set segons, després d’una combinació entre en Harris i l’Ehman, i l’Olmstead, al minut setze i dinou segons, amb superioritat numèrica, després d’una assistència de l’Ehman. [Torna]

^[047] Els dubtes que em causava la cronologia d’aquests fets es van confirmar quan vaig descobrir que el partit d’hoquei, que va tenir lloc el 9 d’abril del 1959, s’havia acabat a dos quarts menys un minut d’onze, mentre que el tren nocturn de Toronto sortia a dos quarts menys cinc, cosa que vol dir que el meu pare no hauria pogut de cap manera saber el resultat final del partit i després tenir temps de córrer cap a l’estació de Windsor per agafar el tren de la meva mare. Tot i així, el dia que vaig exposar a la meva mare aquestes dades contradictòries, a ella li va començar a tremolar el llavi inferior. «És veritat —va dir—. És veritat». I de cop es va posar a sanglotar, i vaig considerar una falta de delicadesa insistir-hi.

No poso en dubte la veracitat del meu pare ni el testimoni de la meva mare, però sí que crec que en Barney va tergiversar els fets sense voler. Segurament la Miriam se’n va anar del Ritz al final de la segona part, a dos quarts i nou minuts de deu, i que l’embús de trànsit degut a la copa Stanley que el taxi del meu pare va trobar va ser tornant de l’estació de Montreal Oest. Una altra possibilitat és que el tren nocturn de Toronto sortís tard. He escrit dues vegades a Asian Pacific per demanar per l’hora a què va sortir el tren nocturn de Toronto el 9 d’abril del 1959, però encara espero que em responguin. [Torna]

^[048] Eugène Ionesco (1909-1994), dramaturg francès d’origen romanès creador del teatre de l’absurd, autor de La cantant calba i La lliçó entre altres obres. [Torna]

^[049] El rinoceront. [Torna]

^[050] Descrites com «faldilles de quadres escocesos» a la p. 23. [Torna]

^[051] La cançó era «Mairzy Doats» a la p. 22. [Torna]

^[052] Glenn Close. [Torna]

^[053] Atracció fatal, coprotagonitzada per Michael Douglas. Distribuïda el 1987 per la Paramount. Els ingressos bruts de taquilla als Estats Units van ser de 156 645 693 dòlars. [Torna]

^[054] Cedre. [Torna]

^[055] Monsieur Verdoux (Universal, 1947) no va ser l’última pel·lícula de Chaplin. L’última va ser La comtessa de Hong Kong (Charles Chaplin, 1967), amb Marlon Brando de protagonista. [Torna]

^[056] En realitat, el primer número del Playboy va aparèixer el desembre del 1963. [Torna]

^[057] 375 més sis vegades 20 dóna en realitat un total de 495 dòlars. [Torna]

^[058] El 16 de juliol del 1942, milers de policies francesos van detenir a París tretze mil jueus, incloent-hi gent invàlida, dones embarassades i tres mil infants. Van tancar-los al Vélodrome d’Hiver sense menjar ni aigua, i després els van deportar a un camp d’extermini. Aquesta detenció en massa formava part dels acords que Pierre Laval, president del govern de Vichy, havia fet amb els nazis, que van tenir treballs per transportar tants jueus en un sol viatge. [Torna]

^[059] En realitat, la cita és de «El jove escriptor», poema escrit per Samuel Johnson quan tenia vint anys. [Torna]

^[060] John Ogilby va caure en l’oblit fa ja molt temps, igual que Elkanah Settle, que en el seu temps va ser nomenat «poeta de la ciutat» de Londres. [Torna]

^[061] [«… travelled a short while toward the sun | And left the vivid air signed with their honour»]. Stephen Spender, versos de «The Truly Great», Collected Poems 1928-1985, Nova York, Random House, 1986, p. 30. [Torna]

^[062] Srinagar. [Torna]

^[063] En realitat, aquesta encertada observació la va fer per primera vegada Truman Capote. [Torna]

^[064] El Mudet i el Tímid. [Torna]

^[065] Sloan Wilson. [Torna]

^[066] Descrit com a dues talles més petit del compte a la p. 352. [Torna]

^[067] En el sentit contrari a les agulles del rellotge. [Torna]

^[068] He sigut incapaç de localitzar aquesta cita. [Torna]

^[069] Noruega. [Torna]

^[070] L’any 1960 Pierre Elliott Trudeau encara era molt poc conegut. L’any de la «Trudeaumania» va ser el 1968, que és quan va sortir elegit primer ministre. [Torna]

^[071]> En realitat va ser Louis MacNeice, a «La música del sac de gemecs». [Torna]

^[072] Es refereix al Financial Times, que al Canadà es va deixar de publicar el 18 de març del 1995. [Torna]

^[073] Va ser per resistir-se a les sirenes, no a Circe, que Ulisses va fer-se lligar a l’arbre. [Torna]

^[074] Flaubert. [Torna]

^[075] Eric Ambler, autor de La màscara de Dimitrios (1939). [Torna]

^[076] Fins al 1928, les dones no van ser declarades «persones» pel Tribunal Suprem del Canadà. [Torna]

^[077] El meu pare confon dos cineastes italoamericans: el novel·lista i guionista Mario Puzo i el director Martin Scorsese. Puzo va escriure els guions de El Padrino i Scorsese ha dirigit Toro salvatge, entre altres pel·lícules. [Torna]

^[078] O Stanley Street, vegeu més amunt. [Torna]

^[079] El Tour Eiffel, segons el meu pare. [Torna]

^[080] ¿O era un corn de caça de galeta? Vegeu més amunt. [Torna]

^[081] Jo vaig néixer sis mesos després que els meus pares es casessin. [Torna]

^[082] Diria que aquí el meu pare no és fidel a la realitat, i que fins i tot barreja fets diferents, i que va desordenar sense voler els fulls d’aquesta part del manuscrit, perquè el referèndum va ser el 30 d’octubre del 1995 però el que s’explica a continuació va tenir lloc uns quants mesos més tard. [Torna]

^[083] Van ser tres. [Torna]

^[084] Paràfrasi d’uns versos de la «Cançó de bressol», de W. H. Auden. [Torna]

^[085] En realitat es va dir Burnside fins al 1966. [Torna]

^[086] Edward Gibbon, Decadència i caiguda de l’imperi romà. [Torna]