Fundació Feminista Clara Charnofsky
Lexington Avenue, 615
Nova York, N. Y.
EUA

Xalom, germanes.

Vaig néixer a Chicago fa trenta-cinc anys amb el nom de Jemima (com la filla gran de les tres filles de Job) Fraser, però des que fa quatre anys vaig venir a viure a la ciutat de Dimona, al Nègueb, em faig dir Zipporah Ben Yehudah. Sóc una hebrea negra deixebla d’en Ben Ammi, l’ex-campió de lluita lliure de l’estat d’Illinois, que ens va ensenyar que érem els israelites veritables: una nació negra dispersada pels romans a l’Àfrica i portada més tard a Amèrica com a mà d’obra esclava. Entre els nostres germans hi ha els lembes sud-africans, que també es consideren israelites tot i haver deixat de ser estrictament kosher. L’any 1966 de l’era cristiana, en Ben Ammi, mentre encara predicava al South Side de Chicago, va tenir una visió provocada per un atac a una botiga de licors amb una bomba incendiària. De resultes d’una xerrada amb Jehovà va saber que havia arribat el moment que els veritables fills d’Israel emprenguessin la seva aliyyà, o gran èxode, en el qual van prendre part tres-cents cinquanta companys. Ara, Gott zedank, arribem als mil cinc-cents, però continuem patint les pulles i els dards de l’antisemitisme dels usurpadors jueus blancs.

Sapigueu que ser un jueu negre a Eretz Yisroel no són flors i violes. Hi ha clubs de golf a Cesarea on no ens accepten, i restaurants de Tel Aviv i de Jerusalem que estan plens sempre que hi anem a demanar taula. Els israelites blancs veuen amb mals ulls algunes de les nostres pràctiques, sobretot la poligàmia, que es basa en una lectura fidel dels Cinc llibres de Moisès. Potser els fem sentir vergonya perquè som més observants que ells. Dejunem durant tot el sàbat. Som vegetarians estrictes, i per tant no prenem ni llet ni formatge. I no portem roba sintètica. En poques paraules, hem tornat a la fe veritable, abans que la civilització «eurogentil» la corrompés, per entendre’ns.

Som patriotes. No podem veure els musulmans perquè van ser els esclavistes principals. I som contraris a la creació d’un estat palestí. La nostra comunitat segueix una rígida disciplina molt allunyada de la cultura negra dels carrers de Chicago. Malgrat el que hàgiu pogut llegir al Jerusalem Post, no prenem cap droga. Els nostres fills saluden els adults amb una petita reverència, i les nostres dones se sotmeten a la voluntat del marit. L’última paraula en qualsevol assumpte la té en Ben Ammi, el nostre Messies, que anomenem Abba Gadol o «gran pare».

La nostra mishpocheh, amb les seves set bandes de soul, és vista amb recel pels més fanàtics, que ens consideren l’avantguarda d’una gran migració negra que s’acolliria a la Llei del retorn. Segons el nostre Abba Gadol, en tot cas, hi ha més de cent mil negres nord-americans d’ascendència israelita. És cert que les tribus israelites de l’Àfrica poden sumar uns cinc milions de persones, però no comptem que se’ns n’afegeixin més de mig milió.

Voldria desmentir les declaracions que pretesament un dels nostres adolescents va fer a un periodista blanc del Jerusalem Report: «L’any 2000 hi haurà un gran apocalipsi, amb erupcions volcàniques i de tot. Veureu arribar a Israel negres de tot arreu. I acabarem governant el país».

Germanes, la raó per la qual us escric és que necessito una ajuda d’uns deu mil dòlars perquè el meu grup pugui començar a compondre una Hagadà en forma de rap inspirada en la poesia d’Iced T. Seria la nostra ofrena a Eretz Yisroel, una mena de sisè llibre de Moisès modern.

Donant-vos les gràcies per endavant, us saluda respectuosament,

ZIPPORAH BEN YEHUDAH