XXVII

Prenent notes

(Sant Mateu, 1318)

L’Arnau Batlle-Sicre freqüenta la casa de l’ama Guillemeta. S’ha guanyat la seva confiança i mou totes les peces per seduir la seva presa: en Belibasta, el senyor de Morella, que sol presidir les reunions. A l’Arnau li interessen en gran manera les reunions en aquesta casa, per aplegar errors d’heretges i presentar-los al senyor bisbe de Pàmies, l’inquisidor Jacques Fournier.

L’Arnau compra quatre diners de vi i els comparteix amb els seus nous companys, després de saludar-se tots amb el ritual del mellorer, que finalment ha après de veure’l fer als altres.

—Sou fill d’una persona que va ser bona dona. I si totes les dones, des d’aquesta vila de Sant Mateu fins al nostre país natal, fossin com ella, serien més honrades del que són! —diu en Belibasta.

—Amén! —ratifica l’Arnau Batlle-Sicre.

—Monsenyor, l’Arnau és fill d’una tan bona dona que no pot sinó acabar bé —postil·la la Guillemeta.

—Em consta que si vol assemblar-se a la seva mare…, no pot sinó acabar bé! —sentencia en Belibasta, i tot seguit s’endú el got de vi als llavis. I abans de beure, mussita el Pater:

—Payre Sant, Dieu dreyturier de bons speritz, qui hanc no falhist, ni mentist ni errest ni duptest, per paor de mort a pendre al mon de dieu estranh, car ens no em del mon, ni-l mon no es de bos, dona ens a conoysher so que tu conosyshes, et amar so que tu amas. Farisiens enganyadors, que estat a la porta del regne, e vedayts aquels qui intrar voldriàn e vos autres no y volcts; per que prec al Payre Sant de bons speritz, que a poder de salvar les ammas, e per bos speritz fa granar e florir, e per rasó dei bos dona vida als mals, e farà mentre que aia mai al mon dels bos.

Com a Perfecte, en Belibasta està obligat a resar el Pater heretge cada vegada que ingereix un aliment o una beguda. Després de beure ell primer, ho fan tots els altres.

—Digueu-me, Batlle: com van les coses per allà dalt? Diuen que el nou bisbe és més diabòlic que l’anterior…

—Tothom està espantat, sobretot els bons homes.

—So porc! No podrà amb la veritat. Morirà enmig de la seva pròpia fetor, i en l’altre món quatre grans mastins l’esperen per trossejar-lo. Per cada bon cristià que capturi, més gran serà el turment d’aquest impostor. Aquest home és un dels diables principals del món! —I diu una cosa que repeteix sovint—: Hi ha quatre grans diables en aquest món: el Papa, el diable major, que és Satanàs. El rei de França, segon diable. El bisbe de Pàmies, tercer. I l’inquisidor de Carcassona, quart.

Els presents assenteixen, i l’Arnau Batlle-Sicre canvia de conversa:

—Partiu demà a Morella, monsenyor? —pregunta l’Arnau.

—Si aconsegueixo demà els joncs que necessito per fer els meus cistells, sí.

—Si seguiu aquí demà, m’agradaria convidar-vos a dinar, monsenyor —proposa l’Arnau.

—Si Déu ho vol, demà beurem amb vós, i vós amb nosaltres.

L’Arnau Sicre, havent sopat, demana a l’ama Guillemeta que li permeti enviar-li el matí següent mig quart o un tros de be perquè ella el cuini amb cols. En sentir-ho, la Guillemeta esclafeix a riure:

—Déu et doni enteniment del Bé! Monsenyor no menja carn com els clergues predicadors i mendicants i els sacerdots, que diuen que no mengen carn però es fan tallar menut el be o el porc i el guarden dins les marmites. I si troben un tros de carn, no el rebutgen pas, se’l mengen! —L’Arnau Batlle-Sicre fa que sí amb el cap—. Monsenyor només menja allò que neix als arbres, a les plantes o a l’aigua. És més: si heu tocat carn, no us acosteu de cap manera a la seva marmita!

—Compraré peix, doncs.

L’endemà, després de dinar —uns, el be amb cols, i el seu peix el Perfecte Belibasta—, l’heretge predica als seus fidels. I escull una prèdica que a l’Arnau Batlle-Sicre l’obliga a remoure’s, inquiet, en el seu lloc al banc de la cuina:

—Sant Pau va viure quan predicaven ja els bons homes, després del graciós truc de la crucifixió, després que el Fill de Déu tornés amb el Pare Celestial, deixant a la creu el penjoll de carn que veneren els capellans. Sant Pau era un perseguidor de bons homes. —Un perseguidor d’heretges! L’Arnau s’alarma. Tem que en Belibasta l’hagi descobert. I en Belibasta segueix—: Sant Pau es dirigia a una ciutat en què havien predicat dos bons homes. Volia arrestar-los i portar-los a la mort. —En Belibasta mira l’Arnau, que no sap si és per deferència o acusació. I el Perfecte continua—: Llavors el Fill de Déu li va preguntar: «Per què persegueixes els meus?». I el va fer cec. Sant Pau va prometre al Fill de Déu que creuria en Ell i no perseguiria els bons homes, si li tornava la vista. Jesucrist així ho va fer i sant Pau va deixar de perseguir els bons homes i es va tornar bon home ell mateix. —Finalitzada aquesta història, en Belibasta afegeix quelcom sobre l’Església de Roma—: Sant Pau i sant Pere van ser els fundadors de la nostra fe i de la nostra Església. Jesucrist va dir a Pere: «Et dius Pere i tens un cor petri, ferm en la nostra fe». Diu el Papa que ell és el successor de Pere. Mentida! És Papa perquè «papa» la suor i la sang dels pobres. Això no ho feia Pere. A més, Pere ho va deixar tot, dona, fills, les seves vinyes i els seus camps i béns, per seguir Jesucrist. Per això Jesucrist li va donar poder perquè ell el lliurés després a altres bons homes com ell. I per això el que fan els bons homes a la terra, es farà també al cel!

—Bons homes com vós, monsenyor! —diu l’ama Guillemeta.

—M’ha estat donat aquest poder, el mateix poder del Fill de Déu! Sóc fill de santa Maria, sóc Fill de Déu! Com Ell, pujaré al cel. En canvi, el Papa, els bisbes i els sacerdots, que posseeixen riqueses i honors i gaudeixen de plaers mundans, no segueixen el Fill de Déu, no tenen poder per salvar ànimes, ni tan sols les seves!

En Belibasta parla amb fermesa i passió. Amb el que ha vist i sentit, l’Arnau Batlle-Sicre entén que no necessita res més per convèncer el bisbe de Pàmies, en Jacques Fournier, que aquest heretge és pitjor del que qualsevol pogués pensar. L’Arnau decideix que ha arribat l’hora de viatjar a Pàmies! Se n’alegra íntimament i, animós, s’aixeca, s’enretira la caputxa i diu, campanut:

—Monsenyor, que Déu us conservi!

—Que Déu faci de tu un bon home.