Espernegà en sentir les mans de l’home que li engrapaven un turmell i giravoltà sobre ella mateixa, rodolant cap a la dreta, però cohibida en el moviment per la brusa que se li enganxava en un femella mal collada i va deixar-hi uns pams de roba quan ella estirà amb tota la seva ànima.

Va treure el cap i l’enretirà quan l’home, que un cop més havia fet la volta al cotxe, va voler arrossegar-la pels cabells mentre la dona, ara grotescament ajupida, se la mirava des d’on havia tingut els peus i l’amenaçava:

—No et pots escapar.

Amb colzes i genolls, oblidant la grava que li encetava la pell, va fer-se cap a l’altra banda, on de seguida hi va tornar a haver l’home, el qual, probablement amb les mans repenjades en el vehicle, donava tot de puntades de peu per si l’encertava.

Aconseguí de subjectar-li una cama en el moment que l’alçava, i ell, desequilibrat, va caure d’esquena, però redreçà el tors com si hagués rebotit en el terra i, assegut, mastegà ombrívolament:

—Me la pagaràs, aquesta!

La noia ja era a l’altre costat, enfrontada amb la dona que, en avançar una mà, va clavar-li les ungles a la cuixa i, quan hi relliscaren, va endur-se-li la mitja enganxada en la pedra de l’anell, fent seguir la sabata i tot quan ella reptà cap amunt.

La dona hi va acudir de quatre grapes quan ja estava a punt de treure el cap i, en engrapar-la quasi a les palpentes, va enredar-se amb la tira dels sostenidors que, en esquinçar-se, facilitaren la sortida d’un pit i l’agressió que hi féu la grava quan la noia, panxa a terra, retrocedí.

L’home, imprudent, havia introduït el cap sota el cotxe, i féu possible, ara, l’escomesa de la noia que va amorrar-lo en el pedruscall mentre, a recules, feia lliscar el cos entre el seu i la roda.

Fora, evità les cames, els peus que s’alçaven i, amb la brusa que li penjava sobre els pits, va córrer, sempre coixejant, cap a la cabina on, en arribar-hi, el telèfon, darrerament callat, es disparà.

Es va treure l’altra mitja, mirant cap a l’home que, ara assegut i amb la cara ensangonada, deia alguna cosa a la dona, dreta, però més separada del cotxe, i llavors obrí la porta i agafà l’aparell.

A l’altre extrem, una veu lleugerament familiar i molt llunyana, parlava amb dificultat, inintel·ligiblement, i ella va posar-se a plorar, incapaç de dir res, fins que la comunicació es va interrompre amb un esclafit líquid.

Aleshores sortí fora i, com si tot recomencés, arrancà a córrer.