El primer roc va fregar tot just la templa dreta de la dona, el segon l’encertà de ple en el palmell quan alçava la mà i el següent va buidar-li l’ull esquerra al moment que anava a girar-se per tal de cercar la protecció del cotxe.

La noia va córrer quan queia amb un xiscle estrident, però una pedra que li engegava l’home des de prop de la cabina li tallà l’impuls en ferir-la a l’engonal i, entrepussant per culpa del dolor que li feia flaquejar la cama, va desviar-se lleugerament quan ell avançà amb el propòsit d’interceptar-la.

Van bescanviar més cops de pedra de banda a banda del vehicle que els feia d’escut fins que ella, aprofitant que l’home palpava al seu entorn a la recerca d’altres projectils, obrí la portella amb una embranzida i, asseguda darrera el volant, engegà brutalment.

Va descriure un gran cercle que la féu passar ran de la cabina, on el telèfon encara la cridava, pitjà més l’accelerador i, ara en línia recta, s’adreçà a la porta reixada mentre l’home retrocedia cap al mur, apedregant-la de nou.

Una roda davantera, que saltava sobre les cames estirades de la dona, va desviar-la sense temps de frenar, però li quedava prou esma per subjectar-se amb força al volant que, així i tot, se li encastà a l’estómac quan el cotxe topava amb la columna del llindar que va immobilitzar-lo amb el xoc.

Per la portella que mai no havia tancat, es deixà caure a terra, darrera de la dona que demanava auxili amb una veu desaforada, però l’home ja tornava a l’atac i, ràpidament, va abraonar-se al seu damunt per tal de dominar-la.

Rodolaren l’un sobre l’altre, esbufegant entre el pedruscall que els llatzerava la carn, travant-se de mans, ell cercant-li els ulls i ella el coll fins que aconseguí d’introduir un genoll entre els dos cossos i el projectà cap a un costat quan la dona, estirant la mà, li garfia l’altre turmell.

Va colpejar-la amb el peu que baixava i, girant sobre ella mateixa amb un moviment de tirabuixó, l’obligà a deixar presa, va redreçar-se, caigué de nou, com mal equilibrada i, en rebre altre cop l’impacte de l’home, va expulsar-se’l encara amb un sacseig d’anques abans de clavar-li un taló a la cara, quan ell va perdre el coneixement sense temps ni de xisclar.

Amb el tors ara nu, les faldilles que li penjaven com un cassigall i coixejant més que mai, entrà en el clos amb la vista fita en les flames moribundes i seguida per un petit rastre de sang.