Canvis històrics

Concubinada públicament i sense escàndol que perjudiqués la salut de les ànimes amb Pere frare, elàstica bota i rebota, diu Jaume explícit i antagònic. L’escena: aquesta fosca anònima, subterrània, a llençament de pedra de la central nuclear desertada. Tots els veïns atents a un altre i menor Decameró. Concubina, doncs, i amb llit parat en d’altres caus d’eclesiàstics que no pagaven, com Pere frare, la quota reparadora establerta per Leonis pape dicini. Louise, procedent de terres d’usurpació francesa i destinada al convent per una autoritat paternal de la qual fugí, fou privada de la cama esquerra entre dues cites indiscutiblement copulatòries, quan el dret de cuixa del saltacamins amb amagatall prop de Nàpols, era literal. Però ah!, diu el contaire, tot era un joc de lligacama. Col·leccionista el bandoler, les volia conservar amb la mitja on pertocaven, i en un indret tan subterrani i més clandestí que aquest hi tenia museu privat. De la seva importància, en podem jutjar pel nombre de dones coixes d’aquell temps.

Tanmateix, no és pas aquesta la nostra història. Ens interessa avui la del rebaixament de la quota papal sol·licitat per Pere frare amb l’argument, prou notable, que al llit o on fos que es produís aixecament de llebre no gaudia d’una totalitat mentre la pagava, la qual cosa és immoral; demanava que li fossin descomptats el pes, l’extensió i la importància de l’extremitat amputada, al seu entendre un incentiu major en moments de feblesa operatòria.

Nomenament de comissions ad hoc, amb vicaris de bona sopa, batxillers de plat únic i algun delegat d’obediència directa i decisió independent, i heus ací la bella Louise en un primer examen que destarota l’equip investigador: en lloc de gropa nua sota les faldilles, convenientment abonada pels cavallers palpaires a discreció i per algunes dames indiscretes que queien sovint de cavall, hom ensopega amb aquest artifici posat de moda per la Medici, l’impúdic calçó que oculta les liberalitats de la naturalesa. Un moviment de retrocés, un gest d’estupor, una expressió disgustada, una recriminació enèrgica al pobre Pere frare, més lúbric que hom no suposava si autoritza aquestes pràctiques. I la Louise calçonada que plora, gemega i esquinça la peça davant dels ulls llavors confortats però encara greus, plens de malfiança. No reincidirà la concubina un cop s’allunyin de la cambra on tenen lloc les exploracions? No caldrà, abans de prosseguir, exigir-li un jurament formal?

La comissió no és competent en aquesta matèria i, amb la dimissió prèvia ben raonada, experts en cerimònies d’abjuració faran comparèixer la interfecta a capelles obscures, hi haurà un novell llevament de calçó, una cremada solemne sota la finestra i confessió ritual, fraudulenta. La noia, modesta, ha callat que, fora del tàlem concubitori, fornica amb beneficiats i un monsenyor que, potser per discreció, mai no entra per la porta principal, però de tot hi haurà constància més endavant, quan en Pere frare, al qual no s’eximeix del pagament complet un cop dictaminat per la tercera comissió que en no ser afectat directament l’ús concret de les parts venèries substancials no hi ha motiu per a descomptes, pretén que aquells col·laboradors en una obra carnal que manté la Louise en òptimes condicions copulatòries contribueixin a les despeses.

Hi ha visites, reunions, dissertacions erudites i complementàries sobre l’usdefruit simultani de pudendes, hom compta i recompta, distingint-les, entrades plenes i incompletes, franques o furtives, i d’altres operacions homologables, i amb tanta habilitat maniobra en Pere frare, amb tanta ma esquerra sap estimular la vanitat de tots plegats que, en produir-se un dictamen definitiu, la rosa li surt de franc. No pas, per gaire temps. Al cap de sis mesos, sorpresa de nou amb calçó per un familiar de Diana de Poitiers, la noia és condemnada per contumàcia en l’impudor i ingressada en un centre de clausura del qual posteriorment s’evadirà amb la complicitat del confessor, un agent secret de la Medici.

Ja no se’n sabrà res més fins al segle XX, quan en una ocasió és detinguda i penyorada per no dur biquini sota la minifaldilla que li dissimulava la juntura de la cama artificial… Oi, noia?

—Sí —contesta la coixeta del poble—. Els costums canvien.