Scriptorium Biblicum

Monestir de Montserrat, abril de 1911

El pare abat estava neguitós però al mateix temps tranquil. Sabia que el tàndem que havia format funcionaria, era oli en un llum. Tenia molt clar que l’entesa entre el pare Ubach i un jove monjo que s’inclinava a seguir les passes del monjo aventurer, el pare Pius-Ramon Tragan, augurava que el Museu Bíblic seria un èxit. No només en l’obertura, sinó que estava convençut que seria una referència per als estudis bíblics en un futur. Estava segur que tal com li havia defensat dotzenes de vegades Ubach, esdevindria un espai dedicat a l’estudi de les Sagrades Escriptures, a la investigació de la història i de la cultura del Pròxim Orient, i tot això es podria aconseguir ampliar gràcies a la col·lecció de les peces arqueològiques provinents de Mesopotàmia, d’Egipte, de Palestina i de Babilònia que contenia el museu i que havia anat enviant el pare Ubach. El pare Pius-Ramon no tan sols havia tingut cura d’anar-les inventariant i catalogant, sinó que també havia previst quina en podria ser la ubicació, segons el pla concebut per Ubach. Es diria el Palau de la Bíblia i tindria tants compartiments com llibres tenen les Sagrades Escriptures. El visitant començaria pel Gènesi i continuaria avançant per tota la història d’Israel i per tota la trama dels Evangelis i dels viatges de sant Pau… fins a arribar a l’Apocalipsi. Els llibres més il·lustrables prendrien més protagonisme amb mapes, diorames, fotografies, objectes i peces que ajudarien a aclarir conceptes i a entendre’ls. Ara, en el moment d’inaugurar el Museu i l’Scriptorium Biblicum, davant de tota la comunitat monàstica i de la societat que n’havia de treure un profit, Ubach se sentia, salvant les distàncies, com Moisès o com Abraham després de ser cridats per Déu per complir la seva vocació. Es va recordar de Joseph Vandervorst, de Saleh i d’un versicle del Deuteronomi: «Recorda els temps antics, repassa els anys, generació per generació».