Postals de Nova York

Quan en Louis va tornar a casa i va passar a ocupar-se dels clients estrangers d’Oller, el besavi va perdre l’excusa de la visita anual als seus compradors italians i alemanys. L’estiu del 1926, quan va arribar l’hora del viatge amb l’Aimée va decidir portar-la a Amèrica i va organitzar una visita als Dausà, uns altres tapers originaris de Cassà de la Selva que havien fet fortuna a l’altra banda de l’Atlàntic.

Només de sortir del port francès de Le Havre, el besavi va sentir parlar en català al voltant d’una taula on jugaven a cartes. Eren quatre jugadors: un tractant de fustes, un comerciant de ferros i dos propietaris forestals. Tots quatre eren de Girona i van resultar coneguts d’en Joaquim i l’Angèle. El besavi els va convidar a sopar; feia temps que estava curat d’espants i ja no li importava que uns coneguts de la seva filla el veiessin acompanyat.

Quan sortien de l’escala al port de Southampton els va tornar a trobar a coberta mirant de lluny la ciutat a la qual no havien ni baixat i després els va anar saludant en diferents moments de la travessia: se la van passar jugant a cartes, menjant i fumant grans havans al saló del vaixell, i de tant en tant sortien a coberta a prendre l’aire.

Quan van arribar a Nova York els va oferir el cotxe que els Dausà havien posat a la seva disposició. L’hi van agrair, però van declinar l’oferiment.

—Nosaltres no baixarem. No baixem mai. A port el vaixell queda mig buit i és molt agradable —es van justificar. I quan s’allunyava, va sentir que cridaven un grumet, li donaven un bitllet i li feien un encàrrec—: Baixa a terra i compra un plec de postals. Aquest vespre escriurem a casa!