Amistat i negoci

En espera que a Europa les coses es normalitzessin, el besavi havia decidit insistir sobre el mercat del Penedès. Les seves aproximacions als xampanyers catalans estaven presidides per la mateixa calidesa personal que inspirava les seves relacions amb els amics de Reims. La frontera entre l’amistat i el negoci era tan fina que costava de distingir. A finals de setembre va pujar en tren a Barcelona i va visitar el seu amic Manuel Raventós, el primer productor de xampany del país.

—Li ha costat decidir-se a visitar-nos. Tinc entès que ja fa cinc o sis setmanes que està instal·lat al seu hotel de la Fosca —va retreure Manuel Raventós al besavi quan el va veure entrar al seu despatx de la plaça de Calvo Sotelo de Barcelona.

—He estat molt ocupat a rellançar les relacions comercials de la Maison Oller i projectant algunes modificacions a la fàbrica de Cassà per respondre a les necessitats de la clientela; en especial, per intensificar la producció dels Connex i dels quatre peces Primus. M’hauria agradat poder organitzar una visita a casa seva, a Sant Sadurní, però no hi ha manera de recuperar els cotxes que ens van robar durant la guerra i per això al final m’he decidit a visitar-lo a Barcelona.

—Accepto les disculpes. Com està la família? Han vingut tots amb vostè al Rocafosca o s’han quedat a Reims?

—La Joana està amb mi. La meva filla Yvonne, que em va acompanyar en el viatge a la frontera espanyola, va tornar a Reims, per ajudar en Louis al capdavant de la maison i per preocupar-se dels seus afers a les caves Besserat, que ara dirigeix plenament. De moment, a Reims s’hi viu gairebé amb normalitat i fins ara s’hi ha patit poc la guerra, però des de fa unes setmanes les notícies són alarmants i en qualsevol moment pot començar la mateixa destrucció de vint anys enrere.

—He de suposar que, ateses les circumstàncies, no pensarà a tornar-hi i que per tant tindrem ocasió d’organitzar la trobada familiar a Sant Sadurní. Seria una gran satisfacció per a mi i per a la meva esposa i a més em permetria tenir un canvi d’idees més intens amb vostè, amic Oller, cosa que sempre em resulta molt agradable. Suposo que aviat tornarà a disposar d’un bon cotxe i que, per tant, no li serà gaire difícil fer-nos la visita acompanyat dels seus i acceptar un dinar en aquella casa, que és casa seva.

—Això del cotxe ja es veurà. Per ara no veig com recuperar els dos Citroën que ens va requisar la República, i el que vaig portar de França ara torna a ser a Reims amb en Louis i la Yvonne. Allà tampoc és fàcil aconseguir-ne, perquè la indústria automobilística s’ha transformat en una indústria de guerra. Però ja trobarem la manera de fer-nos portar, perquè al marge de com m’agradaria passar una estona més llarga en la seva companyia per canviar impressions entre comerciants, també m’interessarà parlar-li, com és natural, de la meva fabricació de taps. Crec estar en condicions per subministrar-los mercaderies a plena satisfacció; aquest criteri personal, que pot trobar exagerat, està justificat per l’absoluta confiança que em demostren des de fa anys tots els meus clients francesos. Els especialistes en el meu article i les cases més serioses es ratifiquen cada dia i això és el que justifica la meva situació comercial. He fet enviar dues mostres de tirage a Sant Sadurní i espero que la seva gent em comuniqui aviat la decisió.

—Tenim un altre afer pendent. Fa uns dies, el meu cunyat Blanc em va entregar una factura que vostè va satisfer per un aparell d’ortopèdia que li va aconseguir a França, que puja a tres-cents cinquanta-cinc francs. Li agraeixo en el seu nom i en el de tota la família les seves atencions, però, ja que finalment ens hem trobat personalment, és el moment d’arreglar-ho: dies enrere li vaig escriure una carta en la qual li sol·licitava que m’indiqués què li devia, perquè és probable que hagi efectuat d’altres pagaments. Com que no m’ha contestat, justament ahir li vaig enviar per gir postal dues-centes pessetes. M’hauria de dir el total que encara li dec, millor en pessetes que en francs, perquè no sabria com aconseguir la moneda francesa.

—No valia la pena molestar-se per una cosa de tan poca importància; ho hauríem arreglat en qualsevol moment. L’aparell en qüestió va costar tres-cents cinquanta-cinc francs. Al canvi de 0,50 pessetes, encara sobren vint-i-dues pessetes, que li faré arribar tan bon punt torni al despatx.

—Doncs ara que estarem en pau, ja no hi haurà excusa perquè no celebrem la trobada de les nostres famílies.

La desgràcia va colpejar els Raventós abans que no se celebrés la trobada. El 20 d’octubre, el besavi es va assabentar de la mort de l’esposa de Manuel Raventós i aquella mateixa nit li va escriure una carta de condol:

Avui m’ha arribat la notícia de la desgràcia que l’afligeix i no cal que li digui quins han estat els sentiments de solidaritat que he experimentat. En aquest moment tan dolorós, li prego que accepti de mi un condol sincer, al qual s’associen la meva esposa i tota la meva família. Quan menys ho sospitem, la vida ens depara aquestes amargures cruels, que només l’afecte dels qui ens envolten, la resignació i el pas del temps poden cicatritzar. Si l’afecte dels bons amics també pot contribuir a fer més passadora la pena, cregui que participem molt sincerament del seu dolor i que fem vots perquè no li manquin ni la salut ni les forces necessàries per suportar-la.

L’endemà, es va fer pujar en taxi a Barcelona i va dipositar personalment la carta a la bústia de Codorniu a la plaça de Calvo Sotelo. Després es va afanyar per arribar a temps als funerals, a Sant Sadurní. A la sortida del temple, va reconfortar personalment Manuel Raventós, que l’endemà li va agrair per escrit les mostres d’afecte:

Estimat amic Oller, amb paraules justes i sens dubte inspirades per l’amistat amb la qual sempre m’ha distingit, ha sabut mitigar el dolor que m’ha causat la pèrdua de la meva esposa, que Déu tingui a la glòria. Sens dubte, des del cel, ella li agraeix les atencions que vostè va tenir cap al seu germà Carles i aquest darrer tribut que ha rendit a la seva memòria assistint als seus funerals i consolant els fills i l’espòs en la seva tribulació. Li estic profundament reconegut.

Tres mesos després, a primers de març, el besavi va rebre a Cassà una breu comunicació de Codorniu:

Els recordem la nostra comanda de tres-cents cinquanta mil taps tiratge, que hem de rebre abans de l’1 de maig, i els comuniquem una nova comanda: cinquanta mil taps Connex, segona tria, demi-pleins, parafinats, al preu de cent setanta-cinc pessetes el miler. A facturar a l’estació de Sant Sadurní. Atentament, Codorniu, S.A.

PD: El senyor Manuel Raventós em prega que li faci arribar la salutació més afectuosa i la satisfacció per la conversa mantinguda durant la seva visita del mes passat a Barcelona.