Carrer Seabright

7 de gener

ESTIMADA IRIS,

Estem molt trasbalsats per la teva visita d’ahir i la teva decisió de deixar una col·locació digna a ca la senyora Salter. De fet, pensem que és una decisió deplorable i et preguem (en els termes més severs) que la reconsideris. No és massa tard. Creiem que t’han enganyat de la manera més vil i han fet que t’esgarriïs per un camí que no et convé.

Ens mantenim ferms en la nostra decisió. Hem fet tot el que hem pogut per tu, t’hem donat una educació per sobre de la teva posició social, t’hem ajudat mentre feies d’aprenenta i hem pagat gustosament la tarifa que se’t demanava, t’hem pujat honesta i cristiana, t’hem parlat d’un pretendent que es dedica a una professió respectable (no cal dir que les seves atencions cessaran en el moment en què s’assabenti de la teva perdició voluntària), i ens dol la manera com ens pagues tots aquests favors.

Pregunta’t a qui recorreràs quan visquis en la perdició. Això ens dol profundament. I ens dol també per la teva germana, que veurà com moltes oportunitats se li tanquen a causa de la teva caiguda en desgràcia. Si més no, pensa en ella i en tot el que ja ha sofert.

Si abans de demà t’ho repenses, et garantim que et perdonarem i que no te’n parlarem mai més, no et retraurem que hagis estat tan a prop de posar en perill la teva persona, la teva reputació i el teu futur. Però si actues altrament, abandonaràs aquesta família i mai no podràs tornar-hi.

Et tornem l’avançament que et va donar el teu nou patró. Pots quedar-te aquestes monedes tacades.

«Perquè aquest fill meu era mort, i ha tornat a la vida; s’havia perdut, i ha estat retrobat».

Preguem perquè retrobis el camí dret i tornis a ser la nostra filla.

Amb afecte,

EL PARE I LA MARE