Una ressenya i una rèplica

EXTRACTE DE «L’EXPOSICIÓ DE LA ROYAL ACADEMY, impressions després de la visita», article publicat a The Times of London el 7 de maig del 1851:

No trobem les paraules per censurar amb l’amplitud i la intensitat que voldríem l’estranya pertorbació de la ment o la visió que afligeix, amb una absurditat galopant, la colla d’artistes joves que es presenten com la GPR, és a dir, la Germandat Prerafaelita. La seva fe sembla que consisteix en un menyspreu absolut per la perspectiva i per les lleis que regeixen la llum i les ombres, una aversió a la més petita forma bella i una curiosa devoció pels detalls més insignificants de les seves figures, fet que inclou o, més ben dit, cerca d’exagerar els efectes d’angulositat i deformitat […].

Aquests joves artistes, lamentablement, s’han fet coneguts a força d’adherir-se a un estil antiquat, a una simplicitat afectada en matèria de pintura que està tan lluny de l’art genuí com ho estan els romanços medievals i els dibuixos de la revista Punch de Chaucer i Giotto. Tot i que sempre encoratgem els viaranys artístics més capriciosos, si duen la marca de l’originalitat i el geni, no podem estendre aquesta tolerància a la imitació servil d’un estil de poca volada, falsa perspectiva i ús primitiu dels colors per remetre a una remota antiguitat. No volem veure aquests cortinatges que, com deia Fuseli, «semblen esquerdats i no doblegats», ni aquestes cares inflades fins a l’extrem de l’apoplexia o bé raquítiques com calaveres, ni aquests colors que semblen manllevats dels pots d’un apotecari ni, encara menys, aquestes expressions forçades que semblen caricatures. […]

Aquesta mòrbida pretensió que sacrifica la veritat, la bellesa i el sentiment genuí en nom de la mera excentricitat, no mereix la més petita treva per part del públic.