«Mentre aquest [Ematió], amb mans tremoloses, estava abraçat a l’altar, Cromis amb l’espasa li talla el cap, que cau justament damunt l’ara; allà, amb la seva llengua mig morta va pronunciar paraules d’execració i, enmig de les flames, va deixar escapar el darrer alè».

OVIDI,
Metamorfosis, V.

«Els membres d’Orfeu estan escampats en llocs molt diversos; tu, Hebre, en vas acollir el cap i la lira, i —fet admirable!—, mentre eren arrossegats pel corrent, la lira es va plànyer amb no sé quin so afligit, la llengua sense vida va mormolar uns mots plens d’aflicció i les riberes, també afligides, van respondre».

OVIDI,
Metamorfosis, XI.