NOTA

El rerefons històric d’aquesta novel·la és real. La revolta de la Jamància va ser la més llarga, la més dramàtica i la darrera de les deu insurreccions que van esclatar a Barcelona entre 1835 i 1843, també conegudes com a bullangues. En aquest cas va ser un aixecament en el qual es van barrejar l’impacte de la revolució industrial, el naixement del sindicalisme i del republicanisme, l’anticlericalisme contra una Església que era posseïdora d’un gran nombre de propietats immobiliàries i l’antimilitarisme envers un exèrcit vist com una força d’ocupació. Les muralles, i fortaleses com el castell de Montjuïc o la Ciutadella, no eren percebudes com a elements defensius, sinó com un sistema de control sobre una ciutat rebel. La participació de les classes més desfavorides explica les singulars similituds que guarda amb esclats posteriors, com les protestes per les quintes de 1845 i 1870, la vaga revolucionària de 1909 o la revolució llibertària de juliol de 1936.

La principal font d’informació d’aquesta novel·la han estat els diaris de l’època, en especial El Constitucional, que llavors era un dels més llegits. També he trobat descripcions de primera mà a Diario de memorias de Barcelona, del sabater Mateu Crespí, i en diversos dietaris anònims com Revolución de Barcelona proclamando la Junta Central redactada por un testigo de vista, Diario de los sucesos de Barcelona por testigos presenciales o Los jamancios defendiendo su partido. O en escrits de testimonis directes dels fets com Sucesos de Barcelona de Lluís Ferrer, Cuadro histórico y pintoresco de los sucesos de Barcelona de J.P.G. (lloc de procedència de les il·lustracions d’aquest volum), Acontecimientos políticos e históricos de Barcelona, desde el 2 de setiembre de 1843 hasta la entrada de las tropas nacionales d’Ignasi Pusalgas, Pronunciamiento de Cataluña contra Espartero y su gobierno de J. A. Álvarez, Memoria sobre el pronunciamiento de Barcelona, su origen y resultado d’Ignasi Boix, Abajo las murallas d’Agustí Vila, Barcelona antigua y moderna d’Andrés Avelino Pi i Arimón, o Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-1854, de José Coroleu. Segons aquestes fons, del 3 de setembre al 20 de novembre de 1843 van caure uns dotze mil projectils d’artilleria sobre Barcelona, que van ensorrar o afectar quasi un terç dels edificis de la capital catalana. Durant el setge, la ciutat va quedar mig buida, només hi havia tropes voluntàries i gent de les classes més pobres. Tot i així, el bombardeig va causar nombrosos ferits i més de tres-cents morts.