2

És possible, la descripció física?

Hauria d’incloure l’alçada, el pes, el color dels cabells, la manera de pentinar-se, la pigmentació de la pell, el dibuix de la cara (celles, pestanyes, ulls, nas, pòmuls, galtes, boca, barbeta, orelles), l’amplada del front, la llargària del coll, el volum i la forma de les glàndules mamàries, les característiques dels mugrons, la situació relativa del melic, el mesurament de les anques, el contorn de les natges, les dades accessibles a l’examen ginecològic, etc.

No sabem res de la dona estadística, Blanca. Però ara ja ets, la matriu de la pàgina t’ha expulsat…

No pot expulsar-te la matriu de la pàgina on ets i sense la qual no series. I, ensems, la matriu no pot conservar-te si has de ser de debò.

Comencem a fer errors, doncs, i continuarem acumulant-ne si no substituïm la matriu, únicament generadora, per l’àmbit on vius, per la condició de la teva vida, sí, però despresa tan com retinguda pel llenguatge; una vida, simplement, com ets blanca simplement o senzillament, simplement una dona, senzillament una dona que es diu Blanca i que és una dona si fa no fa com totes.

Sinó que no hi ha dones com totes, i cap més dona no és en aquesta pàgina, no és aquesta pàgina, no es confon amb aquesta escriptura que et fa lliure i presonera.

La generalitat es converteix en singularitat, Blanca, única Blanca i també Blanca única d’aquest paper blanc que cobreixes com et cobreix/

si ets dona t’ha cobert o et cobreix un home, has cobert o cobreixes un home, us heu cobert o us cobriu mútuament, i amb tu, per tant, hi ha un home, l’home inevitable d’una dona que amb ell s’ha fet dona o al qual ella ha fet home, si no s’han fet home i dona simultàniament, en cobrir-se l’un a l’altre per primer cop, en començar la història d’una dona que també és la història d’un home, o de molts homes que successivament han anat cobrint una dona, que t’han cobert, Blanca.

Blanca/dona

l’escriptura, que és escriptura de tu, teva, només et pot trobar, tan sols pot coincidir en aquest trobar-te si creixes amb ella, si creixeu concomitantment, l’una amb l’altra, l’una per l’altra, des d’un plegament ara ja referit a una concreció, concepte encara i ja per damunt o per dessota del concepte, sentit d’aquest concepte que t’ajuda a expressar-te, a desenvolupar el procés ambigu de l’escriptura i de la història teva, o de tu, dona que t’anomenes Blanca i potser no ets blanca, o et negues a ser blanca o negra i dorms amb homes blancs i negres que no són ni blancs ni negres, amb gent de pell blanca o de pell negra que entren en contacte amb la teva carn blanca o negra, interiorment indiferenciada.

L’escriptura, text d’un text, et constitueix des d’ací on et constitueixes tu mateixa obligadament en el teu desplegar-te consecutiu al plegament, si ets dona. Però encara no hem sobrepassat el nivell superficial, purament físic, adscrit a una diferenciació que assegura la teva feminitat orgànica, biològica, el teu caràcter peculiar de món entrant, d’entrada que s’obre i pot ser forçada a d’altres nivells, també generats pel sexe, quan l’home et vol receptacle d’idees, de prejudicis, de manies, de simples opinions o punts de vista que et prenyen el cor o el cervell sense que et sigui permès d’infantar una criatura autènticament compartida, formada amb la teva saba oculta però tan operant com la d’ell que es projecta en tu i et vol potser projecte seu.

Blanca/femella lliurada a l’home/mascle des d’un dia de prova, d’iniciació, quan eres verge i tancada… T’has arrencat, en aquest moment irrepetible, del blanc d’una infància que després aniràs poblant fins que el nom de Blanca ja no t’escaurà —però encara serà el teu, i ho serà sempre, inscrit en un llibre parroquial de fulls esgrogueïts, en un registre civil imparcial, en tot de documents que van començar a apilar-se l’endemà mateix de la teva naixença.

Blanca amb un estat civil totalment estadístic (femella, soltera) destinat a canviar o a no canviar, si bé encara idèntic al d’aquell instant quan, verge, l’home, el primer home, se t’atansa perquè aquesta història pugui ser la teva i tu puguis ser la història que es fa en/amb aquesta escriptura, l’escriptura d’una història plena d’homes i de dones que un dia també s’han trobat per primera vegada en un jaç compartit, que anaven a compartir, que compartien ja abans d’ajeure-s’hi com vas fer tu, com vas haver de fer tu, ara dona/Blanca, i aleshores, encara uns segons abans de jeure i, de moment, ajaguda i tot, Blanca, simplement, senzillament Blanca, la noia/Blanca que algú va penetrar per fer-te entrar en el futur d’aquest present, en la maduresa que s’inscrivia com un titubeig, una vacil·lació, una inseguretat ara ja superada, exactament com devies superar aquell dolor, la fiblada cruel i indispensable/

¿què és indispensable, nena/Blanca, si res no t’obliga a ser tampoc la noia estadística que ignores, més inaferrable encara que la dona?

Rectifiquem doncs la vivència d’aquella nit o d’aquella tarda de noces, d’amor, o potser només de curiositat, i situem-la dintre un parèntesi qui sap si destinat a desaparèixer de seguida o a perdurar per sempre, mentre hi hagi interrogants, la teva curiositat que es va manifestar i se sosté, o s’eixampla, a mesura que la dona/Blanca va creixent i fa que s’instauri i creixi un passat, el passat d’ara, tal com és en aquesta escriptura, tal com es fa escriptura en l’acte d’escriure, sense altra referència que la del text que s’ignorava, i t’ignorava, en formular el primer mot, la frase incompleta, el concepte mutilat de l’origen pràcticament espontani.