V

Era inevitable d’arribar a la dona/completa des de la simple/dona que ja comprenia aquesta completesa de l’ésser format i adult, situat per força en un moment d’equilibri orgànic, entre l’adolescència i la primera joventut que hi tendeixen i la darrera etapa de la maduresa que amenaça d’alterar-lo i, a la fi, el destrueix.

Fugaçment potenciada fins a la seva possible excel·lència, Blanca pot ser sorpresa en instants específics de la seva vida ordinària, com quan analitza, davant els seus alumnes, les qualitats entròpiques d’una civilització que a poc a poc va deixant l’home sense camisa; com quan, en una visita al museu, s’esforça a situar Picasso, o Miró, en el context dels anys més inconformistes de l’art i sent un cop més la temptació de revisar el seu concepte de l’home i de l’univers que habita; com quan, a la botiga de roba interior, tafaneja llargament i tria en funció de la seva persona, i de la persona del seu amant, els dissenys i els colors que li proposa la moda; com quan, a la llar, ordena el seu àmbit per fer-ne quelcom que expressa el seu tarannà o l’estimula a canviar-lo per no sentir-se mai massa esclava d’ella mateixa; com quan, al llit, frena la seva pròpia impaciència i, per pur impuls lúdic, prolonga les carícies fins al llindar d’una voluptat que s’accepta tal com és, joiosa i adolorida; com quan, entre els pares, es troba implicada en problemes generacionals que la fereixen, i els fereixen a ells, abans que els resolgui, malament i provisional, un gest covard; com quan, des del cim d’una torre, d’un campanar, enfonsa la mirada en el tall dels carrers que formiguegen i sap que és una peça anònima d’un joc anònim que començà abans d’ella i continuarà després d’ella…