B

Davant els seus familiars, Blanca manifesta un caràcter retret

«Blanca!».

davant els seus familiars, Blanca manifesta un caràcter retret que li desconeixen els companys, els amics, els amants

«Que no em sents?».

davant els seus familiars, Blanca manifesta un caràcter retret que li desconeixen els companys, els amics, els amants, prop dels quals allibera els seus instints socials

«Sí que ets car de veure, tu!».

davant els seus familiars, Blanca manifesta un caràcter retret que li desconeixen els companys, els amics, els amants, prop dels quals allibera els seus instints socials, el seu pensament

«Et diré com ho veig, jo».

davant els seus familiars, Blanca manifesta un caràcter retret que li desconeixen els companys, els amics, els amants, prop dels quals allibera els seus instints socials, el seu pensament, la seva naturalesa efusiva

«Et vull tant, estimat!».

Entre un àmbit i els altres

(família-companys-amics-amants)

entre un àmbit i els altres hi ha una porta tancada

(família) (companys/amics/amants)

entre un àmbit i els altres hi ha una porta tancada que compartimenta la seva vida en vides escassament relacionades

(família) ((companys) (amics) (amants))

entre un àmbit i els altres hi ha una porta tancada que compartimenta la seva vida en vides escassament relacionades la suma de les quals és subtilment esquizofrènica

(família

companys

amics

  amants)

No hi ha integració, doncs

( )

no hi ha integració, doncs, sinó un inici, potser encara inofensiu, de disgregació de la personalitat

) (

no hi ha integració, doncs, sinó un inici, potser encara inofensiu, de disgregació de la personalitat, com sempre que hom viu a cavall de dues realitats que no es corresponen

(a)

(a)

no hi ha integració, doncs, sinó un inici, potser encara inofensiu, de disgregació de la personalitat, com sempre que hom viu a cavall de dues realitats que no es corresponen, que es combaten

(+ a / - a)

no hi ha integració, doncs, sinó un inici, potser encara inofensiu, de disgregació de la personalitat, com sempre que hom viu a cavall de dues realitats que no es corresponen, que es combaten, que no poden ser superades a escala personal sense ferir el propi sentiment de l’honestedat

(aa)