ESBÓS BIOGRÀFIC DE BLANCA E

Blanca viu a la zona «bona» de la Diagonal, en una casa sumptuosa, d’un sol pis per replà i amb entrada de servei. El porter neteja cada dia els llautons de la porta i dels canelobres elèctrics que, de nit, il·luminen l’escala ampla, amb el seu ascensor lent i solemne, darrera el qual hi ha el muntacàrregues que fan servir els repartidors de les botigues i les criades, quan tornen de la plaça.

Blanca ha estat educada en un col·legi de l’estranger, on ha après idiomes i tota mena d’esports al costat d’altres nenes de famílies adinerades procedents de tots els indrets del món, d’Europa sobretot.

Als divuit anys la vesteixen «de llarg» en una recepció que se celebra a la finca d’estiu, una antiga masia restaurada a la qual s’ha afegit una piscina, un camp de tenis i totes les comoditats modernes que els seus antics habitants, simples pagesos, mai no havien tingut.

L’any següent ja festeja amb un xicot de casa bona i duu una vida mundana de reunions, sortides, clubs, obres benèfiques en companyia de la mamà. A l’estiu practica esports de mar i, a l’hivern, de neu. De tant en tant, llegeix alguna novel·la d’èxit.

El dia de les noces surt fotografiada al diari que la tracta de bellíssima i distingida i dos-cents invitats es reuneixen al seu entorn en el curs d’un àpat que es prolonga quasi fins al vespre, quan els nuvis ja han sortit en avió cap a Itàlia, primera etapa d’un llarg periple de lluna de mel.

De tornada a la ciutat, reprèn la seva vida de festes i bones obres, surt de compres i no es deixa perdre cap funció del Liceu. De tant en tant li sobra una mica de temps per copular amb el marit, com ho palesa l’embaràs que se li comença a notar als divuit mesos de casar-se. És una gravidesa molestosa, amb matins de basca i tardes d’acidesa a l’estómac.

Deslliura un nen gras i ploraner al qual hom imposa el nom de l’avi. Té dificultats amb la llet i els mugrons tan sensibles que el metge aconsella que renunciï a donar-li el pit. Una dida de vint-i-dos anys la substituirà en l’alletament. Passa per un llarg període de llangor i no en surt fins que, per la confidència d’una amiga, s’assabenta d’una infidelitat del marit. Troba la píndola més amarga quan sap que la noia en qüestió és una simple dependenta de perfumeria.

Hi ha un intent de fuga a la llar paterna, frustrat per l’espòs que suplica, s’excusa, promet: tot plegat, assegura, no passa d’una feblesa momentània, que no s’ha de repetir. Hi ha, doncs, una reconciliació gairebé apassionada que li fa recuperar les ganes de viure, de divertir-se, d’ajudar els pobres.

Quan la crisi es presenta de nou, al cap de tres anys, ja no hi dóna la mateixa importància. D’una banda la marc s’ha mort i el pare parla de mullerar-se per segona vegada; de l’altra, hi ha un enginyer jove que la festeja discretament i que no li desagrada. Se li lliurarà en el curs d’una absència del seu marit, en un hotel de la costa. Mai no sabrà del cert si és d’ell el segon fill, una nena…

Variant

La colla de joventut daurada que freqüenta des que ha tornat de col·legi es vana d’una falta absoluta de prejudicis estúpids i condemna, en primer lloc, l’observància massa rigorosa del sisè manament. Una nit de beguda llarga, doncs, Blanca cedeix sense pena ni glòria les seves primícies a l’habilitat emprenedora d’un company d’esbarjos particularment dotat amb el qual, durant una mesada, sosté un «flirt» poc exclusiu, atès que de vegades, en moments d’intoxicació, és difícil discriminar. Ho és, també, observar les precaucions de rigor. Per això, abans dels tres mesos, farà un viatge a França, on, en una clínica privada, discreta, faran desaparèixer ràpidament el primer fruit de les seves entranyes a canvi de l’equivalent, en francs, de 89.000 pessetes.

D’ara endavant ja no es traurà el diafragma que la mateixa clínica li proporciona per un suplement que s’embutxaca la infermera.